Algunes innovacions en material de golf són espectaculars i es perceben immediatament. D’altres consisteixen simplement a distribuir de manera diferent uns quants mil·límetres de material. El Golf Pride Reverse Taper pertany clarament a aquesta segona categoria. Llançat el 2024, aquest grip de putter parteix d’una idea relativament senzilla: invertir la conicitat tradicional de l’empunyadura, amb una secció superior més estreta i una part inferior, on se situa la mà baixa, sensiblement més ampla. Segons Golf Pride, aquesta geometria ha estat dissenyada per estabilitzar les mans i ajudar el jugador a presentar una cara del putter més quadrada en el moment de l’impacte. Dos anys després, el Reverse Taper continua al catàleg i la família fins i tot s’ha ampliat. És, per tant, un bon moment per tornar a analitzar un producte que seria massa fàcil reduir a una simple curiositat de disseny i plantejar una pregunta molt més interessant: fins a quin punt la forma d’un grip pot influir realment en la nostra capacitat per controlar el putter?
Una idea menys nova del que sembla
La credibilitat de Golf Pride en el mercat dels grips per a drivers, ferros i wedges és difícil de qüestionar. Models com el Tour Velvet, el Tour Wrap o la família MCC formen part des de fa anys del paisatge habitual del golf, tant entre amateurs com entre professionals. En els grips de putter, però, la situació ha estat històricament diferent. SuperStroke, en particular, ha contribuït durant més d’una dècada a popularitzar empunyadures de major diàmetre i amb poca o pràcticament cap conicitat. Amb el Reverse Taper, Golf Pride va entrar el 2024 en un segment en què el pes de la seva marca no era suficient per convertir-la automàticament en la referència.
Golf Pride tampoc no va inventar la idea d’augmentar el volum del grip sota la mà inferior. Quan es va presentar el Reverse Taper, per exemple, es va recuperar una curiosa experiència de Jim Furyk. El 2010, el nord-americà hauria tallat la part superior d’un grip de putter i l’hauria instal·lat a l’inrevés per aconseguir més volum sota la mà baixa. Poques setmanes després va guanyar el Transitions Championship. L’anècdota és interessant, però evidentment no demostra que aquella modificació del grip fos la causa de la seva victòria.
Aquesta distinció és important. Més que inventar un principi completament nou, Golf Pride ha estudiat, desenvolupat i industrialitzat una idea que jugadors i fabricants ja havien explorat de diferents maneres. Actualment, la família Reverse Taper inclou tres perfils —Round, Pistol i Flat— i diverses mides. Dos anys després del seu llançament, ja es pot considerar una autèntica família de productes i no simplement un experiment comercial vinculat a una temporada.
Per què més volum sota la mà inferior?
Per entendre el principi, convé deixar de banda durant uns instants el discurs comercial i observar simplement les mans d’un golfista sobre el putter. En un jugador dretà amb una empunyadura convencional, la mà dreta queda situada més avall. Quan aquesta mà es torna excessivament dominant pot influir en la rotació de la cara, modificar la pressió exercida sobre el grip o afavorir una major activitat dels canells al voltant de l’impacte. Això no significa que utilitzar activament les mans sigui necessàriament un defecte: alguns grans putters han construït la seva tècnica amb una participació considerable de les mans. Però per al golfista que intenta reduir una activitat excessiva de la mà inferior, augmentar el diàmetre del grip en aquesta zona constitueix, com a mínim, una hipòtesi coherent.
Això és precisament el que proposa el Reverse Taper. En lloc d’estrènyer-se progressivament cap a la vareta, la seva geometria funciona en sentit contrari. La mà superior envolta una secció relativament estreta, mentre que la inferior disposa d’una superfície més voluminosa. Golf Pride afirma que aquesta arquitectura pot contribuir a estabilitzar les dues mans i afavorir una cara del putter més quadrada en el moment de l’impacte.
Cal, però, diferenciar entre un principi biomecànic plausible i un benefici de rendiment demostrat. És raonable pensar que modificar el diàmetre d’un grip pot influir en les sensacions, en la pressió de les mans i potencialment en alguns moviments durant el cop. Afirmar que aquesta mateixa geometria millora automàticament el control de la cara per a qualsevol golfista seria una conclusió molt més ambiciosa.
El material també intervé en les sensacions. El Reverse Taper utilitza poliuretà amb una superfície lleugerament adherent i texturitzada. El tacte s’apropa, per tant, més al dels grips moderns de putter de major volum que al d’una empunyadura tradicional fina de goma. Canviar simultàniament el diàmetre, la geometria i el material també pot modificar la percepció del pes del cap del putter i de l’impacte. Per això, el grip difícilment es pot analitzar de manera completament independent de la resta del pal.
