Soc dretà. Tanmateix, el meu ull dominant és l’esquerre. No ho vaig descobrir en un camp de golf, sinó jugant a tennis, quan un entrenador em va fer adonar que la meva percepció de la pilota i la meva col·locació no funcionaven exactament com jo havia imaginat. Per a un golfista, aquest descobriment planteja gairebé immediatament una pregunta: una dominància creuada entre ull i mà pot influir en la manera d’apuntar, de fer putts o fins i tot d’executar el swing?
La qüestió és lluny de ser anecdòtica. Jack Nicklaus, que jugava a golf com a dretà, descrivia el seu ull esquerre com el seu «master eye», és a dir, l’ull amb què percebia principalment la bola. Fins i tot relacionava aquesta particularitat amb la posició del cap durant el backswing. Però entre les observacions dels grans campions, les teories desenvolupades pels entrenadors i allò que la recerca científica permet demostrar realment, al voltant de la dominància ocular s’han acumulat nombroses creences.
Un estudi publicat el 2025 aporta dades especialment interessants. Els investigadors van analitzar la lateralitat de 71 golfistes professionals, tots situats entre els 500 millors jugadors del món. Les conclusions són força més matisades que algunes de les teories tradicionalment associades a l’ull dominant: la lateralitat visual pot ser un element que cal tenir en compte, però no existeix un perfil simple de dominància ocular que produeixi automàticament millors golfistes.
Ser dretà no significa necessàriament tenir l’ull dret dominant
La dominància manual és relativament fàcil d’entendre. La majoria de nosaltres utilitzem espontàniament una mà per escriure, llançar o executar moviments precisos. La dominància ocular és més complexa. Quan el nostre sistema visual ha de prioritzar la informació que proporcionen els dos ulls, pot afavorir-ne un respecte de l’altre.
La mà i l’ull dominants poden trobar-se al mateix costat. Una persona dretana pot tenir també l’ull dret dominant. En aquest cas parlem de dominància ull-mà no creuada. Però una persona dretana també pot tenir l’ull esquerre dominant, i a l’inrevés. Aleshores parlem de dominància creuada.
Aquesta distinció és interessant en golf perquè apuntar, alinear-se i executar un moviment depenen, en diferents graus, de la relació entre allò que el jugador percep i la manera com organitza el cos respecte de la bola i l’objectiu. Tanmateix, fins i tot una pregunta aparentment tan senzilla com determinar quin és l’ull dominant resulta menys evident del que sembla. Diferents mètodes d’avaluació poden produir resultats diferents, i la dominància ocular no necessàriament es manifesta de la mateixa manera en totes les tasques visuals.
Per això cal ser prudent amb les afirmacions massa precises sobre el percentatge de persones que presenten una dominància ull-mà creuada o no creuada. Les xifres varien segons la població estudiada i, sobretot, segons el mètode utilitzat per mesurar-la.
El golf presenta, però, una particularitat interessant. Diverses investigacions han identificat patrons de lateralitat creuada entre golfistes, inclosos jugadors de molt alt nivell. Però observar que una característica apareix amb certa freqüència entre bons jugadors no demostra que aquesta característica sigui la causa del seu rendiment.
71 professionals analitzats: què va revelar l’estudi del 2025
Per estudiar directament aquesta qüestió entre golfistes d’elit, un grup d’investigadors va recollir dades sobre la lateralitat dels participants a l’Irish Open del 2023. El treball, publicat posteriorment el 2025 al Journal of Sports Sciences, va incloure 71 professionals masculins, el 47% dels participants del torneig. Tots estaven situats entre els 500 primers del rànquing mundial. La seva posició mitjana era la 255 i acumulaven una mitjana de 12,6 anys com a professionals.
Els investigadors no es van limitar a preguntar si els jugadors eren dretans o esquerrans. Van determinar la mà preferent, l’ull dominant, el peu dominant i el costat des del qual jugaven a golf. Després van comparar aquestes dades amb diferents indicadors de rendiment, entre els quals el rànquing mundial i les estadístiques de strokes gained.
