Entre el loft dinàmic que presenta la cara del pal en l’impacte i la direcció en què es mou el cap del pal hi ha un angle al qual pocs golfistes presten atenció: l’spin loft. Tanmateix, influeix tant en la generació de spin com en la transferència d’energia del pal a la bola. Cinc cops executats amb el mateix ferro 6 també mostren per què seria un error convertir-lo en una altra «xifra màgica» del golf.
Hi ha xifres de les quals els golfistes parlen constantment. La velocitat del cap del pal, perquè s’associa immediatament amb la distància. L’smash factor, perquè proporciona una indicació de l’eficiència amb què la velocitat es transfereix a la bola. L’spin, perquè pot ajudar a entendre per què una bola s’enlaira massa, sembla quedar-se suspesa a l’aire o, al contrari, no es manté prou temps en vol.
I després hi ha paràmetres molt menys coneguts fora dels estudis de fitting i dels centres d’entrenament. L’spin loft n’és un.
El nom podria fer pensar que es tracta simplement d’una altra manera de mesurar l’spin de la bola. No és així. L’spin loft descriu una relació geomètrica que es produeix durant l’impacte: l’angle tridimensional entre la direcció en què es mou el cap del pal i l’orientació de la cara en el moment de màxima compressió de la bola.
Pot semblar un tema reservat als professors, als clubfitters i als aficionats a les dades dels launch monitors. Però darrere d’aquesta definició tècnica s’amaga una pregunta molt més senzilla:
Per què dos cops executats amb el mateix pal i pràcticament a la mateixa velocitat poden produir trajectòries i distàncies molt diferents?
Això és precisament el que permeten analitzar cinc cops amb un ferro 6 que vaig registrar amb TrackMan el 2019. En aquell moment intentava, sobretot, entendre l’spin loft. Revisades uns quants anys després, aquelles dades expliquen en realitat una història encara més interessant.
L’spin loft importa. Però mai no ho explica tot.
Què és exactament l’spin loft?
Per entendre l’spin loft, primer cal distingir dos paràmetres que els golfistes de vegades confonen.
El primer és el loft dinàmic, o dynamic loft.
El loft indicat en un ferro no és necessàriament el que el jugador presenta realment a la bola. Un ferro 7 pot tenir, per exemple, 30 graus de loft estàtic i arribar a l’impacte amb 25, 28 o 33 graus, depenent de com el golfista lliuri el pal.
El loft dinàmic representa, per tant, el loft que la cara presenta realment durant l’impacte, i no simplement el que indica el fabricant.
El segon paràmetre és l’angle d’atac, o attack angle.
Indica si el cap del pal es mou cap avall o cap amunt quan entra en contacte amb la bola. Amb un ferro jugat des de terra, aquest angle acostuma a ser negatiu: el cap del pal encara està baixant en el moment de l’impacte. Amb el driver, l’angle d’atac pot ser negatiu, neutre o positiu.
Com a referència, TrackMan situa l’angle d’atac mitjà amb un ferro 6 en -3,7 graus al PGA Tour, davant dels -2,3 graus al LPGA Tour. Amb el driver, les mitjanes són respectivament de -0,9 i +2,8 graus.
Són valors observats en jugadors professionals d’elit. No s’han d’interpretar com a objectius que tots els golfistes amateurs hagin de reproduir.
Per entendre l’spin loft de manera senzilla, però, podem utilitzar aquesta aproximació:
Spin loft ≈ loft dinàmic – angle d’atac
Un jugador que presenta 22 graus de loft dinàmic i colpeja la bola amb un angle d’atac de -2 graus produeix, aproximadament, 24 graus de spin loft.
El càlcul real utilitzat per TrackMan és més complex. L’spin loft és un angle tridimensional entre la direcció de moviment del cap del pal —que inclou, entre altres paràmetres, el club path i l’angle d’atac— i l’orientació de la cara, que integra el face angle i el loft dinàmic.
