Un grip costa pocs euros, de vegades menys. Tot i això, pot canviar les sensacions, l’equilibri del pal i la qualitat del contacte amb la bola. L’octubre de 2026, JumboMax ha llançat un grip de 38 centímetres que promet més control. Bon moment per analitzar què prometen els fabricants, què demostren els estudis i què pot guanyar realment un golfista canviant de grips.
El golfista que vol deu metres més amb el driver sol pensar en un cap nou, una vareta nova o directament un pal nou. Qui busca més regularitat amb els ferros es planteja un fitting, una classe o material nou. Molt poques vegades es qüestiona el grip que té entre les mans.
I, tanmateix, és l’únic punt de contacte directe entre el cos i el pal. La mida, la textura, el pes i l’estat del grip influeixen en com subjectes el pal, en la pressió que hi fas i en el que sents durant el swing.
Els fabricants ho saben. Golf Pride integra referències tàctils als seus grips per facilitar la col·locació de les mans. JumboMax defensa des de fa anys els diàmetres sobredimensionats, popularitzats sobretot per Bryson DeChambeau. Altres marques treballen en materials més tous, adherència en mullat o distribució de pesos.
Tots persegueixen el mateix objectiu comercial: convèncer el jugador que un canvi relativament senzill pot millorar el seu joc. Però no tots els arguments tenen el mateix suport. Alguns estudis mostren diferències mesurables de velocitat o de qualitat d’impacte; d’altres no troben els efectes musculars que se solen atribuir als grips gruixuts. I les novetats més recents poden modificar característiques del pal que el màrqueting gairebé no esmenta.
1. JumboMax UltraLong: 11 centímetres més i un equilibri que pot canviar
L’octubre de 2026, JumboMax va presentar el JMX UltraLong, un grip de 15 polzades, és a dir, 38,1 centímetres. Un grip convencional fa unes 10,5 polzades, 26,7 centímetres. El nou model ofereix, doncs, uns 11,4 centímetres més de superfície d’agafada, i també supera els grips habituals de JumboMax, que ja fan 11 polzades.
L’objectiu declarat és que el golfista pugui baixar més les mans sense sortir del grip. Afecta sobretot els cops amb wedge, les distàncies intermèdies i les boles per sobre dels peus. En escurçar la llargada efectiva del pal, el jugador pot controlar millor l’amplitud del swing i la distància. La idea respon a una necessitat real, encara que no tots els golfistes baixen les mans sovint.
A la venda als Estats Units per 18,99 dòlars, l’UltraLong es presenta en tres mides: Standard Jumbo, Medium i Extra Large. Darrere d’aquesta gamma tan senzilla s’amaga una diferència de pes important. Segons MyGolfSpy, l’Standard pesa 46 grams, el Medium 74 i l’Extra Large 81: 35 grams de diferència amb la mateixa llargada.
És aquí on l’anàlisi es torna interessant. JumboMax destaca la lleugeresa dels nous grips i el seu impacte limitat en l’equilibri. MyGolfSpy els va comparar amb els Golf Pride CP2: 51,5 grams l’estàndard, 64 el midsize i 81 el jumbo. Substituir un CP2 midsize per un UltraLong Standard treu 18 grams a l’extrem del grip.
Això pot modificar notablement el swingweight, és a dir, la mesura de com es reparteix la massa del pal respecte a un punt de referència. Segons el càlcul de MyGolfSpy, un pal amb D2 podria passar a voltar D5,5 o D6. El cap no ha guanyat ni un gram: és la menor massa a l’extrem el que mou la mesura i pot fer que el cap es noti més pesant.
També pot passar el contrari. Prenent com a referència el CP2 midsize de 64 grams, un UltraLong Medium afegeix 10 grams a l’alçada de les mans i l’Extra Large, 17. Tots dos muntatges tendeixen a reduir el swingweight. Un mateix model de grip, en tres mides, pot desplaçar l’equilibri del pal en direccions oposades.
