A Catalunya, la qüestió de l’aigua ja no és una discussió ambiental abstracta. Els episodis de sequera dels darrers anys han convertit la disponibilitat del recurs en un problema concret per a les llars, l’agricultura, la indústria, els municipis i també els camps de golf. En aquest context, poques imatges generen tanta controvèrsia com la d’un camp verd i regat mentre l’entorn pateix restriccions. La reacció és comprensible, però la imatge, per si sola, no permet saber quanta aigua consumeix aquell camp, d’on prové, quina superfície s’està regant ni si el recurs utilitzat podria haver-se destinat al consum humà.
El cas català és especialment interessant perquè una part de la resposta a aquest problema va començar a construir-se molt abans de les sequeres actuals. Catalunya fa dècades que utilitza aigua regenerada per a usos que no necessiten aigua potable, i els camps de golf van ser precisament un dels primers sectors on es va experimentar aquesta reutilització. Avui, quan el canvi climàtic obliga a replantejar la gestió de l’aigua, aquella experiència permet plantejar una pregunta més precisa que el simple «els camps de golf consumeixen massa aigua?»: quina aigua utilitzen, quan la utilitzen i fins a quin punt poden reduir-ne la necessitat?
Catalunya reutilitzava aigua per al golf ja el 1989
Per trobar un dels primers exemples catalans cal anar fins a la Costa Brava. L’any 1989, el camp de golf Mas Nou, a Castell-Platja d’Aro, va començar a utilitzar per al reg aigua residual tractada procedent de la depuradora local. Han passat més de tres dècades i allò que aleshores podia semblar una experiència singular s’ha convertit en una de les peces de l’estratègia hídrica catalana. L’aigua regenerada és aigua residual que, després de la depuració, rep un tractament addicional que permet destinar-la de manera segura a determinats usos que no requereixen aigua potable.
El golf va actuar, per tant, com un dels primers camps d’aplicació d’un recurs que avui té una importància molt més àmplia. L’aigua regenerada s’utilitza també per al reg agrícola i de parcs i jardins, usos industrials, neteja urbana, manteniment de zones humides o recàrrega d’aqüífers. La idea és senzilla: no utilitzar aigua de qualitat potable quan l’activitat no la necessita i donar una segona vida a una aigua que ja ha passat pel sistema de sanejament.
Aquesta distinció és essencial per analitzar correctament l’impacte d’un camp de golf. Un metre cúbic d’aigua potable procedent de la xarxa, un metre cúbic extret d’un aqüífer sotmès a estrès i un metre cúbic d’aigua regenerada no representen la mateixa pressió sobre els recursos disponibles, encara que els tres apareguin com un metre cúbic de consum.
L’aigua regenerada ja forma part de l’estratègia hídrica catalana
La reutilització ha deixat de ser marginal. Segons les dades de la Generalitat, Catalunya va reutilitzar 81,85 hm³ d’aigua l’any 2023, és a dir, gairebé 82 milions de metres cúbics. La major part es va destinar a usos ambientals, però entre els usos autoritzats també hi ha el reg agrícola, els usos urbans i industrials i els camps de golf. L’Agència Catalana de l’Aigua considera la regeneració un recurs alternatiu que permet reduir la dependència de les fonts convencionals, especialment important en episodis de sequera.
Això no significa que l’aigua regenerada sigui una solució il·limitada. Produir-la exigeix depuració, tractaments addicionals, controls de qualitat, infraestructures de transport i, sovint, energia per bombejar-la fins al punt d’ús. Tampoc és un recurs sense valor ambiental: una aigua depurada que no es reutilitza en un camp de golf pot tenir altres funcions, com alimentar un curs fluvial o contribuir a usos agrícoles o ambientals. La regeneració resol, sobretot, una part fonamental del problema: evitar utilitzar aigua de major qualitat per a una activitat que no la necessita. Però no elimina la necessitat de consumir menys.
La Costa Brava, un laboratori de reutilització
La Costa Brava ofereix probablement l’exemple català més interessant. El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona disposa de 14 tractaments terciaris en estacions depuradores repartides per municipis com Roses, Castelló d’Empúries, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Castell d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar o Blanes. Aquesta infraestructura permet reutilitzar l’aigua per a finalitats diverses en comptes de considerar-la simplement un residu després del seu primer ús.
Les dades publicades pel Consorci per al 2019 permeten entendre l’escala del sistema. Aquell any es van depurar poc més de 30 milions de metres cúbics d’aigua residual i 3,69 milions van rebre tractament terciari i es van subministrar com a aigua regenerada. Del volum regenerat, el 32,6 % es va destinar a usos recreatius, principalment camps de golf i pitch & putt. La resta va tenir usos ambientals, agrícoles, urbans o interns de les mateixes depuradores.
