Netejar les estries, polir la cara, recuperar l’adherència: darrere d’aquestes operacions aparentment senzilles s’amaga una pregunta clau per a qualsevol golfista. Es pot allargar el rendiment d’un wedge gastat sense substituir-lo? L’accessori coreà ADAK promet millores espectaculars gràcies a un material amb micropartícules de diamant. Però les dades disponibles, les proves de desgast de wedges i les regles de conformitat conviden a examinar aquesta promesa molt més de prop.
Per què un wedge perd l’efecte a poc a poc?
La cara d’un wedge nou està dissenyada per generar unes condicions de contacte relativament previsibles entre la bola i el pal. Dos elements tenen un paper important en la generació de l’efecte: la textura de la cara, que contribueix a la fricció, i les estries, que serveixen sobretot per evacuar la humitat i les restes vegetals que es poden interposar entre la bola i el metall. La seva importància relativa depèn de les condicions del cop. Sobre una superfície neta i seca, la fricció de la cara intervé directament en la transmissió de l’efecte. Amb aigua o herba pel mig, la capacitat de les estries per limitar aquests elements esdevé determinant.
A mesura que s’acumulen els cops, les arestes de les estries es poden arrodonir, la microtextura de la cara canvia i el rendiment es degrada. El desgast és especialment acusat en pals que es fan servir molt al camp de pràctiques, als búnquers o en terrenys sorrencs. Depèn, per tant, molt més del nombre i del tipus d’impactes que no pas de la data que figura a la factura. Dos wedges comprats el mateix dia poden presentar estats de cara molt diferents al cap d’unes quantes temporades, segons la freqüència dels entrenaments i les condicions en què s’hagin utilitzat.
Cal, però, distingir el desgast de la brutícia. La terra seca a les estries, les restes d’herba o els dipòsits a la cara poden reduir l’eficàcia del contacte sense que el metall estigui realment malmès. Una neteja acurada pot llavors recuperar una part del rendiment perdut. En canvi, quan les arestes s’han anat esmussant després de milers d’impactes, treure la brutícia no retorna el material desaparegut. Per això un accessori pot ser eficaç en un pal brut sense ser una solució al desgast mecànic.
El problema tampoc no es redueix a les revolucions per minut que mostra un radar. Quan la bola rellisca més sobre la cara, l’angle de sortida pot augmentar, l’efecte disminuir i el rodolament esdevenir menys previsible. Per al golfista que vol aturar un approach a prop de la bandera, la conseqüència no és només una bola que retrocedeix menys al green: és, sobretot, una dificultat més gran per preveure on s’aturarà. La regularitat de distàncies i trajectòries compta almenys tant com la recerca del màxim efecte.
Què revelen les proves sobre el desgast dels wedges
Titleist ha publicat resultats obtinguts amb diferents nivells de desgast dels seus wedges Vokey. En aquesta comparació feta pel fabricant, un wedge nou generava 8.500 rpm d’efecte, amb un angle de sortida de 33 graus i uns 3 metres de rodolament després del bot. El wedge amb un desgast equivalent a 75 voltes registrava 7.400 rpm, 34 graus de sortida i uns 5,5 metres de rodolament. Amb un desgast equivalent a 125 voltes, els valors passaven a 6.500 rpm, 35 graus i uns 7,3 metres de rodolament. En les condicions concretes d’aquesta prova, una pèrdua de 2.000 rpm entre el pal nou i el més gastat anava acompanyada d’un rodolament més del doble.
Aquests resultats provenen d’un fabricant que ven wedges nous, cosa que obliga a posar-los en context. Tot i així, mostren que l’estat de la cara pot influir alhora en diversos paràmetres de rendiment. La recomanació de revisar els wedges cap a les 75 voltes, que Vokey repeteix sovint, no s’ha d’interpretar com una data de caducitat universal. Un jugador que fa llargues sessions de búnquer cada setmana no gasta els pals al mateix ritme que un altre que juga dues vegades al mes i entrena poc.
