Aquest article es va publicar originalment després del llançament del Garmin Approach R50 i ha estat completament reescrit el setembre de 2026. Les primeres comparacions rellevants sobre la precisió de les seves mesures es van fer principalment a finals de 2024 i durant la primera meitat de 2025. Des d’aleshores, s’ha acumulat més experiència d’ús i Garmin ha continuat desenvolupant el programari. Per això tornem a la nostra anàlisi inicial, distingint entre allò que les dades disponibles permeten afirmar i allò que encara queda per verificar.
Quan Garmin va presentar l’Approach R50 a finals de 2024, reunia gairebé tots els ingredients necessaris per sacsejar el mercat dels launch monitors: tres càmeres d’alta velocitat, més de quinze mètriques de pilota i pal, una pantalla tàctil en color de 10 polzades —25,4 centímetres de diagonal— i, sobretot, la possibilitat de funcionar sense necessitat d’un ordinador o una tauleta addicionals. Garmin el va posicionar a Europa com un producte premium, però amb un preu considerablement inferior al dels sistemes professionals amb els quals immediatament va ser comparat. A això s’hi afegien més de 43.000 camps disponibles a través de Home Tee Hero, una autonomia anunciada de fins a quatre hores i la possibilitat d’utilitzar-lo de manera autònoma o connectat a una pantalla externa o un projector. La comparació amb TrackMan 4 era, per tant, gairebé inevitable.
Aquest va ser precisament el punt de partida del nostre article original. Handicap Golf va col·locar els dos dispositius un al costat de l’altre i va colpejar nou pilotes: tres amb un ferro 7, tres amb un sand wedge i tres amb el driver. Algunes dades eren tan semblants que sorgia una pregunta evident: havia aconseguit Garmin oferir una part de les prestacions de TrackMan per molts menys diners? Amb la perspectiva actual, és evident que nou cops no constitueixen una mostra suficient per determinar la precisió general d’un launch monitor. Handicap Golf, un canal dedicat a proves i continguts de golf, aportava una primera comparació interessant, no un protocol científic. Però tampoc seria correcte considerar TrackMan com una veritat absoluta i assumir que qualsevol dada diferent registrada per un altre sistema és necessàriament errònia. Parlar de la «precisió» d’un launch monitor sense especificar quina dada s’està analitzant i per a quin ús resulta massa simplificador. Les proves publicades després del llançament dibuixen una realitat més matisada: l’R50 resulta especialment convincent en determinades dades de pilota, genera més interrogants en algunes dades del pal i probablement té més sentit quan deixem de considerar-lo simplement com un TrackMan més barat i l’analitzem com un producte diferent.
Velocitat de pilota, carry i spin: què diuen realment les mesures?
La primera comparació de Handicap Golf ja mostrava una tendència que posteriorment apareixeria en altres proves: la velocitat de pilota mesurada pel Garmin Approach R50 acostumava a situar-se molt a prop dels valors de TrackMan 4. En el segon cop amb ferro 7, Garmin va registrar 105,0 mph davant de 105,1 mph de TrackMan, aproximadament 169 km/h en tots dos casos. Amb el sand wedge, l’R50 va registrar 70,9 mph davant de 70,8 mph de TrackMan, uns 114 km/h, mentre que en un altre cop amb driver Garmin va marcar 148,5 mph davant de 149 mph de TrackMan, aproximadament 239 i 240 km/h respectivament. Nou cops no demostraven res per si sols, però constituïen un primer indici interessant.
A principis de 2025, Carl’s Place va iniciar una comparació més extensa entre el Garmin R50 i el TrackMan 4. Les condicions hivernals de Wisconsin van obligar a començar les proves en interior, utilitzant entre altres coses pilotes Titleist RCT. Amb el driver, l’R50 va registrar una velocitat mitjana de pilota de 146,6 mph (235,9 km/h) davant de 146,4 mph (235,6 km/h) per al TrackMan. Carl’s Place va calcular una diferència mitjana de només el 0,82%. Amb el ferro 6, la diferència de velocitat de pilota va ser del 0,72%, i amb el pitching wedge es va reduir fins al 0,15%. Per tant, pel que fa específicament a la velocitat de pilota, les diferents proves disponibles ofereixen una imatge força coherent.