Aquest càlcul no és una mesura sistemàtica en tots els pals: també hi influeixen el repartiment exacte de masses, el grip substituït i la vareta. Però posa en relleu una cosa que rarament s’explica al consumidor: canviar un grip pot modificar alhora el diàmetre, la llargada, el pes i l’equilibri del pal. Qui nota una diferència després del canvi no la pot atribuir automàticament a una agafada millor.
L’UltraLong és una resposta original a la qüestió de baixar les mans. Però el seu interès s’ha de valorar en conjunt, no només per la llargada extra que promociona el fabricant.
2. Diàmetre, pressió i velocitat: què demostren realment els estudis
El discurs a favor dels grips gruixuts acostuma a basar-se en una explicació biomecànica. Un grip més gruixut ompliria millor les mans, reduiria la necessitat d’estrènyer i limitaria l’activitat excessiva dels avantbraços. Menys tensió podria afavorir un swing més fluid, sobretot en jugadors que manipulen molt la cara del pal.
La teoria sembla coherent. Però una teoria mecànica no és una prova de rendiment.
El 2016, Graeme Sorbie i els seus col·legues van publicar a Research in Sports Medicine un estudi sobre la influència del diàmetre del grip en l’activitat muscular dels avantbraços i en el rendiment. Quinze golfistes dretans, aficionats i professionals, van fer cinc swings amb un ferro 7 amb cadascuna de tres mides de grip. Tots els grips els va subministrar Golf Pride. Uns sensors d’electromiografia mesuraven l’activitat muscular en les diferents fases del swing.
Els investigadors no van trobar cap diferència estadísticament significativa en l’activitat dels avantbraços entre els tres diàmetres. En canvi, la velocitat del cap del pal va ser significativament més alta amb el grip més prim, l’undersize (p = 0,044).
Això contradiu, com a mínim, una part de l’argumentari habitual: en aquest experiment, un diàmetre més gran no va produir la reducció mesurable d’activitat muscular esperada. No vol dir que els grips prims siguin sempre millors. Quinze participants i cinc cops per variant són massa pocs per establir una regla general, i l’estudi no permet saber com s’haurien adaptat els jugadors al cap d’unes setmanes.
Sí que recorda que sentir menys tensió no equival necessàriament a una activitat muscular objectivament menor. Un jugador es pot sentir més còmode amb un grip gruixut sense guanyar velocitat ni regularitat.
Un segon estudi, publicat el 2021 al Journal of Sports Sciences, aporta una mirada complementària. Morgan D’Arcy i els seus col·legues de la Universitat Alemanya de l’Esport de Colònia van analitzar 28 golfistes aficionats amb TrackMan variant la posició de les mans al pal. Van provar cinc orientacions, en intervals de 15 graus, d’una agafada forta a una de feble. Les posicions neutres i fortes van donar, en conjunt, millors resultats de precisió i distància amb el driver que les febles.
Aquest estudi tracta de l’orientació de les mans, no del gruix del grip: dues qüestions que sovint es confonen en els consells per a aficionats. La posició de les mans pot influir directament en com torna la cara del pal a la bola, mentre que el diàmetre afecta sobretot la manera d’agafar-lo. Un grip més gruixut no substitueix una correcció de la posició de les mans quan aquesta és la causa d’un vol de bola problemàtic.
La comoditat és un altre motiu vàlid per canviar. Per a qui pateix dolor als dits, rigidesa o artrosi, un diàmetre més gran pot facilitar l’agafada, perquè els dits no s’han de tancar tant. Val la pena provar-ho, però sense convertir-ho en una promesa terapèutica: cap d’aquests estudis demostra que un grip jumbo alleugi l’artrosi o previngui lesions.
L’elecció del diàmetre ha de respondre, doncs, a un problema concret. Si el teu grip actual és incòmode, massa prim o t’obliga a estrènyer, té sentit provar un midsize. Si ja agafes el pal amb comoditat i controles les trajectòries, res no garanteix que un grip més gruixut t’hi ajudi.
