Grips de golf IOMIC de diferents colors amb una comparació de la desviació dels cops: 17,3 iardes amb IOMIC davant de 30 iardes amb un grip de la competència.IOMIC afirma que els seus grips poden reduir la desviació dels cops de golf. Les xifres mostrades provenen de proves comunicades pel fabricant i no han estat verificades de manera independent.

Triem el grip pel tacte, per l’adherència o pel color, i el canviem quan ja rellisca. La marca japonesa IOMIC promet molt més: que el seu material redueix la torsió a l’impacte i la dispersió en els cops descentrats. La idea és atractiva, però topa amb una dada de física de l’impacte que la publicitat no esmenta mai.

La peça més oblidada del pal

Quan busquem precisió, pensem en el cap, en la vareta o en el swing, gairebé mai en el grip. Tanmateix, és l’únic punt de contacte entre el jugador i el pal. El gruix, la textura, el pes i la fermesa determinen com treballen les mans.

Als camps de Catalunya, de l’Empordà a la Costa Daurada, l’enemic del grip sovint no és la pluja sinó la combinació de calor, humitat marina i suor d’una ronda d’estiu. Un grip que rellisca obliga a estrènyer més, i aquesta tensió perjudica el ritme i la repetició del gest. Un grip amb bona adherència permet subjectar el pal sense crispació. El benefici és real, però indirecte: un bon grip fa l’empunyadura més constant, no redreça la bola tot sol.

IOMIC va més enllà. Quan la bola surt de la punta, el cap gira. La marca sosté que la rigidesa a la torsió dels seus grips limita aquest gir i, amb ell, la desviació lateral.

Llibre de golf «Piense antes de hacer el swing», de Laurent Agostini, disponible a Amazon en format Kindle i en tapa tova.

IOMAX: un elastòmer, no pas una goma

Els grips IOMIC es basen en IOMAX, un elastòmer sintètic desenvolupat al Japó per l’empresa Yokozuna Kasei. Davant de les barreges de cautxú habituals, la marca el presenta com a suau, adherent, impermeable i resistent als raigs ultraviolats, que amb el temps endureixen i abrillanten els grips tradicionals. Sota el sol mediterrani, aquest darrer argument té tot el sentit.

L’emmotllament al buit permet a més toleràncies de pes molt ajustades: el Sticky 2.3, model de mida estàndard llançat el 2009 per al mercat europeu, s’anuncia amb 50 grams, amb un marge de dos grams amunt o avall. Per a qui vol un joc homogeni, és un avantatge concret. L’afirmació que IOMAX dura dues o tres vegades més que la goma és més difícil de comprovar, perquè depèn dels models comparats i de l’ús.

Una prova amb robot: 11,6 metres de diferència

IOMIC es basa en un assaig amb robot de swing i càmera d’alta velocitat. Caps i varetes eren idèntics; només canviava el grip. En els impactes centrats, els resultats eren similars. En els impactes a la punta, la marca indica una desviació de 17,3 iardes (uns 15,8 metres) amb el seu grip, davant de 30 iardes (uns 27,4 metres) amb un grip de la competència, en un cop de referència de 250 iardes, és a dir, uns 229 metres.

Dades comunicades per IOMIC — impactes a la punta
27,4 m (30 yd): desviació amb el grip de la competència
15,8 m (17,3 yd): desviació amb el grip IOMIC

Diferència d’uns 11,6 metres segons el fabricant. No és un resultat garantit per a cada jugador.

Això representa una reducció d’un 42 % aproximadament en les condicions de l’assaig. No s’ha de confondre amb la reducció de dispersió «de fins al 30 %» que anuncien IOMIC i els seus distribuïdors: les dues xifres no provenen de les mateixes dades publicades.

IOMIC afirma també haver creat un aparell que mesura la deformació dels grips sota torsió: entre 0,2 i 0,3 mm per als seus models i entre 0,4 i 0,7 mm per a un grip de goma. Es tracta d’un desplaçament en mil·límetres, no pas d’un parell de torsió, que s’expressaria en newtons metre.

El problema del mig mil·lisegon

Aquí la demostració es complica. La bola es manté en contacte amb la cara aproximadament mig mil·lisegon. Perquè el grip influeixi en el cap durant aquest instant, la deformació de l’impacte hauria de pujar per la vareta fins al grip i tornar al cap abans que la bola surti.

Un estudi publicat el 2018 a la revista Applied Sciences, fet per investigadors de la Universitat d’Ulster, la Universitat de Birmingham i el centre de proves de material del R&A, va mesurar precisament aquest recorregut. En un ferro 9 amb vareta d’acer, l’ona de torsió va trigar uns 0,44 mil·lisegons a anar i tornar entre el cap i la zona d’agafada. Torna, doncs, al final del contacte, i els autors consideren que la seva influència és poc significativa. A més, el retard augmenta amb la llargada del pal: en el seu muntatge, a partir d’uns 1,02 metres, l’ona torna quan la bola ja ha sortit.