Una altra sèrie de mesures publicada per MyGolfSpy aporta una perspectiva complementària. El mitjà va seguir un Vokey SM10 de 56 graus, primer nou i després d’un desgast simulat, obtingut principalment amb cops des de la sorra, que MyGolfSpy presenta com l’equivalent a unes 75 voltes. En cops des de l’herba cap a un objectiu a 50 iardes, uns 46 metres, l’efecte mitjà va passar de 7.021 a 3.737 rpm després de 500 cops de búnquer, una caiguda d’aproximadament el 47 %. L’angle de sortida va passar de 27 a 35 graus i la dispersió de les distàncies de vol va augmentar. La prova subratlla així un aspecte que sovint s’oblida: un wedge gastat pot esdevenir menys regular, fins i tot quan el jugador manté el mateix swing.
Seria incorrecte comparar directament les 2.000 rpm perdudes a la prova de Titleist amb les 3.284 rpm observades per MyGolfSpy per deduir-ne una velocitat mitjana de desgast. Els protocols, els pals i les condicions de cop no són idèntics. Tanmateix, totes dues investigacions coincideixen en l’essencial: una cara gastada pot generar menys efecte, fer sortir la bola més alta i complicar el control dels approaches. És precisament aquesta pèrdua de rendiment la que els accessoris de restauració asseguren que corregeixen.
ADAK: micropartícules de diamant per al manteniment de les estries
Desenvolupat per l’empresa sud-coreana Nextzhen, ADAK es basa en un material descrit com un elastòmer amb micropartícules de diamant. L’empresa al·lega experiència industrial en polit de precisió, sobretot per a pantalles de telèfons. La idea és traslladar aquesta tecnologia a la cura de les cares dels pals: un material prou abrasiu per eliminar certs dipòsits i actuar sobre la superfície metàl·lica, però prou flexible per adaptar-se a les estries sense danyar-les, com podria fer-ho una eina metàl·lica mal utilitzada.
El producte es distingeix així d’un raspall convencional. Un raspall suau treu sobretot la brutícia; ADAK reivindica, a més, una acció de polit i esmolada de les estries. La distinció és important, perquè totes dues operacions no tenen les mateixes implicacions. Eliminar una capa d’òxid o de residus és manteniment. Modificar les arestes o la rugositat d’una cara suposa potencialment intervenir en les característiques físiques del pal. La comunicació del fabricant uneix tots dos beneficis, quan s’haurien d’avaluar per separat.
Segons les dades comunicades per ADAK, l’efecte passaria de 5.014 a 8.858 rpm després del tractament, un augment de 3.844 rpm. Aquesta millora d’aproximadament el 77 % és el principal argument comercial del fabricant.
La presentació inicial del producte a GolfWRX esmentava, a més, proves amb robot fetes per KIGOS, descrit pel web com el principal organisme coreà de recerca sobre material de golf, amb un guany d’unes 3.800 rpm d’efecte, un 2 % més de velocitat de bola, 1,2 metres més de distància i una millora anunciada de la precisió. El comunicat de Nextzhen difós el desembre del 2025 presenta aquestes proves com una validació independent. Cal distingir, però, la intervenció d’un organisme extern de la publicació d’un protocol científic complet. Un resultat anunciat en un comunicat o recollit en un article de presentació no permet, per si sol, verificar les condicions de mesura, la qualitat de les comparacions ni la reproductibilitat dels resultats.
Resisteix l’anàlisi la xifra de 3.800 rpm?
Per interpretar correctament un augment d’efecte caldria conèixer diverses dades absents de les presentacions públiques consultades: el model i l’estat inicial del wedge, el nombre de cops, la velocitat del cap, el tipus de bola, el tipus de terreny, la humitat, el procediment de neteja previ i la dispersió de les mesures. També caldria saber si les 5.014 rpm corresponen a un pal simplement brut, a unes estries gastades, a una cara oxidada o a una combinació de tot plegat. Sense aquesta informació, el guany observat no es pot atribuir amb precisió a una restauració de les estries.
Un protocol especialment revelador consistiria a comparar quatre estats d’un mateix model de wedge: una cara bruta abans del manteniment, la mateixa cara després d’una neteja tradicional amb aigua i raspall, la cara després del tractament ADAK i, finalment, un wedge nou com a referència. Els cops s’haurien de fer amb les mateixes boles i en condicions controlades, amb velocitats de cap i punts d’impacte comparables. Aquest dispositiu permetria determinar si ADAK aporta un benefici superior al d’una simple neteja, i en quina proporció. Sobretot, evitaria atribuir a una tecnologia de polit un guany que podria venir principalment de l’eliminació de la brutícia.
