Jon Rahm ha viscut a Wentworth un dels caps de setmana més desconcertants de la seva carrera professional. Amb dues voltes de 78 i 77 cops, l’espanyol va acabar amb +11, tretzè cops per sobre del tall i últim entre els 138 jugadors que van completar les dues primeres jornades del BMW PGA Championship. Un resultat excepcionalment dolent per a un jugador que, només unes setmanes abans, continuava demostrant que podia competir al màxim nivell. Més que parlar de declivi, el cas Rahm planteja una pregunta cada vegada més interessant: per què el seu domini a LIV Golf costa tant de reproduir-se quan torna als grans tornejos del golf tradicional?
78 i 77: dos dies sense trobar respostes
La setmana va començar malament i pràcticament no va millorar. Rahm va signar dijous un 78 (+6), igualant la seva volta més alta en un torneig regular del DP World Tour. Divendres necessitava una reacció espectacular per tenir alguna possibilitat de superar el tall, però el 77 (+5) només va confirmar les dificultats del dia anterior.
El balanç dels 36 forats és especialment revelador: només tres birdies, deu bogeys i dos dobles bogeys. Massa errors per a un jugador acostumat a construir les seves targetes sobre una combinació de potència, precisió amb els ferros i una enorme capacitat per limitar els danys quan el joc no funciona.
Ja al primer forat de dijous va quedar clar que tampoc seria la setmana de Rahm pel que fa a la fortuna. El seu cop d’aproximació des del búnquer va tocar la bandera, però la bola va acabar retrocedint fora del green. Més endavant arribarien errors menys atribuïbles a la mala sort. Al vuitè, per exemple, va enviar una bola a l’aigua i va acabar amb doble bogey.
També es va veure un Rahm progressivament frustrat. Després de fallar un putt de par al 15, la seva expressió corporal mostrava fins a quin punt la jornada començava a pesar-li.
La dada més sorprenent: últim
Per entendre la dimensió de la desfeta no n’hi ha prou amb dir que Rahm no va superar el tall. Va acabar amb 155 cops (+11), últim entre tots els jugadors que van completar els 36 forats.
És una situació pràcticament inèdita en la seva carrera professional.
El líder després de dues jornades, Ryan Gerard, estava 23 cops per davant. Rahm, a més, va quedar a tretze cops de la línia del tall. No es tracta, per tant, d’un tall perdut per un putt o d’una mala tarda. Va estar molt lluny del nivell necessari per competir a Wentworth.
El 155 iguala també el seu resultat més alt després de 36 forats com a professional, el mateix registre que havia acumulat amb 78 i 77 cops a l’US Open de 2018.
I hi ha una altra dada que mereix atenció. Segons les estadístiques recollides aquesta temporada, Rahm ja ha signat quatre voltes de 77 cops o més durant el 2026. Al llarg de tota la seva carrera professional, n’ha acumulat quinze. La mostra continua sent limitada, però apunta cap a una característica interessant del seu any: els seus millors moments continuen sent excel·lents, però els dies dolents semblen haver-se tornat més costosos.
El problema és que Rahm no ha oblidat com es juga a golf
Aquesta és precisament la gran paradoxa.
Seria fàcil mirar Wentworth i construir el relat d’un Jon Rahm en decadència. Els resultats de 2026 no permeten arribar a una conclusió tan simple.
A LIV Golf, l’espanyol ha tornat a completar una temporada extraordinària. Ha guanyat a Hong Kong i Ciutat de Mèxic, ha acumulat diversos segons llocs i s’ha proclamat campió individual de la temporada per tercer any consecutiu.
A Indianapolis encara va ser capaç de tancar el torneig amb un espectacular 63 i acabar segon, a només un cop de Michael La Sasso.
Rahm continua, per tant, sent perfectament capaç de produir golf d’elit.
La pregunta interessant és una altra: per què aquest nivell apareix de manera molt menys regular quan surt de l’ecosistema LIV?
Dos Rahm cada vegada més diferents
Els resultats fora de LIV Golf durant el 2026 ofereixen una fotografia molt més irregular.
Al Masters va acabar 38è. Al PGA Championship, en canvi, va demostrar que podia tornar a lluitar per un gran títol i va acabar segon. A l’US Open no va superar el tall després de rondes de 68 i 78. A l’Scottish Open va ser 36è i a The Open, 46è.
