Al Biltmore Championship Asheville, a Carolina del Nord, han començat a aparèixer unes misterioses caixes negres al PGA Tour. A l’interior hi ha noves boles de golf Srixon que encara no estan disponibles al mercat. Ja s’hi ha vist una nova Z-Star XV, així com el que sembla ser la pròxima generació de la Z-Star Diamond.
Lucas Glover ja ha participat en les proves de la Diamond. La seva reacció, compartida per Srixon en un vídeo promocional, és exactament el tipus de comentari que qualsevol departament de màrqueting voldria sentir: «Amazing». El nord-americà també va afirmar que feia temps que no veia «aquest tipus de velocitat».
Benvinguts a la temporada 2027 del material de golf.
Comença el setembre de 2026.
La notícia es podria resumir en una sola frase: Srixon està preparant noves boles de golf. Però darrere d’aquestes caixes negres aparegudes a Asheville hi ha una pregunta molt més interessant per al golfista.
Per què cal substituir cada dos anys una bola que, aparentment, continua funcionant perfectament?
Perquè l’actual Z-Star XV és lluny de ser obsoleta. La juguen, entre d’altres, Hideki Matsuyama, Ryan Fox, Sepp Straka i Shane Lowry. Lowry acaba de guanyar l’Irish Open amb aquesta bola. Segons Srixon, la família Z-Star va aconseguir més de 45 victòries arreu del món durant el 2025.
I l’actual generació no va arribar al mercat fins al gener de 2025.
Menys de dos anys després, la seva successora ja s’està provant al Tour.
No és una situació excepcional. I tampoc és exclusiva de Srixon.
És, simplement, la manera com funciona avui una part important de la indústria del material de golf.
Nou generacions en setze anys
La primera Srixon Z-Star va aparèixer el 2009. El model presentat el gener de 2025 ja representava la novena generació de la gamma.
Srixon treballa amb un cicle de producte d’aproximadament dos anys. Per tant, les boles que actualment es proven al Tour podrien constituir la base de la pròxima generació comercial.
El que estem veient a Asheville forma part d’un procés conegut habitualment com a «Tour seeding» i validació. Abans que una nova bola arribi a les botigues, els fabricants proporcionen prototips als jugadors professionals, recullen les seves impressions i utilitzen aquesta informació per validar —i de vegades modificar— les últimes decisions tècniques.
Per tant, no es tracta simplement de col·locar una misteriosa caixa negra al costat de la bossa d’un jugador del Tour i esperar que algú la fotografiï.
Els millors golfistes del món són capaços de detectar diferències extremadament petites en el vol de la bola, l’spin, l’angle de sortida o les sensacions en l’impacte.
El cas de Sepp Straka n’és un bon exemple. El 2026, l’austríac va provar la Z-Star Diamond abans de tornar finalment a la Z-Star XV. La Diamond generava una trajectòria més alta que la finestra de vol que Straka volia veure.
A aquest nivell, diferències aparentment mínimes poden tenir una importància real.
Uns quants centenars de revolucions per minut més o menys d’spin, una finestra de llançament lleugerament diferent o una petita variació en l’altura màxima de la trajectòria poden ser significatius per a un professional.
Per a un golfista amb hàndicap 18, la qüestió ja és força diferent.
De vegades són els mateixos professionals els que demanen que no es canviï gaire
Hi ha una història especialment reveladora sobre el desenvolupament de la generació 2025 de la Z-Star Diamond.
Els enginyers de Dunlop van explicar que havien reduït lleugerament la compressió de la bola durant el procés de desenvolupament. Però també van revelar una cosa encara més interessant: l’anterior generació de la Diamond havia agradat tant als jugadors amb contracte que alguns van demanar, en essència, que els enginyers no la canviessin gaire.
Aquí apareix tota la paradoxa.
La indústria necessita una nova generació.
Els enginyers han de trobar millores.
I després els departaments de màrqueting han d’explicar per què la nova bola és millor.
Mentrestant, alguns dels millors golfistes del món demanen als enginyers que vagin amb compte de no modificar massa una bola que ja els agrada.
