Aquest article es va publicar per primera vegada el 2018 a Jeudegolf.org. Tres anys després es va actualitzar àmpliament per a MyGolfMedia i es torna a publicar el 2026, un any després de l’atac informàtic que va patir el web. Aquell mateix 2018, un estudi científic va comparar el Zepp Golf 2 amb un TrackMan 4. Amb la perspectiva que dona el temps, la història d’aquest petit sensor planteja una pregunta que continua sent plenament vigent: quan una dada esdevé prou fiable i rellevant per ajudar realment un golfista a millorar?
El 2015 vaig provar el Zepp Golf amb molt d’interès. Era un petit sensor que es fixava al guant de golf i es connectava a una aplicació mòbil. En una època en què l’accés a les dades del swing encara estava reservat principalment als professionals equipats amb radars i launch monitors costosos, la proposta era atractiva: per uns 150 euros, un golfista amateur podia començar a mesurar el seu propi swing.
La meva primera valoració va ser positiva. Tres anys després, després d’haver utilitzat tant el Zepp com el Zepp Golf 2, d’haver colpejat milers de boles amb aquests dispositius i, sobretot, d’haver comprat un TrackMan 4, la meva opinió havia canviat profundament.
Aleshores vaig publicar un segon article per explicar per què ja no recomanava el producte. Amb encara més perspectiva, aquesta història ha acabat sent més interessant que el mateix Zepp Golf, perquè també explica els límits d’una prova de material realitzada durant un període massa curt.
Per què vaig creure en Zepp Golf
El concepte de Zepp era intel·ligent. El petit sensor inercial es fixava al guant de la mà davantera i registrava els moviments del jugador durant el swing.
L’aplicació proporcionava diferents dades, entre les quals la velocitat del swing, el pla del pal, el pla de les mans, el tempo, l’angle del backswing i la velocitat de les mans. També es podia estimar la rotació dels malucs portant el telèfon intel·ligent a la butxaca.
El 2015, tot això resultava força espectacular.
Les dades començaven a tenir un paper cada vegada més important en l’ensenyament i el fitting, però evidentment un jugador amateur no tenia un TrackMan al garatge. Jo ja utilitzava regularment aquest tipus de radar des del 2012, sense imaginar encara que algun dia n’acabaria comprant un.
Zepp semblava, per tant, oferir un pont entre les sensacions del jugador i el mesurament. En lloc de limitar-me a pensar que el meu swing era massa ràpid o que el backswing era massa llarg, de sobte disposava de xifres i d’una representació tridimensional del moviment. Podia colpejar una bola, mirar el telèfon i obtenir immediatament informació sobre el meu swing.
Això va ser el que em va convèncer. Però un dispositiu capaç de produir moltes dades no necessàriament produeix les dades adequades, ni ho fa sempre amb prou fiabilitat per orientar un entrenament.
Tres anys d’ús van canviar la meva opinió
Quan vaig reprendre el tema el 2018, disposava d’una cosa que inevitablement faltava en la meva primera prova: temps.
Havia utilitzat Zepp durant molt de temps i també n’havia provat la segona generació. Sobretot, havia acabat comprant un TrackMan 4. Aquesta experiència va anar canviant progressivament la meva manera d’interpretar les dades.
Amb Zepp, per exemple, havia dedicat molt de temps al pla de les mans. L’aplicació proposava uns valors de referència i jo intentava modificar el moviment per acostar-m’hi. Amb perspectiva, hauria hagut de començar amb una pregunta molt més senzilla: quin problema concret del vol de la bola intentava resoldre?
Passava el mateix amb el pla del pal o la velocitat de les mans. Una dada pot ser interessant d’observar i pot evolucionar amb l’entrenament sense que necessàriament sigui una variable sobre la qual el jugador hagi d’intervenir directament.
TrackMan em va obligar a raonar d’una altra manera. El camí del pal, l’orientació de la cara, el loft dinàmic, la qualitat de l’impacte i les característiques del vol de la bola permetien establir una relació molt més directa entre una acció i el seu resultat. Podia identificar un problema, intervenir sobre el swing i comprovar si la trajectòria evolucionava realment en la direcció desitjada.
La diferència, per tant, no era només la quantitat de dades disponibles, sinó la seva rellevància.
Quan una dada pot orientar l’entrenament en la direcció equivocada
L’angle del backswing és probablement el millor exemple d’una informació que vaig interpretar malament en aquella època.
Intentava augmentar la velocitat amb el driver. Observant les dades de Zepp, vaig començar a buscar deliberadament una amplitud més gran del backswing. Això podia generar efectivament més velocitat del cap del pal, però havia convertit una possible correlació en un objectiu tècnic.
