El BMW PGA Championship 2026 serà recordat per la victòria de JJ Spaun, pel doble bogey devastador de Manuel Elvira al 18 i per una última jornada en què alguns dels millors jugadors del món van arribar als últims forats amb opcions de victòria.
Però des d’una perspectiva catalana, Wentworth també explicava una altra història.
David Puig va acabar el torneig amb -8, en 39a posició compartida, en un dels camps més emblemàtics del golf europeu i en una setmana en què el golf espanyol va tenir un protagonisme considerable.
No va ser un resultat espectacular.
Però tampoc és un resultat que s’hagi de mirar de manera aïllada.
Puig, golfista barceloní format durant anys en l’entorn del golf català, ja no arriba a aquests tornejos simplement per acumular experiència. Després de guanyar el BMW Australian PGA Championship a finals de 2025, la seva primera victòria al DP World Tour, la seva situació ha canviat: ara cada aparició en un gran torneig europeu serveix també per mesurar fins on pot arribar aquesta nova etapa de la seva carrera.
I Wentworth era un magnífic lloc per fer-ho.
David Puig ja no és només una promesa del golf català
Fa menys d’una dècada, la Real Federación Española de Golf presentava David Puig com una de les grans promeses del golf català.
Tenia 15 anys, era soci del Club de Golf Barcelona i començava a construir un palmarès amateur que acabaria portant-lo als Estats Units, a Arizona State, a la Junior Ryder Cup i després al golf professional. La Federació espanyola recorda també la seva importància en els equips de la Federació Catalana de Golf.
Avui la situació és molt diferent.
Puig ja és guanyador al DP World Tour.
Va aconseguir el seu primer títol al BMW Australian PGA Championship, disputat a finals de novembre de 2025 i corresponent a la temporada 2026. Va acabar amb -18 i es va convertir en el segon espanyol que guanyava aquell torneig després de Seve Ballesteros.
Aquesta victòria modifica inevitablement les expectatives.
Abans, superar el tall en un BMW PGA Championship podia representar un pas endavant.
Ara la pregunta és una altra:
pot David Puig començar a ser protagonista també en els grans tornejos de la temporada europea?
Wentworth no va donar encara una resposta definitiva.
Però sí algunes pistes.
Un -8 que sembla modest només si mirem el guanyador
JJ Spaun va acabar amb -17 després de rondes de 70, 66, 68 i 67.
David Puig va acabar amb -8, nou cops per darrere del campió i en la 39a posició compartida amb, entre d’altres, Adrián Otaegui.
Nou cops poden semblar una distància enorme.
Però Wentworth va reunir una de les classificacions més profundes de la temporada.
Manuel Elvira, Rory McIlroy, Aaron Rai i Adam Scott van acabar segons a -15. Filippo Celli, Matt Fitzpatrick, Ryan Fox i Joost Luiten van acabar a -14. Joakim Lagergren, Guido Migliozzi i altres jugadors van acabar a -13.
No era una setmana en què un jugador desconegut havia aprofitat un field feble.
Era Wentworth.
I aquesta diferència és important.
El dissabte, Espanya va arribar a somiar amb tot
La gran història espanyola del torneig va començar a adquirir una dimensió extraordinària dissabte.
Manuel Elvira va arribar a -13 després de tres voltes y compartia el lideratge amb l’italià Filippo Celli.
Però just darrere apareixia un altre espanyol.
Alejandro del Rey va signar un espectacular 64 per situar-se a -12, només un cop per darrere dels líders.
En aquell moment, Espanya tenia dos jugadors entre els tres primers llocs de la classificació.
I darrere hi havia noms com JJ Spaun, Rory McIlroy i Adam Scott.
Durant unes hores, la possibilitat que el BMW PGA Championship tornés a tenir un guanyador espanyol va deixar de semblar remota.
El diumenge seria molt més cruel.
Manuel Elvira va estar a un forat de canviar la seva carrera
La història d’Elvira mereix ser explicada fins i tot en una versió centrada en el golf català, perquè resumeix perfectament què significa competir a aquest nivell.
Al 17, Manuel va fer eagle.
