Infografia del calendari 2027 del DP World Tour amb 42 tornejos en 24 païsosEl DP World Tour disputarà el 2027 almenys 42 tornejos en 24 països, amb 17 Opens nacionals i cinc proves de les Rolex Series.

42 tornejos, 24 països, tres Opens nacionals històrics que tornen al calendari i una Ryder Cup que obliga el circuit europeu a reorganitzar algunes de les seves cites més importants. Presentat aquest 16 de setembre, el calendari 2027 del DP World Tour podria semblar una simple actualització anual. Però darrere de les dates i les destinacions s’hi amaga una història molt més important: la manera com l’antic European Tour intenta redefinir el seu lloc en un golf professional mundial cada vegada més fragmentat.

A primera vista, gairebé res no canvia. El DP World Tour anuncia un mínim de 42 tornejos en 24 països per al 2027. El 2026 també en tenia 42, tot i que repartits en 25 països. Per tant, no estem davant d’una expansió quantitativa. El canvi és geogràfic i, sobretot, estratègic.

El Singapore Open i el Hong Kong Open tornen al calendari, tots dos cosancionats amb l’Asian Tour, mentre que l’Open de Portugal reapareix a Europa. En total, el programa del 2027 inclourà 17 Opens nacionals.

A això cal afegir-hi la Ryder Cup 2027, que es disputarà del 17 al 19 de setembre a Adare Manor, a Irlanda, i que provoca un autèntic efecte dòmino sobre el calendari europeu. L’Irish Open passa al juliol, l’Open de France se situa just abans de la Ryder Cup i el BMW PGA Championship de Wentworth es disputarà immediatament després.

Considerats individualment, aquests canvis poden semblar menors. Junts, però, mostren un DP World Tour que busca un nou equilibri entre tres objectius que no sempre són fàcils de conciliar: mantenir les seves arrels europees, convertir-se en un circuit realment mundial i conservar prou rellevància esportiva per continuar atraient els millors jugadors.

42 tornejos, però una geografia diferent

La primera xifra és gairebé enganyosa. El 2026, el DP World Tour tenia 42 tornejos en 25 països. El 2027 en mantindrà almenys 42, però en 24 països.

No hi ha, per tant, una expansió real del calendari.

El que canvia és el mapa.

La temporada començarà ja a finals de novembre del 2026 a Austràlia i continuarà després a través de diversos continents. El Tour manté la seva estructura de diferents Swings, abans d’arribar al Back 9 i, finalment, als dos tornejos dels Play-Offs d’Abu Dhabi i Dubai.

Darrere d’aquesta arquitectura hi ha una realitat econòmica evident. El DP World Tour ja no pot funcionar com l’antic European Tour, construït principalment al voltant d’Europa. El mercat s’ha globalitzat i la dimensió internacional del circuit s’ha convertit en una part essencial de la seva identitat.

Però el 2027 aquesta globalització adopta una forma interessant. En lloc d’afegir simplement tornejos nous, el Tour recupera competicions amb dècades d’història.

La tradició ja no és el contrari de la globalització. Pot convertir-se en una de les eines per donar-li sentit.

Singapur i Hong Kong: molt més que dos tornejos addicionals

Probablement és la part més estratègica del nou calendari.

El Deutsche Bank Singapore Open, del 15 al 18 d’abril, i el Hong Kong Open, del 21 al 24 d’octubre, seran cosancionats pel DP World Tour i l’Asian Tour. El Singapore Open va néixer el 1961 i ja havia format part conjuntament del calendari europeu entre el 2009 i el 2012. El Hong Kong Open existeix des del 1959, havia estat cosancionat en 18 ocasions i tornarà al DP World Tour per primera vegada des del 2019.

El seu retorn és molt més que simbòlic.

És una de les primeres conseqüències visibles de la nova cooperació entre el PGA Tour, el DP World Tour i l’Asian Tour. Aquesta aliança no només permetrà organitzar tornejos conjuntament a Àsia, sinó també crear noves vies perquè els millors jugadors de l’Asian Tour puguin obtenir drets de joc al DP World Tour.