3. Grips nous davant de grips gastats: els guanys existeixen, però els estudis mereixen una lectura atenta
Un grip que es torna llis o dur pot obligar el jugador a estrènyer més per sentir-se segur. L’adherència baixa, la confiança també, i la qualitat del contacte se’n pot ressentir. Els fabricants ja no es conformen amb aquesta explicació intuïtiva: ara intenten mesurar què costa el desgast en rendiment.
El 2023, Golf Pride va publicar els resultats d’un estudi fet al seu centre de fitting de Pinehurst. Disset golfistes dretans, tots amb hàndicap entre 0 i 5, van fer servir tres ferros 7 Titleist MB de 37 polzades amb varetes Project X i grips Tour Velvet estàndard. Cada jugador va colpejar deu boles amb cadascuna de les tres configuracions, mesurades amb un TrackMan 4.
La clau és com es van envellir els grips. Els investigadors no van fer servir grips realment jugats durant una o més temporades. Van comparar un grip nou amb dos grips exposats durant vuit i vint-i-quatre hores a radiació ultraviolada en una cambra d’envelliment accelerat. Això reprodueix part de la degradació del material en condicions controlades, però no necessàriament l’efecte combinat de la suor, la fricció, la humitat i les netejes successives.
Tot i això, els resultats són interessants. Davant del grip envellit vint-i-quatre hores, el nou va produir de mitjana 1,3 mph (uns 2 km/h) més de velocitat de bola i 2,3 iardes (uns 2,1 metres) més de carry. Els investigadors també van registrar diferències de l’11% a l’eix horitzontal i del 10% al vertical en la distribució dels punts d’impacte a la cara.
Aquesta darrera dada s’ha de llegir bé. No es tracta d’una reducció del 10-11% de la dispersió de les boles al camp, sinó d’on va tocar la bola a la cara del pal. Un contacte més regular pot millorar les trajectòries, però convertir-ho directament en un guany de precisió al camp seria exagerat.
Els participants també van valorar la seguretat que els transmetia cada grip. Catorze de disset, el 82%, van considerar el grip nou segur o molt segur, davant de només el 24% amb el grip més envellit. La diferència és gran i confirma que els jugadors percebien clarament la pèrdua d’adherència.
Queda la qüestió de la independència. L’estudi el va fer un equip d’Eaton Corporation, l’empresa matriu de Golf Pride. El fabricant, doncs, està directament vinculat a la recerca que fa servir per promoure el canvi de grips. Això no invalida les mesures, però obliga a matisar-ne l’abast: disset jugadors d’hàndicap baix i un desgast simulat.
Una prova anterior, feta el 2017 per Golf Laboratories i presentada com a independent, va comparar grips nous amb grips sotmesos a l’equivalent de tres anys de desgast simulat. Trenta jugadors van colpejar amb ferros 6 amb caps i varetes idèntics. Segons Australian Golf Digest, l’avantatge rondava els quatre metres a favor dels grips nous.
Tots dos experiments apunten en la mateixa direcció: un grip molt deteriorat pot penalitzar el rendiment. Cap dels dos no demostra que un golfista guanyarà automàticament diversos metres canviant uns grips encara en bon estat. El resultat depèn del desgast inicial, del nivell del jugador i de la seva manera d’agafar el pal.
Abans de canviar els grips, neteja’ls
És probablement el consell més rendible d’aquest article. La suor, el greix natural de la pell, la pols i les restes de crema solar s’acumulen a poc a poc a la superfície. Un grip pot perdre adherència molt abans que el material estigui realment gastat.
Per a la majoria dels grips de goma n’hi ha prou amb aigua tèbia, una mica de sabó suau i un raspall tou. Després, esbandeix-los bé i asseca’ls amb una tovallola neta. Alguns materials més tous requereixen cures específiques: en aquest cas, segueix les indicacions del fabricant i evita els dissolvents agressius.