La distància de carry obliga a ser més prudent. Amb el driver, Carl’s Place va obtenir 218,4 iardes amb l’R50 davant de 226 amb TrackMan, és a dir, aproximadament 199,7 davant de 206,7 metres, amb una diferència reportada del 4,01%. Amb el ferro 6, les xifres van ser de 175,5 davant de 181 iardes, aproximadament 160,5 davant de 165,5 metres i una diferència del 3,14%. Amb el pitching wedge, els resultats es van acostar considerablement: 126,41 davant de 128,5 iardes, uns 115,6 davant de 117,5 metres, amb una diferència de l’1,65%. L’spin també va oferir un panorama més irregular. Amb el driver, els provadors van calcular una diferència mitjana del 7,27%, tot i que una lectura clarament anòmala va influir de manera important en aquesta mitjana. En aquesta sèrie, l’R50 també tendia a indicar una mica més d’spin que TrackMan amb el driver. La diferència baixava a l’1,18% amb el ferro 6 i només al 0,79% amb el pitching wedge.
Cal entendre, però, què demostra realment una comparació d’aquest tipus. Permet determinar fins a quin punt dos instruments coincideixen o divergeixen, però no estableix automàticament quin dels dos proporciona el valor exacte. TrackMan 4 utilitza, entre altres tecnologies, radar, mentre que l’R50 és un sistema fotomètric que observa la pilota i el pal mitjançant tres càmeres d’alta velocitat. Comparar-los és útil; considerar TrackMan per definició com una representació perfecta de la realitat física és molt més discutible. Precisament per això, la segona part de la prova de Carl’s Place és especialment interessant.
Carl’s Place va portar l’R50 a l’exterior i va comparar les distàncies de carry calculades pel Garmin amb les distàncies realment observades. Amb el driver, la diferència mitjana va ser de 6,9 iardes, aproximadament 6,3 metres o un 3,4%. Alguns cops van quedar a menys d’una iarda de la distància observada, però d’altres van mostrar errors considerablement més grans. La desviació màxima va arribar a 34 iardes, uns 31 metres, seguida d’altres diferències importants de 27, 16 i 12 iardes, aproximadament 25, 15 i 11 metres. Amb el ferro 6, la diferència mitjana va ser de 5,5 iardes, uns 5 metres o un 3,7%. El pitching wedge va resultar més problemàtic, especialment quan les trajectòries més altes es veien afectades per ràfegues de vent. Considerant els tres pals, Carl’s Place va calcular finalment una desviació mitjana del 3,72% entre el carry indicat per l’R50 i les distàncies realment observades a l’exterior.
Un altre element del test resulta igualment interessant: Carl’s Place va observar que la direcció inicial i la forma general de la trajectòria mostrades per l’R50 coincidien bé amb el que realment passava a l’exterior. Per a un jugador amateur que vol entendre principalment la seva dispersió i la forma del vol de la pilota, més que analitzar diferències de centenars de revolucions per minut, és una qualitat important. La prova exterior tampoc no era un experiment de laboratori i els mateixos autors van assenyalar la influència del vent, especialment sobre les trajectòries més altes. Tot i això, introdueix un element que falta quan dos launch monitors només es comparen entre ells: la confrontació amb el vol real de la pilota. També cal assenyalar, per transparència, que Carl’s Place comercialitza equipament per a simuladors de golf, inclosos productes Garmin. Això no invalida les seves mesures, però sí que forma part del context necessari per valorar la font.
El conjunt dels resultats dibuixa, per tant, una realitat més interessant que la promesa implícita d’algunes de les primeres comparacions. L’R50 pot estar extraordinàriament a prop de la referència en un cop i allunyar-se’n molt més en el següent. Per a un amateur que vol saber si el seu ferro 6 vola aproximadament 160 o 165 metres, aquest nivell de precisió pot ser suficient. Per a un clubfitter professional que intenta determinar si un canvi de shaft proporciona exactament tres metres addicionals de carry, les toleràncies exigides són completament diferents.
Les dades del pal continuen sent el principal interrogant
Les primeres reserves sobre l’R50 afectaven menys les dades de pilota que les del pal. En la comparació de Handicap Golf, algunes mesures eren pràcticament idèntiques. En un cop amb ferro 7, Garmin va mesurar la posició de la cara del pal en 4,9 graus a l’esquerra, davant dels 5 graus de TrackMan. Altres dades resultaven molt menys convincents. En un cop amb sand wedge, l’R50 va registrar un face-to-path de 3 graus a l’esquerra, mentre que TrackMan indicava 10 graus a la dreta. L’angle d’atac també diferia en diversos graus en alguns cops. Una vegada més, tres cops per pal són massa pocs per establir una tendència general fiable.