Després d’uns anys en què l’Asian Tour s’havia apropat considerablement a LIV Golf, el mapa institucional del golf professional torna a moure’s.

I el DP World Tour recupera un paper que històricament li encaixa bé: actuar com a pont entre diferents territoris del golf mundial.

El retorn dels Opens nacionals reforça la identitat del circuit

La tercera gran tornada es produeix a Europa.

L’Open de Portugal tornarà del 13 al 16 de maig a Oitavos Dunes, a Cascais. El torneig va néixer el 1953 i ha aparegut 38 vegades al calendari europeu des de la creació de l’European Tour el 1972, però no en formava part des del 2020.

Amb aquestes recuperacions, el calendari del 2027 arribarà als 17 Opens nacionals.

La dada és important.

Com més global esdevé el DP World Tour, més valuosos poden resultar, paradoxalment, els seus campionats nacionals. Un Open nacional disposa d’història, públic local i legitimitat esportiva. Tres elements que un torneig nou creat al voltant d’un patrocinador comercial no pot fabricar automàticament.

I és precisament aquí on la perspectiva catalana resulta especialment interessant.

Catalunya té una relació excepcional amb la història del DP World Tour

No existeix un “Open de Catalunya” equivalent a l’Open de España com a campionat nacional independent. Però Catalunya sí que disposa d’una competició pròpia dins de la història recent del DP World Tour: l’Estrella Damm Catalunya Championship.

La primera edició es va disputar el 2022 a PGA Catalunya, avui Camiral, a Girona, i Adri Arnaus es va imposar davant del seu públic. El torneig va tornar al calendari del DP World Tour el 2026, aquesta vegada al Real Club de Golf El Prat, a Barcelona, com a primera prova de l’European Swing.

Però la relació entre Catalunya i el circuit europeu va molt més enrere.

De fet, es remunta al mateix naixement de l’European Tour.

El 15 d’abril de 1972, Antonio Garrido va guanyar l’Open de España al Golf de Pals, a la Costa Brava, després d’un play-off contra Valentín Barrios. Aquell Open de España va ser el primer torneig oficial de la història del nou European Tour. Dit d’una altra manera: el circuit que avui coneixem com a DP World Tour va començar, esportivament, a Catalunya.

És difícil imaginar un vincle històric més potent.

El golf català ha continuat ocupant un lloc destacat en aquesta història. El Real Club de Golf El Prat ha acollit nombroses proves del circuit europeu i diverses edicions de l’Open de España. PGA Catalunya, avui Camiral, va acollir l’Open de España els anys 2000, 2009 i 2014. En aquesta última edició, Miguel Ángel Jiménez va guanyar el torneig i es va convertir, amb 50 anys, en el jugador de més edat que havia guanyat fins aleshores al DP World Tour.

I aquesta relació encara adquirirà una dimensió més gran.

Camiral acollirà la Ryder Cup del 2031. Catalunya tornarà així al centre del golf mundial, en un escenari que ja forma part de la història del circuit europeu.

Catalunya representa exactament el tipus de territori que el DP World Tour necessita

Aquest és probablement l’aspecte més interessant des d’una perspectiva catalana.

El DP World Tour intenta construir una identitat mundial sense perdre les seves arrels europees. Catalunya concentra gairebé tots els elements necessaris per aconseguir-ho: història, camps reconeguts internacionalment, jugadors professionals, patrocinadors, turisme, una cultura pròpia del golf i, ara, la perspectiva d’una Ryder Cup.

El Real Club de Golf El Prat, Camiral, el Golf de Pals i altres clubs catalans no representen simplement una successió de camps.

Expliquen diferents èpoques del golf europeu.

Pals representa el naixement de l’European Tour el 1972. El Prat simbolitza la llarga tradició de l’Open de España i del golf professional a l’entorn de Barcelona. Camiral representa una visió més contemporània: un gran resort internacional capaç d’acollir l’Open de España i, en el futur, la Ryder Cup.

Fins i tot l’Open de España manté una relació profunda amb Catalunya. Seve Ballesteros va guanyar l’edició del 1981 al Real Club de Golf El Prat i la del 1985 a Vallromanes. Miguel Ángel Jiménez va aconseguir el seu títol del 2014 a PGA Catalunya.

