Article actualitzat el 30 de setembre de 2026. Aquesta nova versió substitueix el nostre article publicat el 2023 sobre les diferències en la despesa energètica entre portar la bossa de golf i utilitzar un carretó. Noves investigacions permeten ara ampliar la comparació a l’ús del buggy.
Cal portar la bossa a l’esquena per aprofitar plenament els beneficis físics del golf? Utilitzar un carretó manual redueix realment l’esforç? I què canvia quan deixem de caminar i utilitzem un buggy? Dos estudis publicats amb alguns anys de diferència permeten avui separar dues qüestions que sovint es confonen: com transportem els pals quan caminem i què canvia quan deixem de caminar. La resposta a la primera conté una sorpresa. La segona és molt més clara.
Portar la bossa no és necessàriament el que fa gastar més energia
Andreas Kasper, Amy O’Donnell, Carl Langan-Evans i els seus col·legues van estudiar la despesa energètica de 16 golfistes de bon nivell, tots amb un hàndicap inferior a 5. Cada jugador va disputar tres voltes de golf en competició en tres condicions diferents: portant la bossa, utilitzant un carretó manual i utilitzant un carretó elèctric. Per tant, no es van comparar tres grups diferents de golfistes, sinó els mateixos jugadors successivament en les tres situacions.
Un acceleròmetre Actiheart va permetre estimar la despesa energètica associada a l’activitat. Els investigadors també van registrar la freqüència cardíaca i van recollir, després de cada volta, la percepció de l’esforç i el nivell de gaudi. Els resultats qüestionen una idea força estesa:
- carretó manual: 756 ± 210 kcal;
- bossa portada a l’esquena: 688 ± 213 kcal;
- carretó elèctric: 663 ± 218 kcal.
Va ser, per tant, amb el carretó manual, i no portant la bossa, quan els jugadors van registrar la despesa energètica mitjana més elevada. La diferència global entre les tres condicions se situava just al límit de la significació estadística (p = 0,05), mentre que les magnituds de l’efecte continuaven sent petites o trivials segons la comparació.
La diferència mitjana entre portar la bossa i utilitzar un carretó elèctric va ser de només 25 kcal. Entre el carretó manual i la bossa, la diferència va arribar a 68 kcal, sense que hi hagués una diferència estadísticament significativa entre aquestes dues condicions. El carretó elèctric es distingia més per la manera com es percebia l’esforç: l’esforç percebut i la freqüència cardíaca màxima eren més baixos en aquesta condició. Els investigadors, en canvi, no van observar cap diferència significativa pel que fa al gaudi del joc.
En voltes d’aproximadament tres hores i mitja, portar diversos quilos de material a l’esquena no sembla, per tant, indispensable per augmentar de manera significativa la despesa energètica d’una volta de golf.
La veritable diferència apareix amb el buggy
El primer estudi, però, no responia una altra pregunta: què passa quan un buggy substitueix una gran part de la caminada? Amy O’Donnell, Andrew Murray i els seus col·legues ho van analitzar posteriorment en una investigació publicada a l’European Journal of Sport Science.
Setze golfistes homes d’alt nivell, amb una edat mitjana de 20,9 anys i un hàndicap mitjà de 2,3, van completar dues voltes aleatoritzades en condicions similars a les d’una competició en un camp de campionat de 6.587 metres. En una de les condicions, els jugadors caminaven mentre un caddie portava la seva bossa. En l’altra, es desplaçaven en buggy, també conduït per un caddie. Aquesta precisió és important: l’estudi compara caminar sense portar la bossa amb utilitzar un buggy. No compara directament portar la bossa amb desplaçar-se en buggy.
Els jugadors van fer una mitjana de 17.007 passos caminant, davant dels 6.274 utilitzant un buggy. La seva despesa energètica associada a l’activitat va arribar a 880 ± 279 kcal caminant, davant de 456 ± 155 kcal en buggy, una diferència mitjana de 424 kcal.
Aquestes xifres no s’han de comparar directament amb les 688, 756 i 663 kcal de l’estudi de Kasper. Els protocols, els camps i les condicions experimentals eren diferents. Cada estudi permet comparar les seves pròpies condicions experimentals, no establir comparacions entre els dos estudis.
Caminar augmenta la càrrega física
Les diferències van més enllà del nombre de passos i de les calories. La temperatura corporal era més elevada caminant als forats 6, 12 i 18. La freqüència cardíaca augmentava progressivament durant la volta a peu, mentre que disminuïa en la condició amb buggy. L’esforç percebut després de la volta també era superior.
Els investigadors també van avaluar la potència muscular de les extremitats inferiors abans i després de la volta mitjançant una prova de salt vertical. La disminució del rendiment després del recorregut era més gran quan els jugadors havien caminat. Al llarg d’una volta, caminar comporta, per tant, una càrrega fisiològica i muscular superior a desplaçar-se en buggy.
Més cansats, però no necessàriament menys eficaços
Aquesta fatiga es tradueix en pitjors cops de golf? Els investigadors van mesurar la velocitat del cap del pal, la velocitat de la bola i la distància de carry en diversos moments de la volta. No es va observar cap diferència significativa en la velocitat del cap del pal o de la bola entre caminar i utilitzar un buggy en el conjunt de la volta.
Hi va haver, però, una excepció que val la pena assenyalar. Al tee del forat 12, el carry mitjà va arribar a 249,4 iardes, aproximadament 228 metres, en buggy, davant de 238,2 iardes, uns 218 metres, caminant. Aquest tee arribava immediatament després d’una pujada de 28,14 metres entre el green de l’11 i la sortida del 12. Els autors plantegen, per tant, un possible efecte de fatiga aguda sobre la qualitat del cop, tot i que aquesta diferència correspon a una única mesura en un sol forat.