Això, evidentment, no significa que la recerca i el desenvolupament siguin inútils.
Ben al contrari.
Per a la generació 2025, Srixon va treballar, per exemple, en una coberta d’uretà extremadament fina que incorpora materials procedents de biomassa, en el recobriment Spin Skin+ i en la construcció del nucli. En el cas de la XV, els enginyers també van intentar mantenir la distància amb el driver mentre augmentaven l’spin amb els ferros.
Són desenvolupaments tècnics reals.
Però hi ha una altra pregunta que es planteja molt menys sovint al consumidor:
Quina és la magnitud real d’aquesta millora?
«Més» no significa necessàriament «molt més»
Quan repassem els llançaments successius de boles de golf, el vocabulari es torna familiar.
Més velocitat.
Més distància.
Més spin.
Més control.
Millors sensacions.
Un vol més estable.
El problema no és necessàriament que aquestes afirmacions siguin falses.
El problema acostuma a ser la manca d’una escala.
Si una nova bola produeix més velocitat, quanta més?
0,1 mph? 0,5 mph? 1 mph?
Si genera més spin amb un ferro 7, parlem de 50, 150 o 500 revolucions per minut?
Si vola més lluny, el guany és de mig metre, dos metres o cinc?
I, sobretot, amb quina velocitat de swing i per a quin tipus de golfista?
Per determinar si una nova generació representa realment un progrés significatiu per a un amateur, l’ideal seria comparar la bola antiga i la nova en les mateixes condicions: mateix jugador, mateix pal, paràmetres d’impacte comparables i un nombre suficient de cops per poder distingir una diferència real del material de la dispersió natural del golfista.
El màrqueting, però, sovint presenta la conclusió abans que la mesura.
La nova generació és «millor».
Per al golfista, una altra pregunta seria molt més útil:
Quant millor?
El cicle de dos anys també és un model de negoci
Hi ha una altra raó per analitzar aquest cicle de renovació. Aquesta vegada no és tècnica, sinó econòmica.
Srixon no és ni de bon tros l’únic fabricant que renova regularment les seves boles premium. Titleist també treballa amb un cicle de dos anys per a les Pro V1 i Pro V1x. Callaway i TaylorMade segueixen generalment ritmes comparables amb les seves principals gammes premium.
I gairebé al mateix temps que apareixien les misterioses Srixon a Asheville, noves versions de les Pro V1 i Pro V1x amb una marca lateral «Split Arrow» van aparèixer a la llista de boles conformes de la USGA.
Una vegada més, tot apunta que Titleist ja està preparant la generació següent després d’haver llançat les actuals Pro V1 i Pro V1x a principis de 2025.
Aquest model de negoci, a més, no s’amaga.
En el seu informe anual de 2025 adreçat als inversors, Acushnet —l’empresa matriu de Titleist— explica que els nous models de boles Titleist s’introdueixen generalment seguint un cicle de dos anys.
Encara és més interessant una altra dada: la companyia reconeix que les vendes d’una nova bola acostumen a ser més elevades durant el primer any del cicle de producte que durant el segon.
És una informació important per entendre aquest mercat.
Una nova generació és alhora un projecte d’enginyeria i un esdeveniment comercial.
Acushnet va generar aproximadament 2.560 milions de dòlars de facturació el 2025. Els productes consumibles —principalment boles de golf i guants— van representar prop del 40% de les vendes del grup.
La introducció regular de nous productes, per tant, no és simplement una operació de comunicació.
Forma part del model econòmic de la indústria del material de golf.
La paradoxa: la bola moderna ja s’enfronta als límits reglamentaris
Hi ha, a més, una contradicció encara més gran.
Mentre els fabricants continuen invertint diners i recursos d’enginyeria per obtenir més rendiment de les boles, els organismes que regulen el golf fa anys que intenten gestionar l’augment de les distàncies.
El 2025, la distància mitjana amb el driver va arribar a les 302,8 iardes al PGA Tour, aproximadament 277 metres.
Al Korn Ferry Tour va arribar fins a les 308,4 iardes, mentre que al DP World Tour la mitjana va ser de 297,8 iardes.