Aquesta història converteix Catalunya en molt més que una simple destinació ocasional del circuit.

És un dels territoris on es pot explicar una part de la història del golf professional europeu.

L’Irish Open es converteix en la primera peça del dòmino de la Ryder Cup

El canvi més visible del calendari europeu del 2027 afecta, però, Irlanda.

Després d’haver-se disputat al setembre durant els últims anys, l’Amgen Irish Open es trasllada a l’estiu. Es jugarà de l’1 al 4 de juliol a The K Club.

La raó és senzilla: la Ryder Cup tindrà lloc del 17 al 19 de setembre a Adare Manor, cosa que feia molt difícil mantenir intacta l’estructura habitual del calendari europeu.

El canvi crea alhora una seqüència molt atractiva. Primer l’Irish Open, després el Genesis Scottish Open i finalment The Open a St Andrews, del 15 al 18 de juliol.

Tres setmanes de golf d’alt nivell a les illes britàniques, culminant a St Andrews.

Sobre el paper, és difícil imaginar una seqüència més atractiva per a un camp internacional. Hi ha, però, una particularitat: The K Club és un camp de tipus parkland. Per tant, no es crea una autèntica links swing que permeti als jugadors preparar progressivament The Open.

A més, l’Irish Open quedarà just abans d’un Scottish Open que també atrau molts jugadors del PGA Tour.

Wentworth perd la funció de gran assaig abans de la Ryder Cup

Una altra modificació especialment simbòlica afecta el BMW PGA Championship.

Wentworth es disputarà del 23 al 26 de setembre, immediatament després de la Ryder Cup.

El 2023, el torneig havia funcionat gairebé com un gran assaig per a l’equip europeu abans de Roma. Els jugadors podien reunir-se, competir junts i començar a crear una dinàmica col·lectiva abans de la Ryder Cup.

El 2027 aquesta funció desapareix.

El torneig insígnia del DP World Tour tindrà, en canvi, la complicada missió de rellançar la temporada regular només uns dies després que la Ryder Cup hagi concentrat gairebé tota l’atenció del món del golf.

La pregunta serà inevitable: quants jugadors de la Ryder Cup arribaran a Wentworth, i en quines condicions físiques i emocionals?

Tot i això, el BMW PGA Championship continuarà sent una de les cinc proves Rolex Series del 2027, juntament amb l’Hero Dubai Desert Classic, el Genesis Scottish Open, l’Abu Dhabi Championship i el DP World Tour Championship.

El British Masters adquireix una importància inesperada

Un altre torneig guanya indirectament molt de pes.

La classificació europea per a la Ryder Cup acabarà durant el British Masters, que es disputarà a The Belfry del 19 al 22 d’agost. Serà, per tant, l’última oportunitat perquè els jugadors europeus sumin punts per obtenir una plaça automàtica a l’equip.

Això crea una situació particular.

La classificació acabarà gairebé un mes abans de la Ryder Cup. El capità europeu disposarà d’un període considerable per preparar l’equip definitiu i Adare Manor. Al mateix temps, els candidats a una elecció del capità continuaran competint durant diverses setmanes sense poder modificar la seva posició mitjançant els punts de classificació.

El calendari, per tant, no només organitza tornejos.

També influeix directament en la manera com es construirà l’equip europeu.

Només cinc Rolex Series: una jerarquia cada vegada més clara

El 2027 hi haurà cinc tornejos Rolex Series: l’Hero Dubai Desert Classic al gener, el Genesis Scottish Open al juliol, el BMW PGA Championship al setembre, l’Abu Dhabi Championship a principis de novembre i el DP World Tour Championship una setmana més tard.

Aquesta concentració fa cada vegada més visible la jerarquia interna del circuit.

Hi ha almenys 42 tornejos al calendari, però ja no tenen tots la mateixa funció. Les cinc Rolex Series constitueixen el nivell econòmic i esportiu superior dins del mateix Tour. Els quatre Majors són les grans cites mundials imprescindibles. La Ryder Cup domina el 2027. Al voltant d’aquestes grans competicions, els Opens nacionals i els diferents Swings han de permetre als membres habituals construir la seva temporada i la seva posició a la Race to Dubai.