Una setmana abans de Wentworth havia jugat l’Irish Open, on va acabar 23è amb -4.
No són resultats catastròfics. Tampoc són els resultats que durant anys havíem associat a Jon Rahm.
I Wentworth accentua encara més el contrast perquè el camp anglès no era precisament un territori hostil per a ell. Rahm ja havia estat segon al BMW PGA Championship en dues ocasions. Coneix el recorregut, coneix el torneig i ha demostrat que el seu joc s’hi adapta.
Per això el 78-77 resulta tan difícil d’explicar simplement com una qüestió d’adaptació al camp.
Té importància competir cada setmana en contextos diferents?
Aquí apareix inevitablement el debat sobre LIV Golf.
Cal ser prudent. No hi ha cap prova que jugar a LIV Golf sigui la causa de les dificultats de Rahm quan torna al DP World Tour o als majors. Establir aquesta relació directament seria anar molt més enllà del que demostren els resultats.
Però sí que és legítim plantejar-se fins a quin punt canviar regularment de format, circuits, camps i context competitiu pot influir en el rendiment.
LIV disputa tornejos de 54 forats i sense tall. Al DP World Tour i als majors, la dinàmica competitiva és diferent. Una primera volta de 78 a Wentworth obliga immediatament a jugar divendres amb la necessitat de recuperar molts cops simplement per continuar al torneig.
Això no significa que un sistema sigui més fàcil que l’altre. Significa que són entorns competitius diferents, i Rahm passa d’un a l’altre diverses vegades al llarg de la temporada.
El problema és que, el 2026, aquesta transició sembla estar generant resultats cada vegada més extrems.
El putting, símptoma d’una adaptació més complexa
Les estadístiques del putting també il·lustren aquesta paradoxa.
Rahm figura entre els millors jugadors de LIV Golf en Strokes Gained: Putting. En les seves aparicions al DP World Tour, les dades disponibles el situen molt més avall en aquesta mateixa categoria.
Cal interpretar aquesta comparació amb molta prudència: el nombre de tornejos disputats no és el mateix, els camps són diferents i les mostres estadístiques tampoc no són comparables directament.
Però Wentworth va tornar a mostrar un Rahm incòmode sobre els greens. Dijous, el putter va ser una de les principals fonts de frustració i diversos errors a curta distància van impedir que pogués frenar l’hemorràgia de cops.
Quan la resta del joc tampoc no ofereix la precisió habitual, aquests petits errors es converteixen ràpidament en bogeys.
Un context personal i professional especialment carregat
Rahm també travessa un període particular fora del camp.
La seva família espera el quart fill i el jugador continua convivint amb la incertesa sobre l’evolució de LIV Golf i la seva relació amb les estructures tradicionals del golf professional.
Abans de l’Irish Open, Rahm va recordar que encara té contracte amb LIV i que està disposat a complir-lo.
Això forma part del context, però seria especulatiu atribuir-hi el resultat de Wentworth. No hi ha cap element que permeti afirmar que la situació personal o contractual sigui responsable dels seus 155 cops.
Després de quedar eliminat, Rahm tampoc no va parlar amb els mitjans de comunicació, de manera que no disposem de la seva pròpia explicació sobre el que havia passat.
I ara, quin Rahm veurem?
Potser aquesta és la pregunta més interessant després de Wentworth.
Jon Rahm no necessita demostrar que encara sap guanyar. Ho ha fet aquest mateix any. Tampoc necessita demostrar que pot competir contra els millors jugadors del món: el seu segon lloc al PGA Championship ja ho va deixar clar.
El que necessita recuperar és una cosa que durant molts anys va ser una de les característiques essencials del seu golf: la regularitat.
En el seu millor moment, una setmana dolenta de Rahm podia significar acabar 25è. Ara comencen a aparèixer jornades de 77 o 78 cops amb una freqüència poc habitual en la seva trajectòria.
Wentworth, per si sol, no demostra que Jon Rahm estigui en declivi. Dos dies dolents no poden esborrar tot el que ha fet durant la temporada.
Però el BMW PGA Championship 2026 deixa una pregunta que mereix ser seguida durant els pròxims mesos: estem davant d’un accident inexplicable de 36 forats o d’una dificultat creixent per traslladar al golf tradicional el domini que Rahm encara exerceix a LIV Golf?
La resposta no la donarà Wentworth.
La donaran els seus pròxims tornejos.