Què significa realment aquest «15% més quadrada»?
Quan va llançar el Reverse Taper, Golf Pride va basar una part important de la seva comunicació tècnica en proves realitzades amb SAM PuttLab. Segons les dades proporcionades pel fabricant, es van analitzar 364 putts i es van mesurar més de 21.000 variables, entre les quals la trajectòria, el timing, la rotació i la posició de la cara en l’impacte o el loft dinàmic. D’aquestes proves, Golf Pride va extreure una xifra especialment fàcil de recordar: amb el Reverse Taper, la cara del putter hauria arribat a l’impacte un 15% més quadrada que amb un grip de tipus paral·lel, dins de les condicions establertes pel seu protocol.
És una xifra que necessita força més context del que acostuma a oferir un argument comercial. En primer lloc, es tracta de dades comunicades pel mateix fabricant i no disposem, que sapiguem, d’un estudi científic independent que hagi reproduït íntegrament el protocol i confirmat exactament el mateix resultat. Sobretot, «un 15% més quadrada» no significa un 15% més de putts embocats, un 15% més de precisió ni un 15% menys de dispersió. La dada fa referència a una millora relativa d’una mesura angular de la cara respecte de la referència utilitzada en el test de Golf Pride.
Sense accés a totes les dades brutes, a la distribució dels resultats entre els diferents jugadors i a la significació estadística de les diferències observades, seria imprudent convertir aquest 15% en una promesa de rendiment aplicable a tots els golfistes. Les dades de Golf Pride són interessants per entendre el procés de desenvolupament del producte i constitueixen una hipòtesi tècnica que mereix ser estudiada. Per si soles, però, no demostren que instal·lar un Reverse Taper permeti automàticament puttejar millor.
Les proves independents ofereixen una visió més matisada
Dos anys de perspectiva permeten anar més enllà de les declaracions del fabricant. En la seva prova inicial, Golf Monthly va obtenir una impressió globalment positiva. El provador va percebre menys activitat de la mà inferior i sensacions favorables pel que fa al control de la velocitat i de la cara del putter, amb una adaptació relativament ràpida. És una experiència interessant en condicions reals, però no constitueix una confirmació científica independent de les xifres anunciades per Golf Pride.
L’experiència de Plugged In Golf resulta potser encara més instructiva precisament perquè va ser menys espectacular. Matt Saternus va comparar un Reverse Taper Pistol amb el seu grip habitual, tant sobre el green com mitjançant eines de mesura, i no va observar diferències de rendiment que considerés significatives. Això, però, no es va interpretar necessàriament com un fracàs del producte. Com a jugador experimentat, acostumat des de feia anys a grips de dimensions més tradicionals, va poder adoptar pràcticament de seguida una geometria molt diferent sense empitjorar de manera apreciable els seus resultats.
Aquesta experiència recorda una qüestió que sovint s’oblida quan s’analitza material de golf: modificar una variable no ha de produir necessàriament una millora mesurable en un jugador que no tenia cap problema concret relacionat amb aquella variable.
L’arribada posterior de versions més petites del Reverse Taper va afegir una dada interessant. El mateix provador, que havia considerat massa voluminosos els models Medium i Large per a les seves preferències, es va mostrar molt més favorable al Small Pistol. Per a ell, aquesta mida omplia prou les mans sense provocar la sensació excessivament voluminosa de les versions més grans. Potser aquesta és una de les conclusions més útils sobre el Reverse Taper: el resultat probablement no depèn únicament de la conicitat invertida, sinó de la combinació entre mida, forma, dimensions de les mans i manera d’agafar el putter.
Round, Pistol o Flat: no hi ha un únic Reverse Taper
Aquesta és també una de les raons per les quals resulta difícil formular un judici general sobre el producte. El Round presenta una secció superior més tradicionalment arrodonida abans d’eixamplar-se cap a la mà inferior. El Pistol incorpora una forma més marcada a la part superior per oferir una referència més definida a la mà alta. El Flat adopta una geometria superior més plana i pot interessar especialment els golfistes que prefereixen situar els palmells més enfrontats durant el putting.
A aquestes tres geometries s’hi afegeixen diferents mides. Un jugador pot, per tant, apreciar el principi del Reverse Taper i no trobar-se gens còmode amb una determinada versió simplement perquè és massa gran o perquè la seva forma no correspon a la posició natural de les seves mans.
Tampoc no s’hauria d’ignorar el pes. Canviar el grip pot modificar la percepció de l’equilibri general del putter. Un jugador especialment sensible a la sensació del cap pot apreciar la geometria del Reverse Taper i, al mateix temps, no sentir-se còmode amb el nou equilibri percebut després del canvi. El fitting d’un putter no hauria d’acabar amb la forma del cap, el loft, el lie o la longitud. El grip també forma part del fitting.