El DP World Tour s’assembla, per tant, cada vegada menys a una successió homogènia de tornejos i cada vegada més a una piràmide.

Probablement és inevitable.

La qüestió és si les competicions situades al centre d’aquesta piràmide podran conservar prou valor esportiu, econòmic i mediàtic per continuar sent atractives.

En aquest sentit, un torneig com el Catalunya Championship té potencial. No necessita convertir-se necessàriament en una Rolex Series per tenir sentit. Pot construir el seu valor a partir d’una identitat territorial potent, camps reconeguts, una història excepcional i la perspectiva de la Ryder Cup del 2031.

Aquest calendari també parla d’una nova diplomàcia del golf

És aquí on el calendari del 2027 esdevé més interessant que una simple llista de 42 competicions.

Durant els últims anys, el golf professional masculí ha estat marcat per una lluita d’influència entre el PGA Tour, el DP World Tour, LIV Golf i l’Asian Tour.

El calendari del 2027 no significa, evidentment, que aquestes tensions hagin desaparegut. Però la tornada de tornejos cosancionats pel DP World Tour i l’Asian Tour mostra que s’ha iniciat una nova fase.

Singapur i Hong Kong en seran les primeres manifestacions clarament visibles.

El DP World Tour sembla intentar cada vegada menys competir directament amb el PGA Tour i buscar, en canvi, una altra posició: convertir-se en un circuit realment transcontinental capaç de connectar Austràlia, Àfrica, l’Orient Mitjà, Àsia i Europa.

Aquesta és alhora la seva força i la seva fragilitat.

La força, perquè cap altre gran circuit masculí ofereix una diversitat geogràfica comparable.

La fragilitat, perquè aquesta dispersió exigeix grans desplaçaments als jugadors i fa difícil construir, setmana rere setmana, una successió de tornejos prou prestigiosos per retenir les grans figures.

2027: menys una revolució que un intent de consolidació

El calendari del 2027 no és, per tant, una revolució.

El nombre de tornejos no augmenta. Fins i tot el nombre de països visitats disminueix lleugerament, de 25 el 2026 a 24 el 2027.

Però sota aquesta aparent estabilitat es produeixen moviments importants.

Tres Opens històrics tornen al calendari. Singapur i Hong Kong concreten l’apropament a l’Asian Tour. L’Irish Open passa al juliol. La Ryder Cup reorganitza bona part de la tardor europea.

I, des de Catalunya, aquesta nova geografia té una ressonància particular.

El circuit que avui vol presentar-se com “Golf’s Global Tour” va començar la seva història oficial el 1972 a Pals. Més de mig segle després, Catalunya ha recuperat una prova pròpia amb l’Estrella Damm Catalunya Championship i es prepara per acollir la Ryder Cup del 2031 a Camiral.

Això situa el territori en una posició singular: Catalunya forma part alhora del passat, del present i del futur del golf professional europeu.

El DP World Tour no intenta simplement omplir 42 setmanes amb tornejos. Intenta conciliar els Majors, el calendari del PGA Tour, la Ryder Cup, les aliances internacionals, els patrocinadors i la disponibilitat dels millors jugadors.

Les xifres permeten resumir aquesta transformació d’una manera molt simple:

42 tornejos en 24 països no representen una expansió. Representen una recomposició.

I Catalunya, el territori on va començar l’European Tour el 1972 i on la Ryder Cup arribarà el 2031, té arguments històrics i esportius excepcionals per continuar formant part d’aquest nou mapa.

By Laurent Agostini

Laurent Agostini és periodista especialitzat en golf des del 2010, fundador de MyGolfMedia i autor de diversos llibres dedicats a aquest esport, entre els quals *Penser avant de swinguer*. Analitza l’actualitat del golf, les tecnologies, el material i els mètodes per millorar el joc amb una perspectiva independent, basada en fets, dades i testimonis de professionals.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Els camps obligatoris estan marcats amb *

error: Content is protected !!