Amb més experiència i després de parlar amb diferents professors de golf, vaig començar a prioritzar altres aspectes: la coordinació entre la part superior i inferior del cos, la seqüència del moviment, la qualitat de l’impacte i, finalment, la velocitat de la bola.
Un backswing més llarg no és automàticament un backswing millor. En alguns jugadors, intentar augmentar-ne artificialment l’amplitud pot dificultar la coordinació o perjudicar la qualitat del contacte.
El problema, per tant, no era que Zepp mostrés l’angle del backswing. El problema era que jo convertia aquella informació en un objectiu sense haver establert abans si responia realment al problema que intentava solucionar.
Estaven justificats els meus dubtes sobre la velocitat?
La velocitat del cap del pal era l’aspecte sobre el qual tenia més reserves.
Com que Zepp estava situat al guant, em preguntava com un sensor col·locat a la mà podia determinar amb prou precisió la velocitat d’un punt situat a l’altre extrem del pal.
En el meu article del 2018 vaig anar massa lluny quan vaig escriure simplement que les mesures eren «incorrectes». Un estudi publicat aquell mateix any permet avui formular aquella crítica amb molta més precisió.
Investigadors de la Universitat Tècnica de Chemnitz i de la Universitat de Göteborg van comparar el Zepp Golf 2 amb un TrackMan 4. L’estudi va incloure 20 golfistes amb handicaps d’entre 0 i 54 i va analitzar 300 swings realitzats amb diferents categories de pals.
Cal assenyalar immediatament dues limitacions. Es tracta d’un article breu publicat a les actes d’un congrés de la International Sports Engineering Association i l’estudi analitza únicament la velocitat del cap del pal. Per tant, no permet extreure conclusions sobre la rotació dels malucs, el pla de les mans, el tempo, l’angle del backswing o la representació 3D del Zepp Golf 2.
Pel que fa a la velocitat, en canvi, els resultats són especialment interessants.
Bastant exacte de mitjana, però no prou precís cop a cop
Per entendre els resultats cal distingir dos conceptes: l’exactitud, és a dir, fins a quin punt el valor mitjà s’acosta al valor de referència, i la precisió o repetibilitat, és a dir, la consistència de les mesures d’un cop a l’altre.
Pel que fa als valors mitjans, el Zepp Golf 2 obtenia uns resultats força raonables.
En comparació amb TrackMan 4, la diferència mitjana era de +4,6 km/h amb el wedge, +0,9 km/h amb el ferro 7 i −2,7 km/h amb les fustes.
Considerades de manera aïllada, aquestes xifres semblen tranquil·litzadores. Però els límits d’acord del 95% expliquen una història diferent. En un cop individual amb el ferro 7, la diferència respecte a TrackMan podia situar-se aproximadament entre −12,9 i +14,7 km/h. Amb el wedge, l’interval anava aproximadament de −9,7 a +18,9 km/h, i amb les fustes, de −18,7 a +13,3 km/h.
Els autors van estimar l’error aleatori al voltant del 12% i van mencionar possibles errors de mesura de fins a 27 km/h.
Per a un golfista que s’entrena, això no és un simple detall estadístic. És el nucli del problema.
Imaginem un jugador que treballa durant diverses setmanes o mesos per guanyar uns quants quilòmetres per hora amb el ferro 7. Si la diferència entre la mesura de Zepp i la referència pot superar els 10 km/h en un sentit o en l’altre en un sol swing, el soroll de la mesura és superior a la millora que el jugador intenta detectar.
Per tant, que Zepp indiqui una velocitat més elevada en un swing no permet necessàriament saber si el jugador ha guanyat realment velocitat o si una part de la diferència prové simplement de la variabilitat de la mesura.
Aquesta és una crítica molt més precisa que la que vaig formular el 2018. El problema no era necessàriament que Zepp proporcionés sistemàticament una velocitat errònia. La mitjana d’una sèrie de swings podia estar relativament a prop de la referència, mentre que les mesures individuals podien no ser prou precises per interpretar determinats canvis amb confiança.
El que l’estudi no diu sobre Zepp
Seria temptador utilitzar aquest estudi per confirmar retrospectivament totes les crítiques que vaig formular contra el producte. Però els investigadors només van analitzar la velocitat del cap del pal.
La meva valoració del tempo, del pla de les mans, del pla del pal, de la rotació dels malucs o de la representació 3D continua basant-se, per tant, en la meva experiència personal com a jugador i provador de material, i no en una validació científica.
La representació 3D n’és un bon exemple. El 2018 vaig escriure que era «perfectament exacta». En realitat, no disposava de cap sistema de mesura independent que em permetés comprovar-ho.
