Durant anys, el debat sobre la distància al golf s’ha centrat principalment en una qüestió: els jugadors colpegen ara la bola massa lluny? Els avenços en drivers, boles, varetes, fitting i preparació física han alimentat la idea que els camps s’han d’allargar contínuament per adaptar-se a l’augment del rendiment dels jugadors. Tanmateix, quan deixem de banda el golf professional i observem què passa realment entre els amateurs, les dades ofereixen una imatge força diferent.
Arccos acaba de publicar l’edició 2026 del seu informe anual sobre distància amb el driver, i el seu principal interès rau en l’enorme volum d’informació analitzada: més de 5 milions de voltes disputades durant el 2025, prop de 10 milions de cops de sortida amb el driver i una mostra aleatòria de més de 37.000 golfistes, cadascun dels quals havia registrat almenys 100 drives. La base de dades completa d’Arccos supera ja els 1.500 milions de cops corresponents a 25 milions de voltes jugades en més de 160 països.
No parlem, per tant, de golfistes estimant les seves pròpies distàncies, ni de cops executats en un camp de pràctiques o davant d’un monitor de llançament en condicions ideals. Són cops reals jugats al camp, exclusivament amb el driver en forats par 4 i par 5, i la distància registrada inclou tant el vol com la rodada de la bola. Sobretot, aquest enorme volum de dades permet anar més enllà de la simple distància i analitzar fins a quin punt influeixen l’edat, el nivell de joc, la precisió i les conseqüències dels mals cops de sortida.
En vuit anys, els amateurs masculins pràcticament no han guanyat distància
Probablement és la primera dada que cal retenir de l’estudi. El 2018, la distància mitjana registrada per Arccos entre els homes era d’aproximadament 205 metres. El 2025 continua sent d’uns 205 metres.
Pràcticament cap canvi.
L’evolució durant aquest període confirma aquesta estabilitat: aproximadament 205 metres el 2018, 203 el 2019, 204 el 2020, 203 el 2021, 205 el 2022, 206 el 2023, 205 el 2024 i novament 205 metres el 2025. En vuit anys, la diferència entre el punt de partida i el d’arribada és inferior a un metre. Entre les dones, la distància també s’ha mantingut notablement estable, dins d’un marge d’uns quatre metres respecte del nivell inicial.
El resultat és especialment interessant si el comparem amb l’evolució del material. Des del 2018 han aparegut diverses generacions de nous drivers, cares cada vegada més sofisticades, nous materials i sistemes de distribució de masses, varetes més especialitzades i una expansió considerable del fitting personalitzat. Això no significa que aquestes innovacions siguin inútils. Un jugador que passi d’un driver mal adaptat a un de correctament ajustat pot obtenir millores individuals importants. Tanmateix, quan observem desenes de milers de golfistes, tots aquests avenços no s’han traduït en un augment espectacular de la distància mitjana.
A més, les dades reforcen una tendència que ja havíem observat en la nostra anàlisi del 2019. Les xifres disponibles aleshores mostraven un augment important de la distància des de mitjan anys noranta, però també una clara desacceleració després dels grans salts registrats al voltant de 1999-2000 i 2004-2005, períodes associats, entre altres factors, a evolucions importants de la bola i del material.
Set anys addicionals de dades d’Arccos continuen sense mostrar una explosió de la distància entre els golfistes amateurs.
El nivell de joc genera gairebé 58 metres de diferència des del tee
La mitjana general de 205 metres amaga, però, enormes diferències entre categories de jugadors. Entre els homes, els golfistes amb un hàndicap comprès entre 0 i 4,9 arriben aproximadament als 223 metres de mitjana, mentre que els jugadors amb hàndicap 30 o superior només arriben als 166 metres.
La diferència és de gairebé 58 metres.
Segons Arccos, els jugadors de hàndicap més baix colpegen així el driver un 34,8% més lluny de mitjana que els golfistes amb hàndicap 30 o superior. Ja no parlem dels pocs metres addicionals que pot prometre un nou driver o una nova bola. Una diferència pròxima als 60 metres modifica completament la manera de jugar un forat i el pal que s’haurà d’utilitzar en el cop següent.
La comparació es torna encara més interessant quan hi introduïm l’edat. Entre els golfistes masculins més joves i els jugadors de 70 a 79 anys, Arccos observa una diferència mitjana d’uns 46 metres. La diferència associada al nivell de joc, gairebé 58 metres entre els extrems de hàndicap, és per tant fins i tot superior a la relacionada amb diverses dècades d’envelliment.
