Quan Scottie Scheffler va guanyar el seu primer Masters el 2022, el seu peculiar joc de peus ja cridava l’atenció. Quatre anys després, el número u mundial continua desplaçant els peus de manera espectacular durant l’impacte. Però les explicacions del seu entrenador de tota la vida, Randy Smith, i les anàlisis publicades des d’aleshores permeten observar el famós «Scheffler Shuffle» des d’una perspectiva diferent. Més que una tècnica que altres golfistes haurien d’intentar copiar, podria ser la conseqüència visible d’una organització molt personal —i extraordinàriament eficaç— del seu swing.
L’abril del 2022, pocs dies després de la primera victòria de Scottie Scheffler al Masters, ja vam analitzar una de les característiques més recognoscibles del seu swing. Al voltant de l’impacte, els seus peus semblaven lliscar sobre el terra: el peu dret es desplaçava mentre l’esquerre pivotava, donant de vegades la impressió que la part inferior del cos es movia en diverses direccions alhora. En aquell moment, el nord-americà tenia 25 anys, acabava de guanyar quatre tornejos en tres mesos i havia arribat al número u mundial. El que més destacava era que no dominava cap estadística en particular, però al mateix temps pràcticament no mostrava cap debilitat important.
Quatre anys després, la primera part d’aquella descripció ja no és vàlida. Scheffler suma ara 22 victòries al PGA Tour i quatre títols de Grand Slam. Va tancar la temporada 2026 amb la seva tercera victòria de l’any al Tour Championship d’East Lake, on va acabar amb -16 i tres cops d’avantatge. Però són sobretot les estadístiques les que mostren fins a quin punt el seu joc ha assolit una nova dimensió: va acabar la temporada com a número u del PGA Tour en Strokes Gained: Total, amb +2,249 cops per volta, primer en greens en regulació, amb un 72,86%, i sisè en Strokes Gained: Putting, amb +0,574. El jugador de qui el 2022 podíem escriure que no dominava cap àrea concreta ara lidera diversos dels principals indicadors de rendiment.
Els seus peus, en canvi, continuen sent igual de fascinants. I encara que el «Scheffler Shuffle» no ha desaparegut, la nostra manera d’interpretar-lo sí que ha canviat.
Què passa realment durant el «Scheffler Shuffle»?
A la posició inicial hi ha pocs indicis del que passarà després. Randy Smith, que entrena Scheffler des de la infància, descriu un jugador amb un equilibri excel·lent, uns peus actius contra el terra i una posició inicial organitzada amb molta precisió. Durant el backswing, la pressió es desplaça cap al costat dret abans de tornar cap a l’esquerra durant la transició. Fins a una fase relativament avançada del downswing, el seu joc de peus és, en realitat, molt menys espectacular del que podrien suggerir les imatges al voltant de l’impacte.
És a la zona d’impacte quan el moviment es torna realment poc convencional. En la nostra anàlisi original del 2022 ja observàvem que el peu esquerre començava a girar cap a l’objectiu mentre el taló dret s’aixecava ràpidament. A mesura que el pal travessa la zona d’impacte, el peu esquerre continua rotant mentre el dret s’aixeca i comença a desplaçar-se. La combinació d’aquests dos moviments crea aquella impressió d’inestabilitat que ràpidament va donar lloc al sobrenom de «Scheffler Shuffle».
Les imatges analitzades des d’aleshores permeten anar més enllà. Una anàlisi publicada per Golf Digest durant el Masters del 2024 assenyalava que, amb el driver i en molts cops amb ferros llargs, tots dos peus de Scheffler poden desplaçar-se cap enrere i també cap a l’objectiu durant la zona d’impacte. El fenomen és considerablement menys pronunciat amb els pals més curts. Golf Digest ho explica de manera senzilla: quan Scheffler no fa un swing tan fort, els seus peus també es calmen. Això no demostra quina és la causa biomecànica del moviment, però sí que mostra que l’amplitud del «shuffle» varia amb la intensitat del swing.