Dels 71 professionals, 44 —el 62%— tenien l’ull dret dominant, mentre que 25 —el 35%— presentaven dominància de l’ull esquerre. En dos jugadors no es va detectar una dominància ocular clara. Com que 69 dels 71 combinaven una preferència manual dretana amb una posició de joc de dretà, una part important dels jugadors amb l’ull esquerre dominant presentava, per tant, una dominància ull-mà creuada.
La dada és interessant. Però no és la conclusió més important de l’estudi.
Quan els investigadors van comparar aquestes característiques amb el rendiment, només van trobar relacions limitades entre la dominància manual, la dominància ocular, el costat de joc i els resultats. Van aparèixer algunes associacions quan es van considerar conjuntament les dominàncies de mà, ull i peu, però els resultats no van permetre establir un perfil de lateralitat ideal per jugar a golf al màxim nivell.
Dit d’una altra manera: la dominància ull-mà creuada existeix entre alguns dels millors golfistes del món. Però ser dretà i tenir l’ull esquerre dominant no és un passaport cap al Tour.
En el putting, la qüestió es torna molt més interessant
Si hi ha un àmbit del golf en què la recerca sobre la dominància ocular mereix una atenció especial, és el putting. No perquè una determinada forma de dominància produeixi automàticament millors jugadors amb el putter, sinó perquè la mateixa posició de putting modifica les condicions visuals des de les quals el golfista percep la bola, la línia inicial i l’objectiu.
Un estudi especialment interessant de Kristine Dalton, Michel Guillon i Shehzad Naroo, publicat el 2015 a Optometry and Vision Science, va analitzar 31 golfistes: 14 amateurs, set professionals de club i deu professionals d’alt nivell. En lloc de mesurar únicament la dominància ocular amb els participants drets i mirant endavant, els investigadors també la van avaluar reproduint les condicions visuals pròpies del putting.
Els resultats qüestionen alguns dels consells més simplistes que tradicionalment s’han donat sobre la visió en golf.
La dominància ocular mesurada mirant endavant no coincidia necessàriament amb l’observada en condicions de putting. A més, la intensitat d’aquesta dominància disminuïa significativament durant la prova específica. I, sobretot, els investigadors no van trobar cap relació entre la dominància ull-mà creuada i un nivell superior d’habilitat amb el putter. La seva recomanació va ser, per tant, no avaluar la dominància ocular únicament en una posició convencional, sinó també en les condicions visuals pròpies del putting.
Probablement aquesta sigui una de les conclusions més útils per al golfista amateur. Saber quin és l’ull dominant proporciona una informació. Però aquesta informació només adquireix un significat real quan s’analitza en el context de la tasca que s’està executant.
Els ulls han d’estar realment just damunt de la bola?
Un experiment molt més antic va obtenir un resultat que hauria d’interessar qualsevol golfista a qui hagin ensenyat que, en el putting, els ulls han d’estar obligatòriament just damunt de la bola.
El 1995, Gregg Steinberg, Shane Frehlich i Keith Tennant van estudiar 48 golfistes principiants. Vint-i-quatre eren dretans i tenien l’ull dret dominant; els altres 24 eren dretans amb dominància de l’ull esquerre. Els participants havien de fer putts cap a un objectiu situat a 3,66 metres en dues condicions diferents: amb els ulls directament damunt de la bola o situats aproximadament cinc centímetres cap a l’interior, en direcció als peus.
Els investigadors van trobar una interacció significativa entre la lateralitat ull-mà i la posició dels ulls. Els participants dretans amb l’ull dret dominant cometien menys errors i mostraven menys dispersió quan els ulls estaven situats lleugerament a l’interior de la línia de la bola, en lloc d’exactament damunt seu. El grup amb dominància creuada no va reaccionar de la mateixa manera.
Evidentment, aquest experiment no permet establir una regla universal per al putting. La mostra estava formada només per 48 principiants. Però planteja una pregunta molt més interessant: i si la posició dels ulls considerada teòricament «correcta» no fos la millor des del punt de vista perceptiu per a tots els golfistes?