Alguns exemples són especialment reveladors. Un home d’entre 50 i 59 anys amb un hàndicap inferior a 5 arriba aproximadament als 219 metres de mitjana, mentre que un jugador de la mateixa edat amb hàndicap 30 o superior es queda al voltant dels 161 metres. Encara més sorprenent: un bon jugador d’entre 70 i 79 anys arriba a uns 191 metres, més que un jugador d’entre 20 i 29 anys amb hàndicap superior a 30, que registra una mitjana d’uns 176 metres.
L’edat importa, evidentment, però no explica per si sola la distància. La qualitat de l’impacte, la velocitat del cap del pal, el centratge, les condicions de llançament i, de manera més general, el nivell tècnic del jugador continuen sent factors determinants.
Amb l’edat es perd distància, però es guanya precisió
L’envelliment deixa, no obstant això, una empremta molt clara en el rendiment amb el driver. Entre els homes, els jugadors de 15 a 19 anys arriben aproximadament als 219 metres de mitjana, davant d’uns 174 metres entre els jugadors de 70 a 79 anys. La diferència se situa al voltant dels 46 metres. Entre les dones apareix el mateix patró: les jugadores d’entre 20 i 29 anys arriben aproximadament als 184 metres, davant d’uns 144 metres entre les de 60 a 69 anys, una diferència pròxima als 39 metres.
Però simultàniament passa una cosa interessant: la precisió millora amb l’edat.
Els homes d’entre 20 i 29 anys troben de mitjana només el 38% dels fairways, mentre que els jugadors de 70 a 79 anys arriben al 56%. Són 18 punts percentuals de diferència. Entre les dones, el fenomen és pràcticament idèntic: la precisió mitjana passa del 46% entre les jugadores de 20 a 29 anys al 63% entre les de 60 a 69, una millora de 17 punts percentuals.
Les dades d’Arccos mostren així un compromís força clar entre distància i precisió a mesura que augmenta l’edat. La velocitat disminueix i la bola recorre menys metres, però els cops de sortida es tornen globalment més precisos. Tanmateix, seria massa senzill concloure que n’hi ha prou amb sacrificar distància per jugar millor a golf.
Trobar més fairways no explica per si sol la diferència de nivell
Aquest és un dels resultats més interessants de l’informe. Entre els homes, els jugadors amb hàndicap entre 0 i 4,9 troben de mitjana el 50% dels fairways, davant del 40% dels jugadors amb hàndicap 30 o superior. Només deu punts percentuals separen els dos grups.
En canvi, com acabem de veure, gairebé 58 metres els separen en distància.
Entre les dones, la relació entre hàndicap i fairways assolits és encara menys evident. Les jugadores amb hàndicap entre 0 i 4,9 registren una precisió mitjana del 55%, davant del 51% de les jugadores entre 25 i 29,9. Arccos assenyala expressament que no observa una correlació significativa entre hàndicap i precisió amb el driver entre les dones.
Aquestes xifres permeten relativitzar un dels consells més repetits al golf: «La distància no importa; l’important és posar la bola al fairway.»
Evidentment, trobar el fairway continua sent desitjable. Però les dades suggereixen que aquest percentatge, considerat de manera aïllada, explica relativament malament les diferències de nivell. Un drive que acaba dos metres dins del rough però deixa un cop completament obert cap al green compta com un fairway fallat. Un drive que acaba darrere d’un arbre, en una àrea de penalització o fora de límits també.
Estadísticament, tots dos són fairways fallats. Per al resultat del forat, evidentment, no tenen res a veure.
I és precisament aquí on l’estudi d’Arccos es torna especialment interessant.
La diferència real: un 12% de drives problemàtics contra un 45%
Arccos distingeix entre fallar simplement un fairway i executar un cop de sortida que genera un problema real. D’una banda hi ha els drives que provoquen una penalització —fora de límits, bola perduda, àrea de penalització o bola injugable— i, de l’altra, les situacions de recuperació, en què el golfista ja no pot avançar normalment cap al green i ha de jugar, per exemple, lateralment o simplement tornar la bola a una posició segura.
Entre els homes amb hàndicap de 0 a 4,9, el 4,4% dels drives provoca una penalització i el 7,6% exigeix una recuperació. En total, només el 12% dels seus cops amb el driver genera una situació realment problemàtica.