Però ningú necessita una calculadora al camp de golf.
El més important és entendre una idea molt més senzilla: l’spin loft descriu la diferència angular entre la direcció en què es mou el cap del pal i aquella cap a la qual està orientada la cara durant l’impacte.
Per què és important l’spin loft?
L’spin loft està relacionat amb dos fenòmens fonamentals de l’impacte: la generació de spin i la transferència d’energia.
En condicions comparables, un spin loft més elevat tendeix a generar més spin. Reduir-lo, en canvi, acostuma a afavorir una transferència d’energia més eficient entre el pal i la bola i, potencialment, un smash factor més alt.
Per aquest motiu, l’spin loft de vegades s’associa amb el concepte de «compressió».
Però és precisament aquí on apareix un dels principals malentesos.
Un spin loft baix no és automàticament millor.
Amb el driver, reduir un excés de spin mantenint un launch suficient pot ajudar a optimitzar la distància. Amb un ferro, les necessitats són diferents. Cal velocitat de bola, però també prou launch i spin per mantenir-la en l’aire i aconseguir un angle de caiguda que permeti controlar-la quan arriba al green.
Amb un wedge, l’spin i el control de la trajectòria adquireixen encara més importància.
Per tant, no existeix un únic «spin loft ideal» vàlid per a tots els cops. La combinació adequada depèn del pal, de la velocitat del jugador, de la qualitat de l’impacte i del tipus de cop que es vol executar.
Quins valors produeixen realment els professionals?
Les dades publicades per TrackMan ofereixen alguns punts de referència interessants.
L’spin loft mitjà dels jugadors del PGA Tour és de 14,7 graus amb el driver i 24,3 graus amb un ferro 6. Al LPGA Tour, els valors corresponents són de 15,0 i 25,9 graus.
Aquestes xifres resulten encara més interessants quan es relacionen amb altres paràmetres.
TrackMan registra entre els jugadors del PGA Tour un loft dinàmic mitjà de 12,8 graus amb el driver i de 20,2 graus amb un ferro 6. L’spin mitjà és de 2.545 rpm amb el driver i de 6.204 rpm amb el ferro 6.
Al LPGA Tour, el loft dinàmic mitjà és de 15,5 graus amb el driver i de 23,6 graus amb el ferro 6, mentre que els valors de spin són respectivament de 2.506 i 5.904 rpm.
Tanmateix, seria un error concloure que un amateur hauria d’intentar reproduir aquestes xifres.
Un jugador del PGA Tour no té ni la mateixa velocitat ni la mateixa regularitat d’impacte que el golfista amateur mitjà. Fins i tot els models d’optimització de TrackMan adapten les seves recomanacions a la velocitat i a la trajectòria buscada.
I és precisament aquí on els meus cinc antics cops amb el ferro 6 resulten especialment interessants.
Mateix ferro, mateixa velocitat… gairebé 18 metres de diferència
Per a aquesta prova utilitzava un Srixon Z-Forged, ferro 6, amb 29 graus de loft estàtic.
En el primer cop, TrackMan va registrar una velocitat del cap del pal de 86,3 mph. Una velocitat més que suficient per aconseguir una bona distància amb un ferro 6.
Tanmateix, la bola només va recórrer 132,4 metres de carry.
La velocitat de bola va ser de només 103,7 mph, l’smash factor es va quedar en 1,20 i l’spin en 4.930 rpm. El meu angle d’atac era de -1,8 graus i el loft dinàmic de 24,8 graus, cosa que produïa un spin loft proper als 26 graus.
Uns cops més tard, la velocitat del cap del pal era pràcticament idèntica: 86,2 mph.
Aquesta vegada, però, la velocitat de bola va pujar fins a 114,9 mph, l’smash factor va arribar a 1,33 i el carry va augmentar fins als 150,4 metres.
Gairebé 18 metres guanyats sense haver augmentat realment la velocitat del swing.