Aquell resultat el va tornar a situar empatat amb Spaun a -17.
Quedava el par 5 del 18.
Un birdie podia donar-li el BMW PGA Championship.
Un par podia portar-lo al playoff.
Va fer doble bogey.
Elvira va passar en qüestió de minuts de lluitar per la victòria a acabar a -15, empatat en segona posició amb McIlroy, Rai i Scott.
La classificació només registra dos cops perduts.
El jugador probablement recordarà aquell forat durant molt més temps.
Però també hi ha una altra manera de mirar-ho: després de 71 forats del BMW PGA Championship, Manuel Elvira estava empatat amb un campió de l’US Open.
Això també forma part del resultat.
Del Rey va fregar el top 10 i Chacarra continua molt amunt
Alejandro del Rey no va poder mantenir diumenge el ritme del seu extraordinari 64 del dissabte.
Una última volta de 72 el va deixar amb -12, en la 15a posició compartida.
Eugenio Chacarra va acabar una mica més enrere, però encara dins d’un grup de jugadors molt reconeixibles: 21è compartit amb -11, al costat de Shane Lowry, Joaquin Niemann, Paul Waring i Jordan Smith.
I el resultat té un context important.
Després de Wentworth, Chacarra ocupa la tercera posició de la Race to Dubai, darrere de Patrick Reed i Rory McIlroy.
Per tant, la setmana espanyola no es pot reduir al doble bogey d’Elvira.
Hi havia profunditat.
Per a Puig, la comparació interessant no és amb Spaun
Aquest és probablement el punt més interessant des d’una perspectiva catalana.
És temptador comparar el -8 de David Puig amb el -17 de Spaun.
Però potser no és la comparació més útil.
Puig té 24 anys i acaba d’entrar en una fase diferent de la seva carrera. Ja ha guanyat al DP World Tour i ara necessita convertir aquesta victòria en regularitat als tornejos importants. El circuit li atribueix actualment una victòria i més d’un milió d’euros en guanys acumulats al DP World Tour.
Wentworth forma part d’aquest aprenentatge.
No es tracta simplement de jugar bé.
Es tracta de descobrir quina part del seu joc encara el separa dels jugadors que arriben al diumenge amb opcions reals de victòria.
Aquesta setmana van ser nou cops.
En altres tornejos en seran cinc.
Potser algun dia serà només un.
De Barcelona a Wentworth
La trajectòria de David Puig té alguna cosa especialment interessant per al golf català.
La Federació espanyola el descrivia ja de jove com un dels talents destacats de Catalunya. Va créixer golfísticament al Club de Golf Barcelona, va competir amb els equips catalans i va construir bona part del seu primer palmarès en tornejos nacionals abans de marxar als Estats Units.
El recorregut posterior ha estat molt menys convencional.
Golf universitari als Estats Units.
Pas al professionalisme.
Victòries internacionals.
I finalment un títol al DP World Tour.
Per això una 39a posició a Wentworth no necessita ser convertida artificialment en una gran actuació.
No ho va ser.
Però sí que és una altra peça en la construcció d’un jugador que ja ha superat la frontera més difícil: demostrar que pot guanyar en aquest circuit.
La següent és més complicada.
Demostrar que pot fer-ho regularment contra els millors.
Wentworth va deixar dues històries molt diferents
Per al golf espanyol, Wentworth acabarà probablement associat a Manuel Elvira.
Un eagle al 17.
Un doble bogey al 18.
Una primera victòria professional que va estar a només un forat.
Per al golf català, la història és menys dramàtica.
David Puig va acabar amb -8, lluny de la victòria però després de completar els quatre dies de competició en un torneig on la classificació estava plena de campions de Majors i guanyadors del DP World Tour.
No necessita que convertim aquest resultat en alguna cosa que no és.
La seva trajectòria ja és prou interessant.
Fa uns anys era un jove golfista català que somiava amb arribar al circuit europeu.
Ara ja ha guanyat en aquest circuit.
Wentworth planteja simplement la següent pregunta:
fins on pot arribar David Puig cuando el seu millor golf coincideixi amb les setmanes més importants de la temporada?