L’altra qüestió és la durabilitat. Un guany immediatament després del tractament no demostra que la cara es mantingui estable durant desenes de voltes. Si l’accessori treu una quantitat ínfima de material, cal comprovar els efectes de l’ús repetit sobre les arestes de les estries i la zona d’impacte. Si, al contrari, el material gairebé no treu metall, caldria explicar com podria restaurar realment una aresta esmussada. Aquesta aparent contradicció entre una neteja presentada com a suau i una esmolada anunciada com a eficaç exigeix mesures de superfície abans i després de l’ús.
En l’estat actual, les xifres d’ADAK són, per tant, una reivindicació comercial avalada per proves presentades com a externes, però no una demostració suficient d’un guany universal de gairebé 4.000 rpm. Això no vol dir que el producte sigui ineficaç. Vol dir que el seu avantatge real davant d’un mètode de manteniment convencional encara s’ha de quantificar públicament en condicions comparables.
Es poden esmolar les estries sense que el wedge deixi de ser conforme?
Probablement és el punt més delicat. Les regles d’equipament de l’R&A i de l’USGA regulen la geometria de les estries, la rugositat de la cara i altres característiques que poden influir en l’efecte. No es limiten a la conformitat del pal en el moment de la compra. Quan un wedge es modifica voluntàriament, ha de continuar complint les especificacions aplicables. Les autoritats distingeixen, a més, entre el desgast normal, que no fa perdre la condició a un pal inicialment conforme, i una modificació intencionada de les seves característiques.
L’R&A precisa també que un jugador no pot modificar deliberadament les característiques de joc d’un pal durant una volta i després jugar-hi un cop. Netejar continua estant permès, però l’operació canvia de naturalesa quan consisteix a modificar físicament les arestes de les estries o la textura de la cara per millorar el contacte amb la bola. Aquesta distinció és especialment important en el cas d’ADAK, ja que el fabricant presenta el producte alhora com a netejador i com a eina d’esmolar.
El que és decisiu no és, doncs, el nom comercial de l’accessori ni tan sols la presència de partícules abrasives, sinó el seu efecte mesurable sobre la geometria i la rugositat de la cara. Cap mesura publicada i verificable de les estries abans i després del tractament no permet afirmar que ADAK faci no conforme un wedge; però tampoc res no garanteix que preservi la conformitat de tots els pals, sigui quin sigui el desgast inicial i la freqüència d’ús del producte. La documentació de l’USGA preveu expressament el cas d’estries modificades voluntàriament amb llima o amb una eina de reestriat: en aquest cas han de ser objecte d’una avaluació adequada. Per a un golfista que competeix, el que hi ha en joc mereix alguna cosa més que una promesa comercial.
La pregunta que cal fer a ADAK és, per tant, precisa: disposa el fabricant d’una avaluació de conformitat dels wedges després del tractament, i no només de mesures d’efecte? Un resultat positiu en robot no constitueix una certificació reglamentària. Mentre aquesta distinció no estigui documentada, convé considerar ADAK un accessori els efectes exactes del qual sobre la geometria i la conformitat de les estries estan per establir.
Netejar, restaurar o substituir: què ha de fer el golfista?
La primera resposta és també la més barata: mantenir els wedges amb regularitat. Un raspall adequat, aigua i una tovallola eliminen la majoria dels residus que s’acumulen a la cara. L’objectiu no és que el pal quedi impecable a la vista, sinó recuperar unes condicions de contacte regulars. Per a un wedge recent i simplement brut, les dades públiques analitzades no demostren de manera suficient que un tractament abrasiu aporti sistemàticament un avantatge mesurable davant d’aquesta neteja tradicional.
En un wedge més antic, la decisió s’ha de basar en el rendiment i no en l’aspecte. Una cara marcada o un acabat gastat no signifiquen necessàriament que les estries hagin perdut eficàcia. A la inversa, un pal visualment net pot presentar un desgast avançat a la zona d’impacte. El millor diagnòstic consisteix a comparar, en condicions idèntiques, trajectòries, efecte, angle de sortida i regularitat de distàncies amb un wedge nou de característiques semblants. El resultat s’ha de valorar segons l’ús real del pal: approaches de 40 a 70 metres, sortides de búnquer, cops curts al voltant del green i els lies habituals.