Si intentéssim explicar aquesta diferència únicament a través de l’spin loft, passaríem per alt la informació més important.
El primer impacte estava molt descentrat.
El segon va ser considerablement millor. TrackMan mostrava una desviació de només tres mil·límetres respecte del centre de la cara.
L’enorme augment de velocitat de bola provenia, per tant, principalment d’un contacte molt més eficient.
I aquesta és probablement una de les principals lliçons de l’experiment: un launch monitor pot proporcionar una dada extremadament precisa sense que aquesta dada sigui necessàriament l’explicació principal del resultat.
L’angle d’atac tampoc no explica tota la història
Un tercer cop fa que l’experiment sigui encara més interessant.
Aquesta vegada vaig aconseguir que el moviment del pal fos una mica més descendent, amb un angle d’atac de -2,4 graus. Analitzat de manera aïllada, algú podria pensar que havia «millorat» el meu impacte amb el ferro.
Però, simultàniament, el meu loft dinàmic havia augmentat fins als 26,3 graus.
En lloc de disminuir, l’spin loft va pujar fins als 28,7 graus.
Aquesta és la raó per la qual el consell tan habitual de simplement «colpejar més cap avall» amb els ferros s’ha d’utilitzar amb prudència.
Modificar l’angle d’atac no significa que el loft dinàmic es mantingui constant. Un golfista pot atacar la bola de manera més descendent i, al mateix temps, presentar més loft. Un altre pot reduir el loft mentre produeix un angle d’atac menys pronunciat.
La posició de les mans, la inclinació de la vareta, l’alliberament del pal, el moviment del cos i la posició de la bola participen conjuntament en allò que passa realment durant l’impacte.
Un altre dels meus cops mostrava precisament la situació contrària: només 0,2 graus d’angle d’atac combinats amb un loft dinàmic molt baix de 22 graus.
L’spin loft era inferior.
El resultat no era millor.
El carry va baixar fins als 136 metres i, una vegada més, l’impacte estava clarament descentrat.
De nou: reduir l’spin loft no havia produït màgicament un millor cop de golf.
El cinquè cop encaixa totes les peces
Finalment, una cinquena bola va produir una combinació molt més coherent.
La velocitat del cap del pal era de 83,4 mph, la velocitat de bola de 115 mph i l’smash factor arribava a 1,38. L’angle d’atac era de -2,2 graus, el loft dinàmic de 22,4 graus i l’spin de 5.820 rpm. El carry va arribar als 147,3 metres.
La trajectòria resultant s’acostava molt més a la finestra proposada per l’Optimizer de TrackMan.
No era el meu swing més ràpid.
Tampoc era el meu angle d’atac més descendent.
Era simplement una combinació molt més eficient de les diferents condicions de l’impacte.
I és precisament en aquest punt on la recerca d’una única xifra perfecta comença a perdre sentit.
El vol d’una bola és el resultat d’una cadena d’esdeveniments. El golfista genera velocitat i porta el cap del pal a l’impacte amb una orientació determinada. La col·lisió transforma aquestes condicions en velocitat de bola, launch i rotació. Després, la bola vola en funció d’aquestes condicions inicials.
Analitzar únicament l’spin loft seria una mica com intentar explicar el consum de combustible d’un automòbil mirant exclusivament les revolucions del motor.
L’spin loft no determina per si sol l’altura de la bola
Aquest és un altre malentès força habitual.
Com que un spin loft més elevat pot contribuir a generar més spin, resulta temptador pensar que determina directament l’altura de la trajectòria.
La realitat és més complexa.
L’angle de llançament està fortament influït pel loft dinàmic, mentre que la velocitat de bola, el launch i l’spin actuen conjuntament sobre la trajectòria final.
TrackMan registra al PGA Tour un angle de llançament mitjà de 10,4 graus amb el driver i de 14 graus amb el ferro 6. Al LPGA Tour, les xifres són respectivament de 12,6 i 16,7 graus.