Per a quins golfistes pot tenir sentit?
Aquesta pregunta és probablement molt més útil que intentar decidir si el Reverse Taper és simplement un grip «bo» o «dolent». Un jugador que senti que la mà inferior es torna massa activa, que augmenti clarament la pressió sobre el grip en els putts curts o que busqui una major sensació d’estabilitat a les mans té motius raonables per provar aquest tipus de geometria. També pot resultar interessant amb tècniques alternatives com el left-hand-low, el claw o el saw, perquè la secció inferior més voluminosa ofereix una superfície diferent per col·locar-hi les mans.
En canvi, un golfista que prefereixi un grip molt fi, que busqui molta informació procedent del cap del putter i que utilitzi voluntàriament una certa acció de mans i canells no té cap raó per considerar que una empunyadura més gruixuda serà necessàriament superior. Fins i tot podria perdre precisament algunes de les sensacions que busca.
La mateixa Golf Pride reconeix, en les seves recomanacions de fitting, aquest compromís general: els grips més voluminosos s’orienten principalment cap als jugadors que volen limitar l’activitat de mans i canells, mentre que els models més fins poden conservar més sensibilitat i una major participació de les articulacions petites. De nou, es tracta d’una orientació del fabricant i no d’una regla biomecànica universal. Dos golfistes poden buscar legítimament efectes completament oposats en el seu grip de putter.
Com provar-lo sense deixar-se enganyar per les primeres sensacions
En lloc de comprar un Reverse Taper esperant que resolgui automàticament un problema de putting, sembla més pertinent considerar-lo com una variable de fitting. Idealment, caldria comparar diverses formes i mides muntades sobre putters idèntics. Una sèrie d’uns 20 putts rectes des d’aproximadament 1,5 metres pot proporcionar una primera indicació de la capacitat per fer sortir repetidament la bola per la línia escollida. Una segona sèrie des d’uns tres metres introdueix una major exigència en el control de la velocitat, mentre que els putts de sis a vuit metres resulten especialment interessants per observar el control de distància i la dispersió.
Tampoc no convé limitar la prova al nombre de boles embocades. Amb una mostra petita, el resultat pot estar molt influït per la lectura del green, les irregularitats de la superfície o simplement l’atzar. Una línia marcada a la bola, una senzilla porta de putting situada poc després de l’impacte o, idealment, un sistema específic d’anàlisi poden proporcionar informació molt més útil sobre la direcció inicial i la repetibilitat.
Finalment, cal concedir un temps mínim d’adaptació. Comparar cinc putts amb un grip utilitzat durant tres anys amb cinc més executats amb una geometria descoberta trenta segons abans diu ben poca cosa. La primera sensació és interessant, però també ho és observar què passa quan la novetat desapareix.
El veritable interès del Reverse Taper pot ser en un altre lloc
Dos anys després del seu llançament, el Golf Pride Reverse Taper no sembla ni una revolució demostrada del putting ni un simple exercici de màrqueting sense interès tècnic. Les dades comunicades per Golf Pride ofereixen una justificació al concepte, però mentre el protocol i els resultats no hagin estat reproduïts de manera independent, convé tractar-les exactament com el que són: dades proporcionades pel fabricant. Les proves externes són potser encara més interessants perquè mostren reaccions diferents segons el jugador, els seus hàbits i la versió concreta del Reverse Taper utilitzada.
I potser és aquí on es troba la contribució més interessant del producte. Durant molts anys, nombrosos golfistes han escollit el grip del putter perquè els resultava còmode a la botiga, perquè l’utilitzava un professional o simplement perquè combinava bé estèticament amb el seu putter. Tanmateix, la geometria del grip modifica directament una de les interfícies fonamentals del putting: la connexió entre les mans i el pal.
El Reverse Taper no pot garantir que entrin més putts. En canvi, ens recorda que la mida i la forma del grip haurien de considerar-se autèntics paràmetres de fitting i no simples detalls estètics.
Abans de canviar de putter perquè els putts d’un metre i mig comencen sistemàticament a sortir per l’esquerra, potser val la pena mirar què passa uns centímetres més amunt del pal. Per a alguns golfistes, un Reverse Taper pot ajudar a reduir la intervenció d’una mà inferior massa activa. Per a d’altres, pot eliminar precisament el feedback que necessiten. I per a molts, potser canviarà ben poca cosa.
Precisament per això és un grip que val la pena provar, més que un producte les promeses del qual s’hagin d’acceptar sense qüestionar-les.