La substitució té més sentit quan la pèrdua de control és prou important per alterar les decisions al camp. Un wedge que fa sortir la bola sistemàticament més alta, que la fa rodolar més i que dona distàncies irregulars pot costar cops, encara que el jugador s’hi hagi acostumat. Les proves de Titleist i MyGolfSpy mostren que aquesta degradació pot ser considerable, però no permeten fixar una freqüència de substitució idèntica per a tots els golfistes. Un jugador bolcat en el joc curt i un aficionat ocasional no tenen ni el mateix desgast ni les mateixes exigències.
Queda la hipòtesi d’un accessori capaç d’allargar de manera útil la vida del pal. És interessant, sobretot tenint en compte el preu d’un wedge nou. Però l’interès econòmic d’ADAK depèn de dos resultats que encara s’han de demostrar de manera comparativa: el guany addicional davant d’una neteja convencional i la seva persistència en el temps. Sense aquestes dades, és impossible calcular seriosament quantes voltes més podria guanyar un golfista abans de substituir el seu wedge.
El que de debò importa: un control previsible, no un rècord d’efecte
La indústria del golf s’ha acostumat a resumir el rendiment dels wedges en la seva capacitat de generar molt d’efecte. Aquesta lectura és incompleta. Una bola que gira a 9.000 rpm no està necessàriament més ben jugada que una altra que gira a 7.000 rpm si la trajectòria, la distància i el punt d’aturada no corresponen al cop buscat. L’efecte és un paràmetre de control entre d’altres, i la seva utilitat depèn del loft dinàmic, la velocitat, el tipus de bola, la qualitat del contacte i l’estat del terreny.
ADAK planteja una pregunta legítima: es pot allargar la vida d’un wedge sense sacrificar-ne el rendiment? Les dades disponibles encara no permeten respondre-hi afirmativament en el cas d’aquest producte. Mostren, en canvi, que el desgast de la cara pot degradar considerablement el control dels approaches i que la neteja no s’ha de confondre amb una restauració mecànica. Abans de prometre milers de revolucions addicionals, ADAK encara ha de demostrar què aporta realment davant d’un simple raspall, quant dura aquest avantatge i si el pal continua sent conforme. Tres preguntes que una prova independent podria respondre.
Fonts i referències
- ADAK Golf — presentació oficial del netejador i esmolador. Descripció de l’elastòmer diamantat i valors d’efecte anunciats: 5.014 i 8.858 rpm. Web oficial d’ADAK
- GolfWRX — «Korean Gadget Report: How ADAK’s diamonds are redefining the wedge game», juliol del 2025. Presentació de Nextzhen, del procediment industrial i dels resultats atribuïts a les proves de KIGOS. Article de GolfWRX
- Nextzhen / PRNewswire — comunicat del desembre del 2025. Afirmacions del fabricant sobre la tecnologia, el desenvolupament comercial i la validació del rendiment. Comunicat de Nextzhen
- Titleist / Vokey — «How Do I Inspect My Wedges for Groove Wear and Spin Loss?», juny del 2024. Comparació del rendiment d’un wedge nou i de wedges amb un desgast equivalent a 75 i 125 voltes. Estudi de Titleist
- MyGolfSpy — «Stop Using Worn Wedges: We Show You The Exact Spin Loss After 75 Rounds», 2025. Mesures comparatives d’efecte i angle de sortida després d’un desgast simulat. Prova de MyGolfSpy
- R&A / USGA — Equipment Rules, Part 2: Conformance of Clubs. Especificacions oficials sobre la cara, la rugositat i les estries. Regles d’equipament
- The R&A — Regla 4: l’equip del jugador. Disposicions sobre les modificacions deliberades de les característiques de joc i la neteja dels pals. Regla 4 (pàgina disponible en castellà o en francès)
- USGA — «Irregular or Unusual Grooves». Precisions tècniques sobre estries gastades i modificades voluntàriament. Documentació tècnica de l’USGA
Nota de la redacció: les xifres d’ADAK són les que reivindica el fabricant o les que recull la seva presentació als mitjans. No s’ha pogut consultar l’informe complet de KIGOS per auditar-ne el protocol. Les dades de Titleist provenen de proves del fabricant; les de MyGolfSpy, d’un protocol diferent. MyGolfMedia no ha fet cap prova física d’ADAK per a aquest article.