Una de les primeres proves detallades de l’R50 va ser publicada el 2 de gener de 2025 per Matt Saternus a Plugged In Golf, on el Garmin es va comparar amb un Foresight GCQuad. Segons Saternus, les dades de pilota estaven molt ben alineades amb les del GCQuad, mentre que determinades dades del pal resultaven menys convincents. Tot i utilitzar els adhesius reflectants indicats per Garmin, en alguns cops no va obtenir cap dada del pal i en d’altres els valors divergien de manera apreciable respecte al GCQuad. L’angle d’atac mereix una atenció particular. En els comentaris de l’article, un propietari de l’R50 va informar de diferències d’entre dos i quatre graus respecte a TrackMan 4 i va citar, com a exemple, aproximadament -4 graus amb TrackMan davant de -7,5 graus o més amb Garmin utilitzant un ferro 7. És el testimoni d’un únic usuari i no una prova controlada, però Saternus va respondre que ell també havia observat angles d’atac més extrems entre els problemes detectats amb les dades del pal. Plugged In Golf utilitza, a més, enllaços d’afiliació cap al producte; és una informació que cal tenir en compte en valorar la font, sense que això invalidi automàticament les seves observacions.
Per a un golfista, la diferència entre les dades de pilota i les dades del pal no és una qüestió purament teòrica. Una desviació de tres metres sobre un carry de 180 metres representa aproximadament un 1,7% i pot resultar perfectament acceptable per a un jugador que simplement vol conèixer millor les seves distàncies. Una diferència de dos o tres graus en l’angle d’atac, en canvi, pot modificar substancialment la interpretació d’un swing, especialment durant un fitting o un treball tècnic. Per això afirmar simplement que el Garmin R50 és «precís» no és prou precís. Les preguntes útils són unes altres: precís en quina dada, amb quin nivell de repetibilitat i per prendre quina decisió?
Una limitació important: les proves de precisió es van fer amb programari anterior
Aquest és probablement el punt més important que cal afegir a la nostra anàlisi inicial. Les principals mesures que acabem de citar no són recents. Plugged In Golf va publicar la seva prova en interior el 2 de gener de 2025. Carl’s Place també va començar les proves en interior a causa de l’hivern de Wisconsin, i les captures publicades mostren, entre altres sessions, mesures del 14 d’abril de 2025 en interior i del 29 de maig de 2025 en exterior. Això significa que cap d’aquestes comparacions avalua el Garmin Approach R50 amb el programari disponible el setembre de 2026.
Garmin ha publicat des d’aleshores System Software 5.0.0, juntament amb GLM 4.3.0, i l’actualització ja està disponible per a tots els usuaris de l’R50. A més de noves funcions, Garmin esmenta correccions d’errors i millores de rendiment. Una modificació del GLM pot potencialment afectar el tractament de les dades i els càlculs relacionats amb el vol de la pilota. Per tant, seria imprudent assumir que totes les diferències observades a finals de 2024 o durant 2025 es reproduirien avui exactament de la mateixa manera. Pel que hem pogut verificar, encara no s’ha publicat una prova comparativa prou documentada que repeteixi aquestes mesures amb System Software 5.0.0 i GLM 4.3.0. La qüestió queda, doncs, oberta: Garmin només ha ampliat l’experiència d’ús o també ha millorat la consistència d’algunes mesures? Caldrà una nova comparació per respondre-hi.
L’R50 del setembre de 2026 és un producte més complet
Encara que el maquinari sigui essencialment el mateix, l’entorn de programari ha evolucionat considerablement. Garmin ja va adoptar el 2024 un enfocament poc habitual en convertir el mateix launch monitor en una terminal de simulació autònoma. A la pantalla tàctil de 10 polzades es poden consultar directament les dades, els vídeos de l’impacte i Home Tee Hero, mentre que l’R50 també es pot connectar a una pantalla externa o un projector i Garmin anuncia fins a quatre hores d’autonomia. Amb la versió 5.0.0, és sobretot l’apartat d’entrenament el que ha guanyat funcionalitats.
La nova funció Bag Mapping permet mesurar i seguir la distància mitjana de cada pal. Garmin també ha incorporat vistes específiques per treballar el control de distància i la trajectòria, així com la possibilitat de definir una distància objectiu al practice. La vista aèria i l’experiència general de la zona de pràctiques també han evolucionat. Home Tee Hero ha rebut noves funcions: ara és possible fer un xip quan la pilota és al green o puttejar quan es troba a prop, modificar les distàncies de l’auto-putt i canviar la posició de sortida al tee. Garmin també ha incorporat tees avançats i modalitats com Match Play, Skins i Stableford, mentre que el multijugador admet ara fins a vuit jugadors. La versió 5.0.0 també incorpora noves categories de pals com Approach Wedge, Approach Wedge Hybrid i Mini Driver. Cap d’aquestes novetats demostra que les tres càmeres mesurin avui una pilota millor que el 2024, però sí que evidencien una altra realitat: el valor d’un launch monitor modern ja no depèn únicament dels seus sensors. El programari, la interfície i la capacitat del fabricant per continuar desenvolupant el producte després del llançament també formen part del que compra l’usuari. Dos anys després, aquest és clarament un dels punts forts de l’R50.