Un altre estudi, publicat el 2005, va abordar la qüestió des d’una perspectiva diferent. Quaranta-set estudiants japonesos d’educació física, tots dretans, van executar putts de tres metres adoptant alternativament una posició de dretà i una d’esquerrà. Els participants amb l’ull dret dominant van obtenir millors resultats jugant com a dretans, mentre que entre els participants amb l’ull esquerre dominant es va observar la tendència contrària. Novament, es tractava de jugadors poc experimentats, de manera que seria injustificat concloure que un golfista hauria de canviar de costat segons el seu ull dominant. L’estudi sí que aporta, però, un altre indici que la dominància ocular, la posició corporal i la percepció de l’objectiu poden interactuar.
Jack Nicklaus potser va trobar la seva solució, no la nostra
Els grans campions són casos d’estudi fascinants, sempre que les seves particularitats individuals no es converteixin en lleis biomecàniques universals.
Jack Nicklaus n’és probablement un dels millors exemples. Jugava com a dretà i tenia l’ull esquerre dominant. Nicklaus descrivia aquest ull com el seu «master eye» i va desenvolupar una posició del cap compatible amb la seva pròpia organització visual.
L’exemple és significatiu perquè mostra com un jugador excepcional pot construir un moviment extraordinàriament eficaç al voltant de la seva percepció individual. Però no demostra que la dominància de l’ull esquerre creés el swing de Nicklaus, ni que un altre golfista dretà amb l’ull esquerre dominant hagi de copiar la seva posició del cap.
La diferència és fonamental. Una característica individual pot ajudar a explicar per què una determinada posició funciona per a un jugador sense convertir aquesta posició en una recomanació tècnica vàlida per a tothom.
I què passa amb Phil Mickelson?
Els golfistes que juguen des del costat contrari a la seva lateralitat manual natural afegeixen una altra dimensió al debat. Phil Mickelson és l’exemple més conegut: és naturalment dretà en moltes activitats quotidianes, però juga a golf com a esquerrà. Aquesta configuració s’ha relacionat de vegades amb la dominància ocular, però la recerca disponible apunta cap a una altra possible explicació.
Un estudi publicat el 2022 va analitzar 150 golfistes distribuïts en cinc categories de hàndicap i va entrevistar, a més, dotze jugadors que utilitzaven allò que els investigadors van denominar reversed stance: la seva mà preferent quedava situada a la part superior del grip en lloc de la inferior. Els professionals i els jugadors de la categoria amateur més alta de la mostra tenien 21,5 vegades més probabilitats d’utilitzar aquesta configuració.
Els investigadors no van poder explicar aquesta associació simplement a través de la dominància ocular. Una de les hipòtesis se centrava més aviat en el paper de la mà preferent quan es troba situada a la part superior del grip i en la manera com això podria intervenir en el control del moviment.
L’estudi és especialment interessant perquè permet separar dos conceptes que sovint es confonen. Jugar a golf des del costat oposat a la mà naturalment dominant i presentar una dominància ull-mà creuada són dos fenòmens diferents. I, evidentment, l’extraordinari joc curt de Mickelson no es pot reduir a una sola particularitat neurològica o visual.
En el swing complet encara entrem en el terreny de les hipòtesis
És aquí on l’evidència científica es torna considerablement més limitada.
És relativament fàcil construir una teoria atractiva. Un golfista dretà amb l’ull esquerre dominant podria mantenir la bola dins del camp visual d’una manera diferent durant el backswing, cosa que potencialment podria influir en la posició del cap, la rotació de les espatlles o la percepció de la bola durant el moviment. L’exemple de Nicklaus fa que aquesta hipòtesi resulti intuïtivament plausible.
Però les dades disponibles no permeten convertir-la en una regla.
La investigació del 2025 amb 71 professionals d’elit proporciona precisament una comprovació molt útil. Si una determinada combinació ull-mà oferís un avantatge mecànic important en el swing complet, seria raonable esperar trobar un senyal clar de rendiment en una població formada per jugadors de nivell mundial. No va ser així. Les associacions entre dominància ocular, dominància manual, costat de joc i rendiment van ser limitades.
Per tant, l’ull dominant s’hauria de considerar una variable més dins de l’organització individual de cada golfista, i no un programa ocult que dirigeix el seu swing.
Com saber quin és el vostre ull dominant?
La prova més senzilla no requereix cap material. Trieu un objecte situat a uns quants metres de distància. Esteneu els braços i formeu una petita obertura amb les mans. Amb tots dos ulls oberts, situeu l’objecte al centre d’aquesta obertura. A continuació, tanqueu alternativament un ull i després l’altre. L’ull amb què l’objecte es manté més pròxim a la seva posició original sol considerar-se el dominant per a aquest tipus de tasca visual.