El percentatge augmenta gairebé contínuament amb el hàndicap: 16,9% per als jugadors entre 5 i 9,9; 22,6% entre 10 i 14,9; 28,2% entre 15 i 19,9; 33,5% entre 20 i 24,9; i 38,2% entre 25 i 29,9.
Finalment arribem als jugadors de hàndicap 30 o superior: l’11,9% dels seus drives genera una penalització, el 33,2% exigeix una recuperació i, en total, el 45,1% dels seus cops de sortida resulta problemàtic.
És a dir, gairebé un drive de cada dos.
Probablement aquesta estadística explica molt més que el simple percentatge de fairways assolits. El bon jugador no col·loca necessàriament la bola al centre del fairway a cada sortida. Tanmateix, quan falla, conserva amb molta més freqüència la possibilitat de fer un cop normal cap al green. El jugador de hàndicap alt acumula, en canvi, cops que l’obliguen a jugar lateralment, fer un cop de recuperació, declarar una bola injugable o assumir una penalització.
Per tant, l’objectiu amb el driver es podria formular d’una altra manera: no es tracta necessàriament d’encertar tots els fairways, sinó d’eliminar progressivament els errors realment destructius.
L’altitud pot afegir gairebé 18 metres sense canviar de driver
Una altra dada de l’informe recorda fins a quin punt hem de ser prudents quan comparem distàncies entre jugadors o camps. Arccos va aïllar el rendiment d’un golfista representatiu d’aproximadament 10 de hàndicap en funció de l’altitud del recorregut.
Al nivell del mar, la seva distància mitjana amb el driver és d’aproximadament 202 metres. Per sobre d’uns 1.500 metres d’altitud, arriba aproximadament als 219 metres.
La diferència és de 17,6 metres, és a dir, un 8,3% més, sense necessitat de modificar ni el swing ni el driver.
Aquest punt és especialment important perquè Arccos precisa que les distàncies generals del seu estudi no han estat normalitzades segons les condicions meteorològiques, l’altitud o l’estat del terreny. L’enorme mida de la mostra permet compensar una part d’aquestes variacions naturals, però continuen formant part de les dades.
La temperatura, el vent, l’altitud, la fermesa del fairway, el pendent i la rodada poden produir diferències importants sense que el jugador hagi augmentat realment la seva velocitat de swing ni millorat l’eficiència de l’impacte.
El 2026, el problema de l’amateur continua sense ser que colpeja la bola massa lluny
Quan vam analitzar aquesta qüestió el 2019, una part del debat ja girava al voltant de la diferència entre les discussions institucionals sobre l’augment de la distància i la realitat que viu la gran majoria dels golfistes amateurs. Les dades disponibles aleshores mostraven un creixement històric de la distància, però també una forta desacceleració d’aquesta progressió després dels grans avenços observats anteriorment.
L’informe Arccos 2026 aporta ara una quantitat d’informació difícilment comparable amb els estudis disponibles aleshores i permet precisar molt millor el diagnòstic. Durant els últims vuit anys analitzats, la distància mitjana del golfista amateur masculí pràcticament no ha augmentat. Es manté al voltant dels 205 metres malgrat l’evolució del material, el fitting i les tecnologies destinades a millorar el rendiment.
Les diferències entre jugadors, en canvi, continuen sent enormes. Prop de 58 metres separen els homes amb menys de 5 de hàndicap dels que tenen 30 o més. L’envelliment provoca una pèrdua important de distància, però al mateix temps va acompanyat d’una clara millora de la precisió. Sobretot, el nivell de joc no es distingeix únicament pel nombre de fairways assolits.
També es distingeix per la capacitat d’evitar el cop que destrossa un forat.
Entre els millors amateurs, aproximadament un drive de cada vuit provoca una penalització o una situació de recuperació. Entre els jugadors de hàndicap 30 o superior, passa gairebé una vegada cada dos cops de sortida.
Aquesta pot ser finalment la informació més útil dels gairebé deu milions de drives analitzats. Guanyar alguns metres pot tenir molt de sentit, especialment per als jugadors que realment tenen manca de distància. Millorar la precisió també pot ajudar. Però per a molts amateurs, el primer objectiu potser hauria de consistir a reduir la dispersió extrema i transformar un drive desastrós en un cop simplement imperfecte, però encara jugable.
Perquè entre una bola situada cinc metres dins del rough amb 140 metres per recórrer i una altra al centre del fairway amb 155 metres restants, l’elecció potser no és tan evident com tradicionalment s’ha afirmat.
Entre una bola jugable i una bola perduda, en canvi, la diferència és molt més fàcil d’entendre.