L’estudi no permet afirmar que caminar redueixi el rendiment golfístic al llarg de 18 forats. Tampoc permet saber què podria passar després de diversos dies consecutius de competició.
El buggy no redueix la càrrega mental percebuda
Els investigadors també van utilitzar el NASA-TLX, un qüestionari que avalua sis dimensions de la càrrega percebuda: demanda mental, demanda física, pressió temporal, rendiment percebut, esforç i frustració. Com era previsible, la demanda física era superior quan els jugadors caminaven. El rendiment percebut també diferia entre les dues condicions.
En canvi, no es va observar cap diferència significativa en la demanda mental (p = 0,43), la pressió temporal (p = 0,31), l’esforç segons el NASA-TLX (p = 0,41) o la frustració (p = 0,82). En les condicions d’aquest estudi, utilitzar un buggy no reduïa, per tant, la càrrega mental percebuda pels jugadors.
4,5 MET amb un carretó, 3,5 en buggy
Una revisió exploratòria publicada per Andrew Hall i els seus col·legues a Sports Medicine permet situar aquests experiments dins d’un conjunt més ampli d’investigacions dedicades a l’ús del buggy en el golf de competició. Els investigadors van identificar 879 publicacions i en van seleccionar 72. Van agrupar la literatura en set àrees: exigències físiques, accessibilitat, exigències cognitives, qüestions jurídiques i ètiques, nutrició i hidratació, equitat esportiva i seguretat.
Aquesta revisió recull, entre altres dades, les del 2024 Compendium of Physical Activities. La intensitat del golf s’estima en:
4,3 MET caminant i portant els pals;
4,5 MET caminant amb un carretó manual;
3,5 MET utilitzant un buggy.
El MET —Metabolic Equivalent of Task— expressa la intensitat energètica d’una activitat en relació amb el metabolisme en repòs. Aquestes xifres no constitueixen una classificació absoluta de les diferents maneres de jugar a golf. La mateixa revisió de Hall assenyala l’heterogeneïtat i les limitacions de la literatura disponible. Tot i això, les dades apunten en una mateixa direcció: desplaçar-se en buggy redueix les exigències físiques del golf, especialment la distància recorreguda i la despesa energètica.
Estudis amb golfistes molt diferents de la majoria dels amateurs
Aquesta literatura presenta una limitació important a l’hora de traslladar aquestes xifres al joc de cada golfista. L’estudi de Kasper incloïa 16 jugadors amb un hàndicap inferior a 5. El d’O’Donnell va estudiar 16 homes amb una edat mitjana de 20,9 anys i un hàndicap mitjà de 2,3. En tots dos casos es tracta, per tant, de mostres petites formades per golfistes de molt bon nivell.
No podem suposar que les diferències serien idèntiques en un jugador de 60 o 70 anys, amb hàndicap 20, en un camp molt accidentat, amb molta calor o amb limitacions físiques. La revisió de Hall recorda precisament una altra funció del buggy: fer accessible el golf a persones per a les quals recórrer 18 forats a peu seria difícil o impossible. En destaca especialment la utilitat per a determinats jugadors amb discapacitat o limitacions de mobilitat.
En aquestes circumstàncies, comparar caminar i utilitzar un buggy únicament en termes de calories consumides perd gran part del seu sentit. El buggy deixa de ser simplement una manera d’estalviar esforç: pot ser allò que permet continuar jugant.
La bossa o el carretó no eren, finalment, la qüestió essencial
El 2023 ens preguntàvem si era preferible portar la bossa o empènyer un carretó per aprofitar els beneficis físics del golf. Les dades disponibles permeten ara donar una resposta més precisa. Quan el golfista completa el recorregut a peu, la manera com transporta els pals sembla tenir una influència relativament limitada sobre la seva despesa energètica. I, contra el que podria suggerir la intuïció, el valor mitjà més elevat de l’estudi de Kasper es va registrar precisament amb el carretó manual.
La diferència es fa molt més gran quan el buggy substitueix una part important de la caminada: en l’estudi d’O’Donnell, el nombre mitjà de passos va passar de 17.007 a 6.274 i la despesa energètica associada a l’activitat, de 880 a 456 kcal. Això no converteix el buggy en una mala elecció. Per a alguns golfistes, al contrari, és la condició necessària per poder jugar.
Però per a qui pot recórrer físicament 18 forats a peu i vol aprofitar també el golf com a activitat física, les investigacions disponibles condueixen a una conclusió molt més senzilla que el tradicional debat entre bossa i carretó: l’essencial no és portar els pals. És caminar.
Referències
Kasper A.M., O’Donnell A., Langan-Evans C. et al. Assessment of activity energy expenditure during competitive golf: The effects of bag carrying, electric or manual trolleys. European Journal of Sport Science, 2023, 23(5), 892-898. DOI: 10.1080/17461391.2022.2036817.
O’Donnell A., Murray A. et al. Riding a Golf Cart Versus Walking: A Study on the Physiological and Performance Differences in Tournament Golf. European Journal of Sport Science, 2026, 26(1), e70099. DOI: 10.1002/ejsc.70099.
Hall A.J. et al. The Use of Golf Carts as On-Course Transportation During Competitive Golf Events: A Scoping Review. Sports Medicine, publicat en línia el 2025, volum 56, 2026. DOI: 10.1007/s40279-025-02354-8.
Ainsworth B.E. et al. 2024 Adult Compendium of Physical Activities: A third update of the energy costs of human activities. Journal of Sport and Health Science, 2024.