Mentre bona part de l’atenció durant el Houston Open es concentrava en els grans noms del torneig, en un racó del putting green van aparèixer dues novetats molt més discretes. Cap driver nou, cap shaft revolucionari ni cap tecnologia que prometés guanyar deu metres de distància des del tee.
La proposta era aparentment més senzilla: reduir la tendència de la cara del putter a girar durant el moviment.
Els dos models són de Piretti Golf i formen part d’una gamma amb un nom que resumeix perfectament la promesa tecnològica: No-Torque.
Sobre el paper, el principi sembla lògic. Si la cara del putter té menys tendència a obrir-se o tancar-se durant l’stroke, el jugador hauria de necessitar menys intervenció de les mans per tornar-la square en el moment de l’impacte. Menys rotació no desitjada, més estabilitat i, potencialment, una línia de sortida de la bola més consistent.
Però hi ha una diferència considerable entre un principi mecànic interessant i un putter que realment permet embocar més putts.
I quan el preu arriba als 549 dòlars, aquesta diferència mereix ser analitzada.
Piretti Golf: petita, americana i deliberadament exclusiva
Piretti no té la notorietat internacional d’Odyssey, TaylorMade, Ping o Scotty Cameron. Fundada el 2008 a Spring, prop de Houston, Texas, l’empresa ha construït la seva identitat precisament lluny del mercat de masses.
El seu territori són els putters premium.
Fabricació als Estats Units, caps fresats, acer inoxidable, toleràncies de producció molt ajustades i acabats cuidats formen part d’una filosofia en què el producte pretén tenir més pes que una gran campanya de màrqueting.
Aquesta estratègia limita inevitablement la visibilitat internacional de la marca, especialment fora dels Estats Units, però també ha permès a Piretti construir-se una reputació gairebé artesanal entre els aficionats als putters exclusius.
La marca tampoc és completament desconeguda al Tour. Tony Finau va utilitzar durant un temps un putter Piretti, fet que va proporcionar una exposició considerable a un fabricant relativament petit.
Cal, però, posar-ho en perspectiva.
Que un professional del PGA Tour utilitzi un putter és un senyal interessant sobre la qualitat que percep en el producte, però no demostra que la seva tecnologia sigui superior. Els professionals canvien de putter amb relativa freqüència i alguns proven diversos models durant una mateixa temporada.
La presència al Tour i la demostració d’un avantatge real de rendiment són dues coses diferents.
Amb la gamma No-Torque, Piretti entra ara en un dels debats més interessants del mercat actual del putting.
Què significa realment “No-Torque”?
Durant un putt, el cap del pal no es limita simplement a desplaçar-se enrere i endavant.
El seu comportament depèn de diferents variables: la posició del centre de gravetat, l’eix del shaft, la configuració del hosel, la distribució de les masses i, evidentment, el moviment que genera el mateix jugador.
Tots aquests elements poden influir en la tendència de la cara a girar.
La filosofia No-Torque intenta reduir aquesta tendència mitjançant la geometria i l’equilibri del putter.
L’objectiu és senzill: aconseguir que la cara es mantingui més estable durant l’stroke i reduir la necessitat de manipular-la activament per tornar-la correctament orientada en el moment de l’impacte.
Des d’un punt de vista mecànic, la idea té sentit.
Petites variacions en l’angle de la cara poden modificar la direcció inicial de la bola. Si el disseny del putter ajuda a fer més consistent aquest paràmetre, existeix almenys teòricament la possibilitat de millorar la repetibilitat.
El problema apareix quan “No-Torque” es comença a interpretar com a sinònim de “millor putting”.
No ho és.
Un putter pot reduir determinades tendències de rotació del cap, però continua sent el jugador qui determina la direcció, el punt de contacte, la velocitat i la lectura del green.
La tecnologia pot ajudar a controlar una variable.
No pot eliminar totes les altres.
Una idea que no és nova
Piretti tampoc ha inventat el concepte d’un putter dissenyat per limitar la rotació natural de la cara.
La indústria del golf fa anys que experimenta amb diferents sistemes d’equilibri. Odyssey, per exemple, ja havia explorat una filosofia relacionada amb la seva família Toe Up, mentre que altres fabricants han treballat sobre la relació entre la posició del shaft i el centre de gravetat per modificar el comportament natural del cap.
Això no fa menys interessant la proposta de Piretti.
Simplement canvia la pregunta que ens hem de fer.
No es tracta de determinar si Piretti ha descobert una nova llei de la física.
No ho ha fet.