No són dades actuals de consum dels camps i no s’han d’interpretar com si ho fossin. Però sí que demostren una realitat estructural: a la Costa Brava existeix des de fa anys una infraestructura específica capaç de transformar aigües residuals en un recurs aprofitable pel golf i per altres activitats.
Castell-Platja d’Aro: més de tres dècades d’experiència
El cas de Castell-Platja d’Aro és especialment significatiu perquè permet seguir aquesta evolució durant dècades. L’estació de regeneració de la zona forma part d’un sistema que va començar a desenvolupar-se quan la reutilització encara no ocupava el lloc central que té avui en la política hídrica catalana. El reg de Mas Nou a partir de 1989 constitueix un dels primers exemples documentats d’aquest model.
L’experiència és important perquè desmunta una idea recurrent: que l’ús d’aigua regenerada en golf és una resposta improvisada davant les últimes sequeres. A Catalunya és una pràctica amb més de trenta anys d’història. El que ha canviat és la seva importància estratègica. Allò que podia ser una alternativa interessant a finals dels anys vuitanta s’ha convertit, després de diverses sequeres severes, en una de les eines per reduir la dependència de l’aigua convencional.
Aquesta trajectòria també recorda que la transició hídrica necessita temps. No n’hi ha prou que un camp decideixi utilitzar aigua regenerada: cal disposar d’una depuradora adequada, un tractament terciari, conduccions, capacitat d’emmagatzematge, controls sanitaris i autoritzacions. La sostenibilitat hídrica d’un camp depèn, per tant, tant de les decisions que pren dins de la seva propietat com de les infraestructures disponibles al territori.
Tarragona també reutilitza aigua per als camps de golf
La demarcació de Tarragona ofereix un altre exemple. L’estació de regeneració de Vila-seca i Salou, en servei des del 2006, té una capacitat de tractament de 16.500 m³ al dia, equivalent a uns 6 hm³ anuals. L’aigua produïda es destina, entre altres usos, al reg de zones verdes i camps de golf, així com a usos urbans com la neteja de carrers.
Al mateix complex hi ha una segona instal·lació destinada als usos industrials, amb una capacitat de 30.000 m³ diaris. És una dada interessant perquè mostra que el golf forma part d’una estratègia territorial molt més àmplia. La reutilització no consisteix a reservar aigua regenerada per mantenir camps verds, sinó a substituir aigua convencional en tots aquells usos on existeix una alternativa tècnicament viable.
Aquest enfocament és probablement més útil que comparar sectors entre si. La qüestió no és decidir si un camp de golf «mereix» més o menys aigua que una indústria o una explotació agrícola, sinó determinar quin nivell de qualitat necessita cada ús i evitar consumir recursos de major valor quan existeixen alternatives.
Les regles canvien radicalment quan arriba la sequera
La sequera recent ha afegit una altra dimensió al debat. El Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera de Catalunya estableix limitacions progressives segons l’estat dels recursos. En les instal·lacions esportives, el reg ha d’utilitzar la mínima quantitat indispensable i realitzar-se preferentment en hores de baixa insolació. En determinats escenaris, a més, l’origen de l’aigua ha de ser no potable i s’han d’aplicar mesures compensatòries d’estalvi dins de la mateixa instal·lació.
En emergència I, el reg vinculat a la pràctica esportiva federada només es pot efectuar amb aigua regenerada o freàtica, i en aquest últim cas cal acreditar que l’extracció no redueix la disponibilitat destinada a l’abastament domiciliari. La instal·lació ha d’aconseguir, a més, un estalvi equivalent al volum utilitzat per regar. En emergència II, aquestes exigències es mantenen i s’afegeix el tancament total de les dutxes. I en emergència III, la norma arriba molt més lluny: queda prohibit el reg dels camps esportius de gespa i altres superfícies esportives que necessiten reg independentment de l’origen de l’aigua.
Aquesta última precisió és important. Utilitzar aigua regenerada ofereix una alternativa als recursos convencionals, però no concedeix un dret il·limitat a regar durant una situació extrema. Quan l’escassetat arriba a determinats nivells, la prioritat passa a ser reduir el consum total.
Un camp verd durant una sequera no explica tota la història
Aquest marc regulador també obliga a ser prudents davant les imatges. Veure un camp verd durant un episodi de sequera pot resultar sorprenent, però no permet concloure automàticament que s’estigui utilitzant aigua potable o incomplint les restriccions. L’aigua pot ser regenerada, pot haver estat emmagatzemada o pot procedir d’una font autoritzada. Precisament per evitar aquesta confusió, en determinats escenaris de sequera la normativa catalana exigeix que les instal·lacions indiquin visiblement l’origen de l’aigua utilitzada per al reg.