Un cop net i sec, el grip és més fàcil d’avaluar. Si recupera l’adherència, no cal afanyar-se a canviar-lo. Si continua dur, brillant o relliscós, o presenta esquerdes i zones polides, ha arribat el moment.
Golf Pride sol recomanar canviar els grips un cop l’any o cada quaranta voltes aproximadament. És una referència de manteniment, no una regla universal. Qui juga quinze voltes l’any i neteja els pals amb regularitat no desgasta els grips com algú que juga i entrena diverses vegades per setmana. L’estat real del grip és el millor indicador.
4. Textura, ajudes d’alineació i putter: les altres variables
El diàmetre i el pes no són les úniques característiques d’un grip. La textura i el material influeixen directament en les sensacions. Els grips amb cordó prioritzen l’adherència, sobretot amb les mans humides o sota la pluja, tot i que alguns jugadors els troben abrasius. Els grips més tous ofereixen una altra sensació, sovint valorada per la comoditat, però l’adherència i la durabilitat depenen molt del material.
Els fabricants també treballen en la col·locació de les mans. El març de 2026, Golf Pride va ampliar la família ALIGN MAX amb un model ZGrip i noves mides. ZGrip, MCC i MCC Plus4 estan disponibles en estàndard i midsize, amb versió jumbo per al MCC Plus4. El principi és un relleu longitudinal a la part posterior del grip que serveix de referència tàctil.
La tecnologia té molta visibilitat al circuit: Cameron Young va guanyar el Players Championship 2026 amb grips ALIGN MAX MCC Plus4. És una dada útil per entendre’n l’adopció al màxim nivell, però no demostra que un aficionat guanyarà precisió amb els mateixos grips. Els professionals trien el material segons les seves sensacions i preferències personals, sovint afinades durant anys.
Les necessitats també canvien segons el pal. Amb el driver es busca sobretot una agafada estable a gran velocitat. Amb un wedge, potser interessa baixar les mans per restar distància o controlar la trajectòria. És just aquí on JumboMax posiciona l’UltraLong: per al golfista que varia sovint la posició de les mans en el joc curt, la llargada extra obre una nova opció; per a qui gairebé sempre agafa igual, pot ser secundària.
El putter respon a una altra lògica. Els grips amples, plans o contrapesats modifiquen la col·locació de les mans i, de vegades, el repartiment de masses. Solen buscar una sensació d’estabilitat en un moviment curt i lent. Però un grip de putter molt més pesant també pot canviar les sensacions de tot el putter. Com amb els ferros i els wedges, una preferència personal no és el mateix que una millora universal del rendiment.
5. Quan canviar els grips, quins triar i quant costa
El primer criteri és l’estat dels grips. Si un grip continua relliscós després de netejar-lo, s’ha de canviar. Un grip en bon estat però incòmode, o que no s’ajusta a la mida de la mà, pot justificar provar-ne un altre. En canvi, canviar tots els grips de la bossa per corregir un slice o guanyar deu metres, sense haver-ne identificat la causa, és més una aposta que una decisió raonada.
Les mides habituals (undersize, estàndard, midsize i jumbo) ja ofereixen moltes possibilitats. Hi ha, a més, una solució intermèdia: afegir capes de cinta sota el grip per engruixir-lo lleugerament. Permet ajustar el tacte sense canviar de model, però cal fer-ho amb cura, tenint en compte el diàmetre de la vareta, el del grip i el pes afegit.
Quant costa canviar un joc complet
Els preus varien molt segons el model i el taller, i alguns inclouen el muntatge mentre que d’altres el cobren a part. A tall orientatiu: tretze pals sense el putter, a 13 euros per grip amb muntatge inclòs, sumen 169 euros; a 25 euros, la factura arriba a 325 euros. Els grips de putter específics poden costar força més. Per comparar pressupostos de manera justa, demana el preu total del joc complet indicant els models que vols.