La pregunta realment interessant és:
Aquest tipus d’equilibri s’adapta millor a la vostra manera de puttejar?
I aquí l’anàlisi es torna molt més personal.
La pregunta correcta no és:
“És millor un putter No-Torque?”
Sinó:
“Aquest perfil d’equilibri és millor per al meu stroke?”
La diferència pot semblar petita. En realitat, és fonamental.
Ferrara 2.5: aspecte clàssic, equilibri diferent
El Ferrara 2.5 probablement sigui el model més interessant per als golfistes que senten curiositat pel concepte No-Torque però no volen abandonar l’estètica tradicional d’un blade.
El cap manté unes proporcions relativament clàssiques, tot i ser una mica més ample, i evita les formes cada vegada més radicals d’alguns mallets moderns.
Precisament aquesta combinació és un dels seus principals atractius.
Durant anys, augmentar l’estabilitat d’un putter ha significat sovint augmentar també la mida del cap. Grans estructures posteriors, ales, múltiples materials i sistemes d’alineació cada vegada més visibles han transformat profundament l’estètica dels putters moderns.
Piretti pren un altre camí.
El Ferrara 2.5 intenta integrar una filosofia moderna d’equilibri dins d’un disseny molt més tradicional.
Amb un pes del cap d’uns 365 grams, també ofereix una presència considerable durant el moviment. Per als jugadors a qui agrada percebre clarament la massa del putter durant l’stroke, pot resultar especialment atractiu.
Però la característica essencial no és el pes ni l’aspecte.
És la relació entre shaft, hosel, centre de gravetat i cap del putter.
És aquí on es construeix el comportament particular del Ferrara 2.5.
Savona 2.5: l’alternativa mallet
El Savona 2.5 aplica la mateixa filosofia general a un cap de tipus mallet compacte.
La seva geometria permet distribuir les masses de manera diferent i proporciona una major presència visual darrere de la bola, sense arribar a les dimensions d’alguns dels grans mallets actuals.
Pot resultar especialment interessant per als golfistes que busquen estabilitat però no volen col·locar darrere de la bola un putter amb una aparença excessivament futurista.
També aquí Piretti manté una estètica força continguda.
Sense enormes estructures posteriors. Sense un sistema d’alineació que domini visualment tot el cap. Sense un disseny que sembli sortit del túnel de vent d’un equip de Fórmula 1.
Continua semblant un putter.
Pot semblar una observació trivial, però per a determinats jugadors no ho és.
La confiança al green també comença amb allò que veiem quan col·loquem el pal darrere de la bola.
Acer inoxidable 303 i una filosofia deliberadament clàssica
Piretti utilitza acer inoxidable 303, un material àmpliament conegut en el segment premium dels putters fresats i utilitzat també per altres fabricants de prestigi.
Per tant, el material no representa cap revolució.
El que importa és com es treballa.
Les cares presenten un fresat mitjà pensat per oferir una sensació relativament suau sense eliminar completament el feedback en el moment de l’impacte.
En putting, la combinació entre so, vibració i sensació pot influir considerablement en la percepció del jugador, especialment en el control de la distància.
Però, una vegada més, cal separar dos conceptes que el màrqueting del material de golf tendeix a barrejar.
Un putter pot estar extraordinàriament ben fabricat sense ser automàticament més eficaç.
Un fresat precís, un acer premium i uns acabats impecables contribueixen a justificar el posicionament del producte.
No garanteixen que la bola entri al forat.
El grip Touring Pro Black, desenvolupat en col·laboració amb Lamkin, completa aquesta filosofia: sensació directa, estètica sòbria i una clara recerca de feedback.
Piretti no intenta impressionar acumulant tecnologies visibles.
El luxe es troba sobretot en l’execució.
549 dòlars: aquí comença el veritable debat
I arribem inevitablement al preu.
549 dòlars.
A aquest nivell, Piretti ja no competeix simplement amb un bon putter disponible en qualsevol botiga de golf. Entra directament al segment premium.
Per a un comprador europeu, la factura pot ser encara més elevada.
Transport, IVA i possibles despeses relacionades amb la importació poden incrementar considerablement el cost final. Depenent de les condicions de compra, arribar o fins i tot superar els 650 euros no seria sorprenent.
I en aquest punt cal plantejar una pregunta molt senzilla:
Què estem comprant realment per aquests diners?
La resposta inclou una fabricació d’alt nivell, materials premium, exclusivitat, producció americana i una arquitectura d’equilibri poc convencional.
Tot això té valor.