Avui només puc afirmar que aquella representació em semblava coherent amb el meu moviment i que constituïa una de les funcions més convincents del producte.
Aquesta distinció resumeix força bé com ha evolucionat la meva manera de provar material: separar allò que observo, allò que sento, allò que realment puc mesurar i allò que puc demostrar.
No tot era inútil en Zepp
Canviar d’opinió sobre un producte no significa reescriure’n la història afirmant que tot era dolent.
Zepp em va fer adonar, per exemple, que el meu tempo era molt ràpid. No puc garantir retrospectivament la precisió d’aquella mesura, perquè l’estudi del 2018 no va avaluar el tempo, però em va portar a treballar un aspecte del swing al qual fins aleshores havia prestat massa poca atenció.
L’altre benefici va ser encara més indirecte: Zepp em va donar ganes d’entrenar.
Vaig colpejar centenars i després milers de boles amb aquell sensor. Observava les dades, feia proves i intentava comprendre millor el meu swing. No puc afirmar que millorés gràcies als algoritmes de Zepp. Però segurament vaig entrenar més perquè el dispositiu feia que la pràctica fos més atractiva i mesurable.
Què ens pot ensenyar encara Zepp Golf el 2026
Zepp Golf pertany ja a una generació anterior de tecnologia connectada aplicada al golf. Tot i això, la seva història continua sent un excel·lent cas d’estudi.
El 2015 tenia davant meu un producte tecnològicament atractiu. Mostrava velocitats, angles i gràfics. L’aparent precisió d’aquelles xifres augmentava de manera natural la confiança que hi dipositava.
Però produir una xifra i realitzar una mesura prou fiable per orientar un entrenament són dues coses diferents. Després apareix una altra qüestió: encara que una variable estigui correctament mesurada, ha de ser rellevant per al problema que el jugador intenta resoldre.
Probablement aquest va ser el meu principal error durant la primera prova de Zepp. De vegades vaig confondre mesurar més amb comprendre millor.
Cinc preguntes que cal fer a qualsevol eina de mesura
Abans d’utilitzar un launch monitor, un sensor, un rellotge o una aplicació per modificar el swing, avui considero essencials cinc preguntes:
- Què mesura realment el dispositiu? Mesura directament la variable que mostra o la calcula a partir d’altres informacions mitjançant un algoritme?
- És exacta la mesura? En una mostra prou àmplia, s’acosta a una referència reconeguda?
- És precisa i repetible? La variabilitat de la mesura és prou baixa per distingir una millora real del simple soroll de mesura?
- És rellevant aquesta dada per al problema del jugador? Que alguna cosa es pugui mesurar no significa que calgui intentar modificar-la.
- Modificar aquesta dada millora realment el resultat? En golf, el jutge definitiu continua sent la bola: qualitat de l’impacte, velocitat, direcció, trajectòria i dispersió.
Per tant, un sistema pot mesurar correctament una variable sense que aquesta constitueixi necessàriament una bona variable d’entrenament.
Provar material també significa saber canviar d’opinió
Quan vaig escriure el meu segon article el 2018, el vaig començar amb una frase que avui em sembla encara més important que aleshores:
«He de disculpar-me aquí amb els meus lectors.»
Tres anys abans els havia recomanat un producte i considerava que l’experiència acumulada des d’aleshores m’obligava a reconsiderar aquella recomanació.
Tanmateix, no renego de la meva primera prova. Reflectia honestament el que havia observat i pensat el 2015. El que li faltava era precisament allò que una prova d’unes hores o d’uns dies difícilment pot oferir: prou temps per determinar si les dades generades per un dispositiu canvien realment la comprensió del swing i la manera d’entrenar del jugador.
Vuit anys més de perspectiva em porten avui, al seu torn, a matisar algunes afirmacions massa categòriques d’aquell segon article del 2018.
Això també forma part de provar material de golf.
En el cas de Zepp, van caldre milers de boles, dues generacions del producte, experiència amb altres sistemes de mesura i la comparació amb un estudi independent per comprendre millor què tenia realment davant meu el 2015.
Zepp Golf partia d’una idea excel·lent: fer que el mesurament del swing fos accessible al màxim nombre possible de golfistes. La seva història em va ensenyar, sobretot, que pot existir una distància considerable entre produir una dada i produir una dada prou fiable, rellevant i útil per ajudar realment un golfista a millorar.
Aquesta lliçó continua plenament vigent el 2026.
Font científica: Paul Lückemann et al., Validation of an Inertial Sensor System for Swing Analysis in Golf, Proceedings of the 12th Conference of the International Sports Engineering Association, 2018. Consulta l’estudi a MDPI