Dues boles amb un spin loft similar poden, per tant, descriure vols molt diferents si canvien la velocitat de bola, el launch, les revolucions o la qualitat de l’impacte.
Aquesta distinció és fonamental quan s’interpreten les dades d’un launch monitor.
Una bola que vola massa alta no significa automàticament que hi hagi massa spin loft, de la mateixa manera que una trajectòria baixa no demostra que sigui insuficient.
I amb el driver?
Probablement és amb el driver on el concepte resulta més fàcil de visualitzar.
L’objectiu general consisteix a generar prou launch i evitar, al mateix temps, un excés de spin que pugui reduir el potencial de distància.
Per això, l’angle d’atac i el loft dinàmic s’han d’analitzar conjuntament.
Un angle d’atac positiu pot ajudar alguns golfistes a optimitzar la distància amb el driver, però no garanteix per si sol la màxima longitud. El loft del driver, la velocitat, el punt d’impacte sobre la cara i la manera com el jugador lliura el pal han de funcionar conjuntament.
Per la mateixa raó, copiar la configuració del driver d’un professional té poc sentit.
El loft indicat a la sola del driver és només el començament de la història. El que realment importa per al vol de la bola és el loft presentat en el moment de l’impacte i la seva relació amb l’angle d’atac, la velocitat, el punt de contacte i l’spin finalment generat.
Durant els meus anys fent proves de material, també he mesurat caps de driver en què el loft estàtic real no coincidia exactament amb la xifra indicada a la sola.
Però fins i tot coneixent amb absoluta precisió aquest loft estàtic, continuaríem sense poder predir quin loft dinàmic presentarà realment el golfista a la bola.
El pal no juga el cop tot sol.
Un golfista amateur necessita realment conèixer el seu spin loft?
Probablement no al grau exacte.
Si un golfista amateur disposa de trenta minuts en un TrackMan, normalment obtindrà més informació útil observant primer la qualitat del contacte, la velocitat de bola, l’smash factor, el launch, l’spin, el carry i, sobretot, la regularitat d’un cop a l’altre.
Tanmateix, entendre què representa l’spin loft canvia la manera d’interpretar totes aquestes dades.
Permet entendre per què afegir o treure loft durant l’impacte no sempre produeix el resultat esperat. Per què modificar l’angle d’atac també pot canviar el loft dinàmic. Per què un driver amb més loft no significa necessàriament massa spin. I per què dos cops executats amb el mateix ferro poden produir trajectòries radicalment diferents.
Sobretot, ajuda a entendre per què cap dada d’un launch monitor no s’hauria d’analitzar completament separada de les altres.
Potser aquí es troba la diferència fonamental entre tenir dades i entendre les dades.
Els launch monitors ja són presents als estudis de fitting, les acadèmies, els camps de pràctiques i els simuladors. Els golfistes amateurs mai no havien tingut accés a tanta informació sobre els seus propis cops.
El perill ja no consisteix necessàriament a tenir massa poques dades.
Potser consisteix a creure que una sola xifra pot explicar-ho tot.
L’spin loft és un paràmetre extraordinàriament interessant per entendre millor l’impacte. Però no és una instrucció de swing. Tampoc és un valor que calgui minimitzar a qualsevol preu. I encara menys una nova fórmula universal per colpejar la bola més lluny.
Els meus cinc cops amb el ferro 6 van acabar demostrant una cosa més interessant que la que inicialment pretenia demostrar:
El millor cop no va ser el que mostrava la dada individual més espectacular. Va ser aquell en què velocitat, qualitat del contacte, loft dinàmic, angle d’atac, launch i spin finalment explicaven la mateixa història.
Probablement aquesta sigui la millor manera d’utilitzar un launch monitor.
No busqueu la xifra perfecta. Intenteu entendre per què la vostra bola vola com vola.