En els vídeos que hem comparat, la diferència entre els swings més potents i els cops més controlats és especialment visible. A gran velocitat, el peu dret de Scheffler es pot desplaçar considerablement durant el release, fins a acabar en una posició molt diferent de la inicial. En els cops més controlats, el moviment és molt més discret i el seu joc de peus sembla força més convencional. Aquesta observació tampoc permet establir una relació causal, però confirma un punt important: el «Scheffler Shuffle» no és una posició fixa que Scheffler reprodueixi amb exactament la mateixa amplitud en cada swing.
Una particularitat que Randy Smith va decidir conservar
Potser l’aspecte més interessant de la història és que aquesta manera de moure’s no va aparèixer quan Scheffler es va convertir en un dels millors jugadors del món. Randy Smith treballa amb ell des que Scheffler tenia set anys i el 2026 va tornar a explicar que l’«ADN» fonamental del seu swing ha canviat sorprenentment poc des de la infància. El seu peculiar moviment de peus, per tant, ja formava part del swing molt abans d’arribar al PGA Tour.
Scheffler, però, va intentar modificar-lo. I aquest és probablement un dels elements més reveladors de tota la seva història tècnica. Quan intentava mantenir els peus més tranquils i produir un moviment més convencional, les seves boles volaven més baixes i perdia distància. Per a Randy Smith, la pregunta era força senzilla: per què modificar un moviment natural que produeix bones trajectòries només perquè no correspon a la imatge tradicional d’un swing tècnicament ortodox?
L’enfocament de Smith pren tot el seu sentit en aquest context. No es tracta de considerar que qualsevol moviment atípic s’hagi de conservar, sinó de distingir una particularitat individual funcional d’un defecte que perjudica el vol de la bola. En el cas de Scheffler, l’intent de fer que el seu joc de peus semblés visualment més convencional empitjorava precisament el resultat. El seu entrenador va decidir, per tant, treballar amb aquesta particularitat en lloc de lluitar-hi en contra.
L’anàlisi detallada de Randy Smith publicada el setembre del 2026 també ajuda a entendre per què concedeix molta menys importància a l’espectacular desplaçament dels peus de Scheffler que al que passa abans. Durant el downswing, Scheffler torna a portar la pressió cap al costat esquerre. A l’impacte, Smith descriu un jugador que empeny amb força sobre aquest costat esquerre mentre els braços es mantenen ben organitzats i la cara del pal arriba en una posició controlada. Només després, durant el release, el peu dret s’allibera cap al genoll esquerre i comença realment el seu característic lliscament cap enrere.
Aquesta seqüència modifica considerablement la manera d’interpretar el moviment. La imatge espectacular que tothom recorda apareix relativament tard, quan Scheffler ja ha organitzat bona part dels elements que determinen la qualitat de l’impacte.
Són els peus els que fan girar el cos o és el cos el que mou els peus?
És precisament en aquesta qüestió on més ha evolucionat la nostra interpretació del swing de Scheffler des del 2022. En el nostre article original recollíem l’anàlisi de l’instructor nord-americà Keith Stewart, segons el qual Scheffler utilitzava la particular acció dels peus per afavorir la rotació de la pelvis i desplaçar el pes cap al taló del peu davanter. Segons aquesta interpretació, el moviment dels peus tenia un paper actiu a l’hora de facilitar la rotació de la resta del cos.
Les anàlisis posteriors conviden, però, a considerar també la relació inversa. El 2024, l’instructor Colin McCarthy va destacar a Golf Digest, entre altres elements, els braços llargs de Scheffler, el seu swing relativament vertical i la importància dels moviments del cos durant el pas per la zona d’impacte. Segons aquesta interpretació, una part del que observem als peus podria ser una reacció a accions iniciades anteriorment dins de la cadena de moviment. Per tant, no serien únicament els peus els que ajudarien el cos a girar: les forces generades pel moviment global podrien acabar provocant el desplaçament dels mateixos peus.