La qüestió de la distància ha adquirit prou importància perquè la USGA i The R&A portin anys estudiant modificacions de l’Overall Distance Standard, la norma que regula, entre altres aspectes, el rendiment màxim permès d’una bola de golf.
En el protocol actual, les boles es proven, entre altres paràmetres, amb una velocitat del cap del pal de 120 mph. La modificació anunciada inicialment preveia elevar aquesta velocitat de prova fins a 125 mph, amb un angle de llançament d’11 graus i 2.220 rpm d’spin, mantenint el límit de distància total en 317 iardes més una tolerància de tres iardes.
Segons les estimacions inicials de la USGA i The R&A, l’efecte podria haver estat inferior a cinc iardes per a molts golfistes amateurs afectats, d’aproximadament 9 a 11 iardes per als professionals masculins i de fins a 13-15 iardes per als jugadors més llargs.
Però el juny de 2026 la situació va tornar a canviar.
La USGA, The R&A, el PGA Tour i el DP World Tour van reconèixer conjuntament que les distàncies continuen augmentant en el golf d’elit. Al mateix temps, van anunciar que cap modificació del protocol de l’Overall Distance Standard entrarà en vigor abans del gener de 2030, mentre es continuen estudiant alternatives.
Ens trobem, per tant, davant d’una situació força singular.
Els fabricants inverteixen diners per trobar millores addicionals.
Els millors golfistes del món busquen petites fraccions de rendiment.
I, simultàniament, els organismes reguladors estudien com evitar que l’acumulació d’aquestes millores continuï modificant la manera com es juguen els camps de golf.
Una bola nova no és necessàriament la bola que necessiteu
Tot això no significa que la pròxima Z-Star sigui idèntica al model de 2025.
Pot ser objectivament millor.
Els comentaris de Lucas Glover sobre la velocitat de la nova Diamond mereixen atenció. I a mesura que avanci el procés de validació al Tour, podrem saber més sobre les diferències tècniques quan Srixon publiqui les especificacions definitives.
Però hi ha, com a mínim, tres significats diferents de la paraula «millor».
Una bola pot ser millor en un laboratori.
Pot ser millor per a Lucas Glover.
I pot ser millor per a vosaltres.
Aquestes tres afirmacions no són equivalents.
Un professional capaç de repetir l’impacte amb una precisió extraordinària pot aprofitar una variació de trajectòria o d’spin que un amateur potser mai no podrà distingir de la seva pròpia dispersió.
En canvi, una modificació en el tacte, el llançament o les característiques d’spin pot adaptar-se realment millor a determinats golfistes amateurs i resultar menys adequada per a d’altres.
Per això, potser la primera pregunta davant de cada nova generació ja no hauria de ser:
«És millor que l’anterior?»
La pregunta útil seria:
«Què ha canviat realment, quant ha canviat i aquesta diferència correspon al meu joc?»
Nou no significa automàticament útil
Aquesta és precisament una de les qüestions que abordem a Think Before You Swing – Volume 2: el mercat del material de golf depèn inevitablement de la novetat.
Difícilment un fabricant pot presentar una nova bola cada dos anys i utilitzar com a principal missatge publicitari:
«El model anterior ja era excel·lent i la majoria dels golfistes poden continuar jugant-lo sense cap problema.»
I, tanmateix, en alguns casos aquest podria ser precisament el consell més racional.
La pròxima Srixon Z-Star mereix, per tant, la nostra atenció. Quan la versió definitiva estigui disponible, la pregunta interessant no serà simplement si funciona bé. Tenint en compte la qualitat de les actuals boles premium, és molt probable que sigui així.
La comparació realment útil serà amb la generació que substitueix.
No només per determinar si la nova bola és millor.
Sinó per saber quant millor és, per a quin golfista i a partir de quin punt aquesta diferència esdevé realment significativa al camp.
Després de nou generacions de Z-Star des del 2009, potser la veritable qüestió ja no és saber si els enginyers poden continuar millorant una bola de golf.
Probablement poden.
La pregunta més interessant és una altra:
El golfista que la compra podrà veure aquesta millora reflectida a la seva targeta de resultats?