Però l’argument contrari tampoc seria correcte. El fet que un camp utilitzi aigua regenerada no demostra per si sol que sigui eficient. Una instal·lació pot utilitzar una font alternativa i continuar aplicant més aigua de la necessària. L’origen de l’aigua i la quantitat consumida són dos indicadors diferents, i tots dos són necessaris per valorar la sostenibilitat real d’un camp.
Això és especialment important a Catalunya, perquè el desenvolupament de la regeneració pot crear una falsa sensació d’abundància. L’aigua reutilitzada és un recurs valuós precisament perquè l’aigua disponible és limitada. Utilitzar-la millor continua sent tan important com produir-ne més.
Catalunya ja regulava el reg dels camps de golf fa més de vint anys
La preocupació tampoc no és nova. L’any 2003, l’Agència Catalana de l’Aigua ja va establir condicions específiques per a l’aplicació d’aigües depurades al reg dels camps de golf. Aquella regulació s’inscrivia en el Pla Director Ambiental dels Camps de Golf de Catalunya i tenia com un dels seus objectius prioritaris substituir els recursos hídrics convencionals per aigua regenerada sempre que fos viable.
Les condicions establertes aleshores ja incorporaven conceptes que avui semblen especialment moderns. Els sistemes automàtics de reg havien de disposar d’estació meteorològica amb pluviòmetre, higròmetre, evaporímetre, anemòmetre i termòmetre, i havien de poder aturar automàticament el reg quan plovia. També s’exigia diferenciar clarament la xarxa d’aigua regenerada de la d’aigua potable i estudiar les necessitats agronòmiques de les espècies vegetals.
És una dada reveladora: la racionalització del reg dels camps de golf catalans no va començar amb la sequera de 2024. La qüestió ja formava part de la política ambiental catalana dues dècades abans.
La tecnologia permet regar millor, però no crea aigua
Des d’aleshores, les possibilitats tècniques han avançat considerablement. Sensors d’humitat, estacions meteorològiques, sistemes de control individual dels aspersors i mapes detallats del sòl permeten aplicar l’aigua amb molta més precisió. El greenkeeper pot identificar les zones que realment necessiten reg i evitar aplicar la mateixa quantitat sobre superfícies amb comportaments agronòmics diferents.
Però la tecnologia té un límit evident: pot reduir la demanda, però no genera el recurs. Per això, l’adaptació dels camps catalans haurà de combinar diferents estratègies: reg més precís, varietats de gespa adaptades a la calor, sòls capaços de retenir millor la humitat, menys superfície irrigada, emmagatzematge quan hi ha disponibilitat i ús d’aigua regenerada sempre que sigui tècnicament i ambientalment adequat.
La qüestió més interessant no és, per tant, quants aspersors intel·ligents té un camp, sinó quants metres cúbics ha deixat de necessitar gràcies a aquestes inversions.
Potser també caldrà canviar la imatge del golf mediterrani
Aquí apareix un problema que no és tècnic, sinó cultural. Durant dècades, una part del golf mediterrani ha associat la qualitat d’un camp a una imatge homogènia: greens, tees i fairways intensament verds fins i tot durant els mesos més calorosos. Però mantenir aquesta estètica en un clima mediterrani exigeix recursos que cada vegada resulten més difícils de justificar.
Agronòmicament, un fairway que perd part del seu color durant l’estiu no està necessàriament mort ni deixa automàticament de ser jugable. Concentrar l’aigua en greens, tees i altres superfícies essencials i permetre una evolució estacional de zones menys sensibles pot formar part de l’adaptació. Això exigeix també que els golfistes deixin d’identificar obligatòriament el verd intens amb un camp ben mantingut.
En aquest sentit, el canvi climàtic pot acabar modificant no només la manera de mantenir els camps catalans, sinó també la nostra idea visual del que és un bon camp de golf.
L’aigua regenerada també té altres pretendents
Hi ha un altre element que cal tenir en compte. A mesura que Catalunya augmenta la seva capacitat de regeneració, també augmenta el nombre d’usos possibles d’aquest recurs. Agricultura, indústria, municipis, recàrrega d’aqüífers, manteniment de zones humides i camps de golf poden necessitar la mateixa aigua.