Tanmateix, seria excessiu convertir aquesta segona interpretació en una conclusió biomecànica definitiva. Sense dades públiques detallades procedents, per exemple, de plataformes de força utilitzades específicament amb Scheffler, no podem quantificar amb precisió com aplica les forces contra el terra ni establir una relació causal definitiva entre les diferents fases del seu swing. La seqüència descrita per Randy Smith aporta, però, un element concret: el desplaçament més espectacular del peu dret es produeix molt tard, durant el release, quan la transferència de pressió cap a l’esquerra i una part important de la rotació corporal ja han començat.
Aquí és on apareix clarament la paradoxa del «Scheffler Shuffle». Els seus peus poden transmetre una impressió d’inestabilitat mentre que tot allò que realment determina cap on sortirà la bola sembla extraordinàriament ben organitzat. El moviment poc convencional que immediatament ens crida l’atenció podria ser simplement la part més visible d’una seqüència global molt més coherent.
Les estadístiques de Scheffler amb els ferros reforcen aquesta idea. El 2026 va acabar segon al PGA Tour en Strokes Gained: Approach, amb +0,673 cops per volta. El jugador els peus del qual de vegades poden semblar gairebé fora de control és, al mateix temps, un dels millors jugadors de ferros del circuit. I la seva evolució als greens ha fet que el seu perfil sigui encara més complet: després d’ocupar la posició 162 en Strokes Gained: Putting durant la temporada 2022-23, va pujar a la 77a el 2024, a la 22a el 2025 i finalment a la sisena el 2026. El putt, considerat durant molt de temps l’àrea que podia limitar el seu domini, ara li permet guanyar +0,574 cops per volta respecte al conjunt del field.
Què hauria de copiar realment un golfista amateur de Scheffler?
Aquest és el punt en què avui modificaríem més clarament el nostre article original del 2022. Aleshores proposàvem als lectors experimentar amb aquest moviment al camp de pràctiques, començant amb cops curts i utilitzant deliberadament el peu davanter per afavorir la rotació dels malucs. Amb quatre anys més d’observacions i les explicacions de què disposem avui, ja no donaríem aquest consell de la mateixa manera.
Intentar deliberadament fer lliscar els peus com Scheffler significa copiar la part més espectacular del seu swing sense tenir necessàriament l’organització del moviment que la produeix. En una anàlisi publicada l’agost del 2026, el professional de la PGA Luke Olson va identificar diversos elements de la tècnica de Scheffler molt més interessants per a un amateur: la qualitat de la postura i de l’equilibri, l’amplitud que crea durant el backswing, l’organització de la transició i l’estabilitat de la cara del pal. El peculiar lliscament del peu posterior no forma part dels moviments que recomana reproduir deliberadament.
Probablement aquí es troba la lliçó més important del «Scheffler Shuffle». Durant molt de temps, l’ensenyament del golf ha donat una enorme importància a determinades posicions considerades ideals i a la recerca d’un swing visualment conforme a un model tècnic. Scheffler ens recorda que un moviment també s’ha de jutjar pel que produeix. Randy Smith no ha ignorat els fonaments tècnics; ben al contrari, fa més de vint anys que els treballa amb el seu alumne. Però ha sabut distingir entre allò que cal controlar i allò que pot continuar sent individual.
El 2022 ens preguntàvem si aquell estrany moviment de peus podia formar part del secret del nou número u mundial. Quatre anys després, potser convé invertir la pregunta: i si la veritable lliçó del «Scheffler Shuffle» fos que Randy Smith va tenir, sobretot, la intel·ligència de no corregir allò que no necessitava ser corregit?
Una idea que també coincideix amb un dels principis desenvolupats a Pensar abans de fer el swing: entendre per què funciona el nostre propi moviment pot ser molt més útil que intentar reproduir l’aparença del swing d’un altre golfista.
Fonts
- PGA Tour — Estadístiques oficials de Scottie Scheffler
- GOLF.com — Randy Smith analitza el swing de Scottie Scheffler, 19 de setembre de 2026
- Golf Digest — Per què es mouen els peus de Scottie Scheffler durant el swing
- Golf Digest — El putting, una de les claus de la temporada 2026 de Scheffler
- Golf Digest — Scheffler va acabar el 2026 com a número u en més de 20 estadístiques
- PGA of America — Luke Olson: cinc elements del swing de Scheffler dels quals els golfistes poden aprendre