Però hi ha una cosa que 549 dòlars no compren automàticament:
menys putts per volta.
Comprar un No-Torque sense provar-lo seria perdre el sentit de la tecnologia
Precisament perquè aquests putters presenten un comportament diferent, comprar-ne un únicament després de llegir-ne les especificacions tècniques seria difícil de justificar.
Un concepte d’equilibri s’ha d’avaluar en moviment.
I, sobretot, s’ha de comparar amb el putter que el jugador ja utilitza.
No n’hi ha prou amb colpejar cinc boles sobre una catifa i decidir que el cap “sembla més estable”.
Caldria repetir putts des de diferents distàncies, observar la dispersió, controlar la línia inicial i comparar el control de la velocitat.
I repetir-ho prou vegades per reduir el paper de l’atzar.
Si es pot fer mitjançant un fitting amb sistemes de mesura, encara millor.
Al final, la prova només ha de respondre una pregunta:
El Piretti produeix millors resultats per a vosaltres que el vostre putter actual?
Si la resposta és sí, el concepte No-Torque comença a adquirir un sentit pràctic.
Si la resposta és no, continua sent sobretot una característica tècnica molt cara.
El principal problema de molts amateurs no és el torque
Aquí trobem probablement la limitació més important de tot el concepte.
Molts golfistes amateurs no perden cops als greens perquè el seu putter generi massa torque.
Els perden perquè el control de la distància és inconsistent.
Perquè interpreten malament la caiguda.
Perquè l’alineació varia d’un putt a un altre.
Perquè una bola impacta al centre de la cara i la següent prop de la punta o del taló.
O, senzillament, perquè practiquen massa poc.
Cap d’aquests problemes desapareix automàticament gastant 549 dòlars.
Aquest és probablement el punt més important a l’hora d’analitzar qualsevol nova tecnologia aplicada al material de golf.
Els fabricants poden optimitzar determinades variables mecàniques.
Però el golf continua sent una interacció entre material, tècnica, percepció i jugador.
Un cap més estable pot ajudar un golfista determinat a controlar millor la cara.
No pot llegir el green per ell.
Tampoc pot decidir la velocitat correcta.
Per a qui poden tenir sentit aquests putters?
Els Piretti No-Torque semblen especialment interessants per als golfistes que ja tenen un moviment relativament consistent i saben exactament quina característica volen modificar.
El Ferrara 2.5 pot atreure especialment aquells que prefereixen l’estètica tradicional d’un blade però volen experimentar amb un concepte d’equilibri pensat per limitar la rotació.
El Savona 2.5, en canvi, sembla més indicat per als jugadors que busquen la presència visual i l’estabilitat d’un mallet compacte.
En tots dos casos hauria de prevaldre la mateixa regla:
El putter hauria de ser el resultat d’un fitting, no la resposta emocional a una mala tarda als greens.
Comprar un putter de 549 dòlars sense entendre per què l’actual no funciona pot significar simplement substituir un problema per un altre de molt més car.
Veredicte: magníficament fabricats, tècnicament interessants, però sense màgia
Els Piretti No-Torque mereixen atenció.
No perquè Piretti hagi reinventat el putting. Ni perquè les paraules “No-Torque” garanteixin automàticament que la cara arribarà perfectament square a l’impacte.
Són interessants perquè un petit fabricant americà especialitzat en putters premium intenta combinar un concepte modern d’equilibri amb una estètica molt més tradicional que la de molts dels seus competidors.
La qualitat de fabricació està en consonància amb el posicionament de Piretti. L’acer 303, el fresat i els acabats pertanyen clarament al segment premium. Ferrara 2.5 i Savona 2.5 ofereixen, a més, dues interpretacions prou diferents del mateix principi.
Però 549 dòlars canvien els criteris d’avaluació.
A aquest preu no n’hi ha prou que un putter sigui bonic, exclusiu o extraordinàriament ben mecanitzat.
Ha de funcionar per a vosaltres.
I l’única manera raonable de saber-ho no consisteix a llegir la paraula “No-Torque” gravada sobre un tros d’acer.
Poseu una bola al green.
Feu un putt.
Després un altre.
I després cent més.
Aquests putters no són màgics. Són eines magníficament fabricades al voltant d’una idea mecànica interessant. Si aquesta idea us converteix realment en millors putters, només ho poden determinar una bola, un green i el vostre propi stroke.
I potser és precisament aquesta diferència entre tecnologia i resultat la que el màrqueting del material de golf preferiria que oblidéssim.