Com provar un grip nou sense enganyar-te
Abans de canviar tretze grips, el més assenyat és provar un model en un pal que facis servir sovint, com el ferro 7. Si el problema són els cops a mitja distància, un wedge és un banc de proves millor. El primer és comprovar la comoditat, la seguretat de l’agafada i la facilitat per repetir la posició de les mans.
Per comparar diàmetres, l’ideal és fer servir pals amb cap, vareta i llargada idèntics i alternar els cops entre configuracions. Un launch monitor permet registrar la velocitat del cap i de la bola, el carry i les dades de sortida. Sense, la qualitat del contacte, les sensacions i la regularitat dels cops ja ajuden a detectar una preferència.
Cal ser realista sobre el que demostra una prova personal. Quinze o vint boles per configuració poden revelar una diferència de comoditat o una preferència clara. No demostren que un grip millori el rendiment de manera duradora. L’escalfament, el cansament, l’ordre dels cops i la variabilitat natural del swing influeixen en els resultats, així que repetir la prova en diverses sessions diu molt més que una comparació ràpida al camp de pràctiques.
Finalment, evita canviar massa variables alhora. Comparar un grip estàndard de 50 grams amb un jumbo de 80 suposa canviar alhora el diàmetre, la massa i possiblement l’equilibri del pal. Si els resultats varien, ja no es pot saber què els ha causat. Per això les impressions personals, per sinceres que siguin, no sempre són una prova de rendiment.
Conclusió: el millor grip no és necessàriament el més tecnològic
La recerca disponible mostra que l’estat dels grips pot influir en la qualitat del contacte i que la manera com les mans agafen el pal té conseqüències mesurables. Però no avala totes les promeses associades als diàmetres sobredimensionats, a la reducció de l’activitat muscular o als guanys automàtics de distància.
El JumboMax UltraLong il·lustra bé les possibilitats i els límits d’aquesta tendència. La llargada extra pot ser útil per a alguns jugadors, sobretot al voltant del green. Però les diferències de pes entre les versions demostren que un simple canvi de grip també pot alterar l’equilibri del pal. El que compta és el muntatge complet, no només la mida que hi ha a l’envàs.
Per a la majoria dels aficionats, el més eficaç és senzill: mantenir els grips nets, canviar els que hagin perdut realment l’adherència i provar mides diferents quan una molèstia o una dificultat d’agafada ho justifiqui. Abans de gastar uns quants centenars d’euros en un joc complet, unes quantes proves ben fetes et diran més que qualsevol promesa comercial.
El grip mereix més atenció de la que sol rebre. No perquè sigui una solució miraculosa, sinó perquè forma part de tot el que és un pal. Entendre aquestes interaccions és la millor manera de fer evolucionar el teu material sense multiplicar les compres inútils.
Fonts
Productes
- MyGolfSpy, octubre de 2026 – Do You Need Longer Grips? The New JumboMax JMX UltraLong Gives You That Option – mesures, pesos, preu i anàlisi del swingweight.
- GolfWRX – Golf Pride adds ZGrip, more sizes to Align Max family
- Northern Golfer – Golf Pride builds on ALIGN technology success
Estudis i proves
- Sorbie et al., 2016, Research in Sports Medicine – An electromyographic study of the effect of hand grip sizes on forearm muscle activity and golf performance. DOI: 10.1080/15438627.2016.1191492.
- D’Arcy, Heisler, Quilling, Strüder i Chevalier, 2021, Journal of Sports Sciences, vol. 39, núm. 11 – The effect of grip position on golf driving accuracy and distance. DOI: 10.1080/02640414.2020.1865612.
- Golf Digest, 26 d’abril de 2023 – Can fresh grips produce extra yards? New research says yes
- Golfmagic – Golf Pride research confirms increased ball speed and carry with fresh grips
- Australian Golf Digest – grips nous davant de grips gastats
Laurent Agostini és periodista de golf, fundador de MyGolfMedia i autor de la sèrie de llibres en francès Penser avant de swinguer («Pensar abans de fer el swing»), el segon volum de la qual analitza el material de golf, el fitting i les promeses dels fabricants.