Tanmateix, el treball de Dalton i els seus col·laboradors obliga a introduir una precaució important: no convé concedir una importància excessiva a aquest únic resultat. La dominància ocular mesurada mirant endavant i l’observada en les condicions pròpies del putting no han de comportar-se necessàriament de la mateixa manera.
Per a un golfista, l’experiment realment interessant comença després, al green.
Busqueu un putt recte i utilitzeu una línia dibuixada a la bola o una vareta d’alineació situada a terra com a referència objectiva. Adopteu la vostra posició habitual sense intentar situar artificialment els ulls exactament damunt de la bola. Observeu com percebeu la línia, sortiu de la posició i repetiu l’exercici modificant lleugerament la ubicació dels ulls respecte de la bola.
L’objectiu no és trobar una posició suposadament imposada pel vostre ull dominant. Es tracta d’identificar aquella des de la qual una línia objectivament recta també us sembla realment recta.
Aquesta diferència és essencial.
Què pot fer realment un golfista amb aquesta informació?
Descobrir que sou dretà però que teniu l’ull esquerre dominant no constitueix, per si sol, una raó per modificar el grip, escurçar el backswing, canviar de costat o reconstruir la vostra tècnica. La literatura científica disponible no justifica canvis d’aquesta magnitud basats únicament en la dominància ocular.
Aquesta informació pot resultar útil, en canvi, quan apareix un problema concret. Si repetidament teniu la sensació d’estar perfectament alineats però les mesures objectives demostren el contrari, si un putt objectivament recte deixa de semblar-ho quan adopteu la posició sobre la bola o si modifiqueu sistemàticament la posició del cap per percebre l’objectiu, aleshores pot ser interessant estudiar el component visual.
El green és el lloc més lògic per fer-ho. L’enfocament s’hauria d’assemblar més a un fitting que a una reconstrucció tècnica: primer mesurar, després corregir si és necessari. Proveu diferents posicions dels ulls, comproveu l’orientació real de la cara del putter, confronteu la vostra percepció amb referències objectives i busqueu la configuració que produeixi els resultats més repetibles.
Els estudis del 1995, 2005 i 2015 no indiquen que existeixi una posició ideal determinada per l’ull dominant de cada golfista. En realitat, aporten una conclusió probablement molt més útil: la interacció entre visió, lateralitat i putting és massa individual per reduir-la a una única regla.
L’ull dominant importa, però no decideix el vostre golf
Durant anys, les teories sobre la dominància ocular han ofert una explicació molt atractiva: si la lateralitat ull-mà creuada apareix amb relativa freqüència entre bons golfistes, ha de proporcionar algun tipus d’avantatge mecànic o perceptiu.
Les investigacions més recents obliguen a ser molt més prudents.
Sí, la lateralitat creuada existeix entre golfistes d’elit. Sí, la posició dels ulls pot influir en la percepció i en el rendiment amb el putter. I sí, jugadors excepcionals com Jack Nicklaus van desenvolupar tècniques perfectament compatibles amb les seves característiques visuals. Però l’evidència disponible no demostra que un determinat ull dominant converteixi un jugador, per si mateix, en millor putter o millor colpejador de bola.
L’estudi publicat el 2025 sobre 71 professionals de nivell mundial constitueix probablement un dels millors recordatoris d’aquesta realitat. En el golf d’elit conviuen diferents perfils de lateralitat, i la dominància ocular, per si sola, explica sorprenentment poc sobre qui acaba jugant millor.
Per tant, continuo sent un golfista dretà amb l’ull esquerre dominant. Saber-ho em pot ajudar a comprendre millor determinades percepcions al camp de golf, de la mateixa manera que em va ajudar a entendre algunes sensacions jugant a tennis. Però no em proporciona cap avantatge secret ni una explicació còmoda per als meus mals cops.
I probablement aquesta sigui la conclusió més útil: conèixer el vostre ull dominant us pot ajudar a comprendre i personalitzar millor el vostre golf. El que no hauria de fer és convertir-se en una nova llei universal del swing.