Això significa que el simple argument «utilitzem aigua regenerada» serà cada vegada menys suficient. La reutilització evita consumir aigua potable o altres recursos convencionals, però continua sent necessari demostrar que l’aigua regenerada s’utilitza eficientment. En un sistema hídric sotmès a tensió, també aquesta aigua té un cost d’oportunitat.
El futur no consistirà només a produir més aigua regenerada, sinó a decidir com distribuir-la entre usos diferents i com obtenir el màxim benefici de cada metre cúbic disponible.
El gran buit continua sent la transparència
Catalunya disposa d’informació pública abundant sobre sequera, depuració, regeneració i infraestructures hídriques. Sabem quanta aigua es regenera al conjunt del país, coneixem la capacitat de moltes instal·lacions i tenim exemples documentats de reutilització en camps de golf des de fa dècades. El que resulta molt més difícil és trobar una informació pública, homogènia i comparable sobre el consum real de cada camp.
Per valorar correctament la sostenibilitat hídrica del golf català seria especialment útil disposar de cinc dades bàsiques per instal·lació: consum anual total, origen de l’aigua, superfície efectivament regada, consum per hectàrea i evolució d’aquest consum durant diversos anys. En el cas català, seria útil afegir el percentatge exacte d’aigua regenerada utilitzat i, quan correspongui, els volums emmagatzemats.
Aquesta informació permetria superar bona part de la discussió actual. Un camp podria demostrar que ha reduït el consum un 20, un 30 o un 40 % en comptes de limitar-se a afirmar que disposa d’un sistema de reg modern. I els crítics podrien valorar l’impacte real d’una instal·lació en comptes de deduir-lo exclusivament a partir del color de la gespa.
Sostenibilitat o greenwashing?
Catalunya té arguments sòlids per mostrar que el golf pot formar part d’una política de reutilització de l’aigua. La Costa Brava n’ofereix exemples des de finals dels anys vuitanta, l’ACA regula aquesta qüestió des de fa més de vint anys i les restriccions actuals imposen condicions molt concretes quan la sequera s’agreuja. Però cap d’aquests elements converteix automàticament tots els camps catalans en models de sostenibilitat.
Una instal·lació que utilitza aigua regenerada pot continuar consumint-ne massa. Una altra pot presentar una gespa menys verda i, en canvi, haver reduït considerablement la seva demanda. Un certificat ambiental, una nova bassa o una fotografia d’un sistema de reg modern tampoc no substitueixen una dada de consum.
La mateixa exigència s’ha d’aplicar a l’altra banda. Un aspersor funcionant en plena sequera és una imatge potent, però sense conèixer l’origen de l’aigua, el volum aplicat, la superfície regada i les restriccions vigents, no permet establir per si sol que hi hagi malbaratament. Ni el verd prova el malbaratament ni una etiqueta sostenible prova l’estalvi. El que permet distingir-los són les dades.
Catalunya pot convertir una vulnerabilitat en experiència
La situació hídrica catalana és difícil, però també ha obligat el territori a desenvolupar solucions abans que altres regions europees. La reutilització de l’aigua, que fa trenta-cinc anys podia semblar una experiència pionera en un camp de golf de la Costa Brava, s’ha convertit avui en una peça de la política hídrica del país. Les infraestructures de regeneració, les restriccions progressives durant la sequera i l’experiència acumulada ofereixen una base real sobre la qual continuar avançant.
La següent etapa serà més exigent, perquè no consistirà simplement a substituir aigua potable per aigua regenerada. Consistirà a reduir estructuralment la quantitat necessària per mantenir un camp jugable: menys superfície irrigada, reg més precís, espècies més adaptades, millor emmagatzematge i, probablement, una major acceptació de l’estacionalitat natural del paisatge mediterrani.
Potser, en ple estiu català, un camp responsable no haurà de ser perfectament verd. El groc també pot ser el color d’una gestió més racional de l’aigua.
I, com en qualsevol política de sostenibilitat, la dada més interessant dels pròxims anys no serà només quanta aigua utilitzen els camps de golf catalans, sinó quanta poden demostrar que ja no necessiten.
Fonts
- Agència Catalana de l’Aigua — Preguntes freqüents sobre la sequera
- Agència Catalana de l’Aigua — ERA de la demarcació de Tarragona
- Generalitat de Catalunya — Condicions per a l’aplicació d’aigües depurades al reg de camps de golf
- Generalitat de Catalunya — Indicadors i estadístiques de l’aigua Medi Ambient i Sostenibilitat
- Consorci d’Aigües Costa Brava Girona — Reutilització d’aigües residuals
- Consorci d’Aigües Costa Brava Girona — Regeneració
- 3CatInfo — Les xifres de la regeneració d’aigua