La veritable força de l’R50 potser no és substituir TrackMan
És probablement aquí on més ha canviat la nostra lectura del producte des del seu llançament. La pregunta inicial —«es pot tenir una mena de TrackMan per molts menys diners?»— era atractiva, però probablement estava mal plantejada. Un centre de fitting, un professional de golf o una instal·lació d’entrenament professional no compra només un aparell que mostra velocitat de pilota i carry. Compra una plataforma de treball, un ecosistema de programari i eines d’anàlisi en què la precisió i, sobretot, la repetibilitat poden ser prou importants per prendre decisions basades en diferències molt petites. Un golfista particular pot tenir necessitats completament diferents.
Amb l’R50, el jugador pot col·locar el dispositiu al costat de la zona de cop, encendre’l i disposar gairebé immediatament d’una pantalla, un entorn d’entrenament, dades de mesura i una plataforma de simulació. Si vol una imatge més gran, pot connectar una pantalla externa o un projector. Aquesta autonomia és probablement una de les innovacions més importants del producte, encara que exigeix una inversió considerable. Garmin va introduir l’R50 a Europa al voltant dels 5.000 euros, mentre que l’accés complet a Home Tee Hero requereix una subscripció activa a Garmin Golf. A França, la subscripció Premium costa actualment 9,99 euros al mes o 99,99 euros l’any; si el preu anual es mantingués, representaria uns 500 euros addicionals al cap de cinc anys.
Mirar només el preu del launch monitor, però, també pot induir a error. La pantalla integrada i el programari poden substituir equips que altres solucions necessiten per separat. En canvi, qui vulgui construir un simulador complet amb projecció continuarà necessitant una bona estora de pràctiques, una pantalla d’impacte o una xarxa, un projector i prou espai per instal·lar-ho tot amb seguretat. Això planteja una altra pregunta interessant: amb un pressupost global d’entre 5.000 i 6.000 euros, és preferible invertir en un R50 o gastar menys en el launch monitor i reservar una part més gran del pressupost per a la resta de la instal·lació? És una qüestió prou important per merèixer un article específic.
Dos anys després, la promesa és més fàcil de definir
El Garmin Approach R50 no ha fet obsolet el TrackMan 4, i les dades disponibles tampoc permeten afirmar que ofereixi sistemàticament la mateixa precisió de mesura per un preu molt inferior. Les proves de 2024 i 2025 sí que mostren, però, una coincidència notable en la velocitat de pilota i resultats generalment coherents en diverses altres dades de la pilota. Les diferències poden augmentar en carry i spin, mentre que les dades del pal exigeixen més prudència, especialment l’angle d’atac en les proves que realment van examinar aquest paràmetre.
La prova exterior de Carl’s Place aporta una perspectiva especialment útil. Quan l’R50 no es va comparar només amb TrackMan, sinó també amb distàncies de carry observades realment, la diferència mitjana per als tres pals va quedar en el 3,72%. El vent i algunes desviacions individuals importants impedeixen considerar-ho una validació metrològica, però la prova acosta l’anàlisi a les condicions reals d’utilització. El setembre de 2026 continua existint una incertesa important: els principals tests comparatius de precisió es van realitzar amb versions anteriors del programari. Caldria repetir-los amb System Software 5.0.0 i GLM 4.3.0 per saber si algunes de les diferències observades el 2024 i el 2025 encara existeixen.
Per a un clubfitter o un professional que pren decisions a partir de petites variacions de club path, face angle o angle d’atac, aquesta incertesa és rellevant. Per a un golfista particular que vol conèixer millor les seves distàncies, treballar les trajectòries, analitzar la qualitat dels impactes i disposar d’un simulador complet sense una instal·lació complicada, les exigències són diferents. I és precisament aquí on l’R50 sembla haver envellit millor del que suggerien les primeres comparacions.
El 2024, Garmin semblava sobretot presentar un dispositiu capaç d’acostar-se als launch monitors professionals per molts menys diners. Dos anys després, el principal argument de l’R50 sembla trobar-se en un altre lloc: combina un launch monitor fotomètric d’alta gamma, una consola d’anàlisi autònoma i un simulador de golf portàtil en un únic dispositiu.
Potser la revolució no consistia a mesurar exactament com TrackMan. Potser el canvi real era reduir dràsticament la quantitat d’equipament addicional necessari perquè un launch monitor es convertís en una eina realment completa.
Des d’aquesta perspectiva, el Garmin Approach R50 és més rellevant el 2026 que el dia del seu llançament.