El cop de referència d’IOMIC, de 229 metres, és un drive, amb un pal força més llarg. Per això la física del golf considera, des dels treballs de Cochran i Stobbs a finals dels anys seixanta, que durant l’impacte el cap es comporta gairebé com si estigués separat de la vareta. L’estudi del 2018 se centra en l’acer, i els autors demanen investigar les varetes de grafit, que porten la majoria dels drivers. Però amb els coneixements actuals costa explicar com un grip podria reduir un 42 % la desviació d’un cop a la punta amb el driver per allò que passa durant el contacte.

Queda una altra hipòtesi: que la flexibilitat del grip modifiqui la posició de la cara durant la baixada, abans de l’impacte. Però en aquest cas també haurien de canviar els cops centrats, cosa que IOMIC diu no haver observat.

El que la prova no demostra

La documentació pública no detalla el nombre de cops, la dispersió estadística, el model del grip rival ni la manera com el robot subjectava el pal. El distribuïdor europeu esmenta assajos fets per Kasco al Japó amb un robot Iron Byron i TrackMan. Com que Kasco també és fabricant de material de golf, el terme «independent» s’ha de matisar, sobretot perquè l’informe complet no s’ha publicat.

El vocabulari també compta: la desviació d’una bola respecte a la línia d’objectiu no és la dispersió d’una sèrie de cops, i dos valors aïllats no descriuen una distribució. Mentre IOMIC no publiqui un protocol complet, aquestes xifres són més un argument comercial que una prova.

Com triar i provar un grip

El primer criteri és el gruix. Un diàmetre inadequat canvia la feina de les mans, amb efectes diferents segons el jugador: un grip gruixut no impedeix sempre tancar la cara, ni un de prim provoca sempre un ganxo. El pes també hi juga, perquè un grip clarament més pesant o més lleuger altera el swingweight encara que el cap no canviï. Si un fitting no recomana el contrari, és millor mantenir-se a prop del que ja es fa servir.

Amb calor i humitat, l’adherència és decisiva. Impermeable no vol dir que el grip agafi igual mullat que sec: és més útil provar-lo amb les mans seques i després una mica suades, com a mitja ronda d’agost, que refiar-se de la fitxa tècnica.

Abans de comprar, reviseu els grips actuals: una superfície dura i brillant justifica el canvi al marge de qualsevol tecnologia, i de vegades n’hi ha prou de rentar-los amb aigua tèbia i sabó per recuperar adherència. Per provar IOMIC, el més assenyat és començar per un pal que feu servir sovint, amb un gruix i un pes semblants als actuals. Jutjar un efecte en la trajectòria exigiria molts cops repetits i controlar el punt d’impacte, amb adhesius d’impacte o un monitor de llançament.

El Sticky 2.3 costa uns 20 euros a les botigues europees, de manera que un joc de tretze pals supera els 250 euros, sense comptar el muntatge. La despesa es pot justificar pel tacte, la regularitat de pes o la durabilitat; una millora de precisió quantificada, en canvi, no està demostrada.

Veredicte: un bon grip, no un remei contra l’slice

IOMIC encerta quan tracta el grip com alguna cosa més que un accessori, i els seus productes tenen virtuts reals: un tacte apreciat, bona adherència amb humitat i una regularitat de fabricació poc habitual. Però la seva promesa central, un grip que redreça els cops descentrats, topa amb la física de l’impacte i no té el suport de dades publicades. Un grip net, adherent i de la mida adequada ajuda a subjectar el pal sempre igual. Per redreçar la bola continuaran manant la cara, el camí del pal i l’impacte centrat.

Fonts

  1. Corke T., Betzler N., Wallace E., Strangwood M., Otto S. (2018), «Implications of Rigid Gripping Constraints on Clubhead Dynamics in Steel Golf Shafts», Applied Sciences, 8(3), 422. Llegiu l’estudi
  2. IOMIC Europe — tecnologia, assaig amb robot, durabilitat i resistència a l’aigua. Visiteu el web
  3. IOMIC USA — tecnologia i assajos. Visiteu el web
  4. Golf Business News — IOmic extends range with new Sticky 3.5 Over grip. Llegiu l’article
  5. Yao Mono — Yokozuna Kasei Co., Ltd., fabricant dels grips IOMIC. Vegeu el perfil
  6. McGuirk’s Golf — fitxa de l’IOMIC Sticky 2.3 (preu en euros, pes, història del model). Vegeu la fitxa
  7. Cochran A., Stobbs J. (1968), Search for the Perfect Swing.

By Laurent Agostini

Laurent Agostini és periodista especialitzat en golf des del 2010, fundador de MyGolfMedia i autor de diversos llibres dedicats a aquest esport, entre els quals «Penser avant de swinguer». Analitza l’actualitat del golf, les tecnologies, el material i els mètodes per millorar el joc amb una perspectiva independent, basada en fets, dades i testimonis de professionals.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Els camps obligatoris estan marcats amb *

error: Content is protected !!